Joan Colom fa el cim al MNAC
 |
|
Joan Colom
El carrer barceloní, cap a 1960. Imatge
donada al MNAC i que forma part de la
mostra actual sobre el seu autor
|
Centelles. L’exposició de Joan Colom al Museu Nacional d’art de Catalunya –MNAC– és la gran retrospectiva de la vida del fotògraf barceloní. La mostra és possible, sobretot perquè Colom, fa dos anys, va donar tot el seu arxiu de fotos i negatius al MNAC. El fons donat compte amb 9000 fotografies i 7300 negatius, i altres materials. Els responsables del departament de fotografia han “assimilat” tot aquest fons i han preparat aquesta macro mostra, que resumeix la trajectòria amb 500 imatges.
L’etapa més coneguda de Colom són els seus reportatges en blanc i negre del Raval. Però resulta que això ocupa una part petita del seu arxiu. Les imatges en blanc i negre representen una quarta part del seu fons. En quantitat són més importants les imatges en color que el fotògraf ha fet des dels 90. Aquestes imatges, que també s’en mostren una part al MNAC, ressegueixen les traces del Raval: el lloc on mig segle abans Colom va quallar el seu estil.
Joan Colom és nascut a Barcelona, 1921. Interessat per la fotografia, se’l relaciona amb els fotògrafs de l’anomenada Nova Avantguarda –amb noms com Xavier Miserachs o Ramon Masat-. Seran els responsables de renovar la fotografia Colom s’interessarà per la gent i la gentussa del “Barri Xino” barceloní. Però el què el farà únic serà el seu estil i la seva tècnica. Per no cridar massa l’atenció, captava visualment l’objectiu, però disparava una mica a l’atzar: es posava la càmera recolzada a la cintura, mig amagada per la mà, i crick!
Així va retratar nens, dones, lluites de carrer, prostitutes, amb el seu estil de focus baix i de detalls. El coneixem per les imatges del Raval, però també es va passejar pel Somorrostro o el Born. Aquesta etapa en Blanc i negre va del 1957 fins el 1964. Aquest any es va publicar el llibre “Izas, rabizas y colipoterras”, amb textos de Cela i foto de Colom. El llibre va tenir èxit, però hi va haver una dona que si va veure retratada i va denunciar judicialment als autors. Això va qüestionar el fer fotografies clandestinament i va traumatitzar al fotògraf fins al punt que va deixar la càmera durant uns anys. No molts, cap el 1970, ja torna a disparar.
L’exposició del MNAC mostra les imatges de Colom, tal i com ell les va positivar en paper, de diferents formats, qualitats. Per això es mostren diferents col·leccions o com àlbums de fotos. També hi ha testimonis de l’edició en revistes o llibres de les imatges del fotògraf.
A part de les imatges de Colom també se’n poden veure d’altres autors com els que integraven el grup El Mussol. També és el cas de la sèrie d’imatges capturades pels integrants a l’expedició a París, del 1962. Aquesta part em sembla summament interessant: l’oficina de turisme francès, va convidar a 11 fotògrafs del sud dels Pirineus a visitar la Ciutat de les Llums, perquè donessin la seva pròpia visió de la ciutat, allunyant-se dels tòpics turístics. Eugeni Forcano, també gran fotògraf va ser l’organitzador del grup, en el que també hi va anar Colom, Miserachs, Masats, Oriol Maspons o Andreu Basté (aquest el recordareu perquè fotografiava teatre de l’Espriu). Aquests van integrar el què es va anomenar “Onze fotògrafs espanyols a París”. El recull d’imatges mostra com el seus hàbits intenten familiaritzar-se amb la varietat i urbanitat que representa París. I és aquí on per exemple, veiem que es fixen amb les manifestacions o els pàrquings plens de cotxes i també retroben personatges “miserables”.
L’exposició “Jo faig el carrer”, ha estat comissariada per David Balsells i Jorge Ribalta. Fins el 25 de maig hi ha temps per anar-la a veure.
badaluc 