DIA DE REIS

La vida de Pi

Dibuix propi
Avui a la Missa de Reis hi havia dos cronistes 
gràfics: Pere Relats i un servidor. El meu croquis
resumeix dos moment: el cant de les veus del cor i
el moment en que baixen i trocegen el pi. 
Centelles. Efectivament el Pi d’aquest any era molt gros. Però quan l’han anat per despenjar, abans de tocar terra, com unes piranyes, els més neguitosos se l’han “cruspit”. L’operació ha durat ben bé deu minuts. Els primers, clar, marxaven amb les mans plenes. Però n’hi ha hagut per tothom. Un servidor també ha pogut arrencar quatre branquetes del Pi i penjar-les al lloc que els hi tinc reservat a ca meva. Això dóna sort. Llàstima que les despulles del pi, les carreguen al camió dels desperdicis i després se’l troba tirat a un racó poc afortunat. Quin destí més poc digne per un arbre a qui li hem enllestit l’existència i l’hem tingut penjat, gran ofrena, a l’església. No el podríem cremar o acabar de tallar i fer estris de fusta o amulets? 
El Pi ha estat l’últim capítol públic de les Festes de Nadal d’enguany. Just abans, la Missa de Reis: aquest dia la Missa també aplega molta gent. A les primeres files hi teníem un grup d’avis que cantaven les cançons de la celebració. Algunes molt bé. La directora semblava una mica desdenyosa: no se si perquè no la seguien com volia o perquè els Reis li havien portat carbó. La veu la tenia molt maca quan ha cantat. Però quin geni!
Els Reis s’han passejat tota la nit per les cases del poble. A mi m’han portat paciència per dibuixar. Fa varis dies que intento combinar retoladors i aquarel·les i no surt bé. Ahir al vespre vaig decidir fer com una passa endarrere i anar al segur: línia clara i pintat. Des d’aleshores els dibuixos em surten més bé, no corro i m’aporten pau. Els retoladors i l’aquarel·la hauré de fer més proves, però també ja és hora que tiri i avanci amb els recursos que ja sé i no malgasti el paper dels quaderns. 

D.p.
Reis a l’enterimat donant berenar als nens i nenes aplegats a la Plaça Major


Vaig seguir amb dibuixos la cavalcada dels Reis. Primer al Passeig, l’arribada i després a la Plaça Major. Enguany el berena el donaven a la Plaça, davant del Palau dels Comtes. Una gran roba de vellut vermell i l’escut de Centelles cobrien el balcó principal del Palau. Quin goig més gran seria que allò fos del poble i que l’alcalde podés sortir a saludar i donar la benvinguda des d’allà. Potser ho va posar a la seva carta… 
Ahir els Reis tenien molts encàrrecs. I era tanta la pressió que, sent diumenge, molts comerços van obrir fins i tot per la tarda. La nova Palmera, situada a la Plaça també rebia els primers clients. 
Aleix Mataró
Raviolis de bolets de Cal Parador, esperant per
ser cruspits per un començal malalalt de la nit de Cap d’any.
De l’establiment que estic molt content d’haver sol·licitat els serveis, és de Cal Parador. Allà hi vaig anar, ja fa dies, per encarregar pasta fresca pel dia de Cap d’Any. Raviolis amb bolets. La mestressa va fer els raviolis, la mateixa pasta inclús amb una base de fruits del terra del bosc. El cas és que eren boníssims. Ens els vam menjar acompanyats de formatge de cabre i pipes. Un deu. 
Amb la persona que vam compartir el sopar de Cap d’Any, quan van ser les 12, enlloc de córrer com “locus” a menjar-nos els raïms, vam llegir uns desitjos que havíem preparat prèviament entre tots dos. Cada desig, per l’any, un raïm cada un. Vam sentir tocar les dotze. Quan vam acabar del tot faltaven cinc minuts per un quart. Però d’aquesta manera vam subratllar que entràvem al nou curs. Hi va haver desitjos per tots i totes les necessitats.
I ara què?
Demà tornem a la batalla. Tocarà recuperar la línia i baixar els quilos de més de torrons i canalons. Aviat tocarà una caminada. Tema exposicions, ara restarem a l’espera de coses noves. L’Ajuntament també ha de fixar la programació per unes quantes dates. Com Aleix Art vaig proposar dues propostes. D’aquí quinze dies toca la Festa de Sant Antoni. I al cap d’un mes ja hi ha el Cau de Bruixes i el Carnestoltes. Enguany col·laboraré amb les activats del Cau de Bruixes, proposant una trobada de dibuixants urbans. Hi podrà venir tothom que vulgui dibuixar, però també intentarem que vinguin persones que ja fan aquest tipus de dibuix, procedents d’altres indrets. Aviat es mouran fils en aquest sentit i també es perfilaran altres temes que resten pendents. De moment demà, puntual i entrega’t a la feina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: