CERÀMICA MODERNA

La ceràmica, com la pintura, en les mans d’Antoni Cumella

Museu Granollers
L’ovoide de Cumella
Centelles. “Poques coses i ben explicat”: Aquesta és potser la idea que sosté l’exposició del Museu de Granollers, dedicat al ceramista Antoni Cumella. De què hauria servit ajuntar centenars de peces si no per atapeir la mirada de l’espectador? L’important és  fer patent les bases del seu treball i això s’explica i s’entén reduint la mostra al mínim comú denominador.  En l’obra de Cumella importava, i encara queda clar, el concepte i també una filosofia base que pren la ceràmica com a expressió d’un nou món. I ho fa en base a unes formes que l’artista va concretar i va anar repetint en diferents solucions tècniques. Són l’ovoide, l’esfera, l’esferoide, la campana, el bust, el cilindre i el con. 
Una representació d’aquestes formes “elementals” són les que integren l’exposició temporal dedicada al gran mestre ceramista granollerí, un dels màxims exponents a Catalunya i comparable a l’altre mestre, Llorens Artigues. De fet tots dos comparteixen que van traslladar a la vessant més artística un llenguatge que li costa a vegades, sortir d’una esfera que l’infravalora entre les arts artesanals o decoratives. La ceràmica pot ser més. I és més. Ho demostren les obres d’aquests dos artistes que a més van vincular les seves produccions de fang amb les avantguardes i el discurs de la modernitat. 
M.Granollers
El bust
Antoni Cumella es va especialitzar a treballar amb gres, perquè tenia una ductilitat, una duresa i una estètica especial. Es preparava ell mateix la fórmula i després de la primera cocció, hi aplicava a les peces diferents tractaments d’esmalts, per anar cercant diferents resultats que intencionadament tenen un valor  plàstic i sobretot, estètic. Cumella anava anotant a les seves llibretes de treball aquestes troballes de resultats visuals que són difícils de produir i que molts cops resta a la sort de la voluntat del forn. 
A l’exposició del Museu, comissariada per la Glòria Fusté, s’hi poden veure uns quants grups de peces de les diferents formes que l’artista va decidir que serien la seva base de treball i generadores del nou món. A una altra part de l’exposició hi ha uns quants panells informatius que, de forma molt amena, expliquen els detalls tècnics i els detalls de les peces. També recorden el grau d’atzar i els moments en que l’artista no es pot arrepentir, com després de cada cocció, que tanca i segella una part del procés. 
En els ovoides o cilindres de Cumella, no cal cercar-hi una utilitat pràctica. Simplement són formes volumètriques de gres, ben esmaltades i en les que les mans afaiçonadores han cercat reduir la seva fisonomia a la mínima expressió. No hi ha nanses, ni elements secundaris. Les boques, gràcies que l’artista les hi deixa. Són l’únic que ens recorda que allò té una arrel llunyana amb un càntir o una ampolla. De fet el seu concepte “simplificador” guarda una estranya relació amb objectes primitius. Serà que els extrems es toquen?
Parlàvem de les “mans afaiçonadores”, però caldria precisar que les pec

es de Cumella estan fetes amb torn. Per tant, parlem d’un artista amb ganes d’experimentar amb els esmalts, però que coneixia molt bé com s’ha de treballar amb aquest aparell d’origen antic, però que no és fàcil de dominar. I menys d’aconseguir aquestes formes tant esveltes i perfectes. Els que comencem a potinejar amb fang ens rendim davant les peces extraordinàries d’aquest artista. Si visiteu l’exposició del Museu de Granollers, no deixeu de fer una volta per l’altra exposició amb fons del Museu. Em quedaria amb les obres de Benito, Tàpies, el “paisatge” de la Veronica Aguilera i sobretot amb un gravat d’un tal Orlando Pelayo. Diria que la seva estampa porta més coses que aiguafort que diu la cartel·la. 

 Fundació Vila Casas: 
quatre inauguracions 
en quinze dies
Qui està obrint tots els seus 
espais expositius amb 
material nou és la Fundació Vila 
Casas. Si Déu vol 
n’anirem parlant 
detalladament, 
però de moment u
avanço la seva línia d’atac:
-. Xavier Grau, pintor. 

Van inaugurar dilluns a Can Framis

-. L’art de col·leccionar.

 Comissariada per
 Daniel Giralt-Miracle, reuneix material 
gràfic i publicitari col·leccionat per la 
Fundació Uriach 1838. 
A partir del dia 20 de gener, 
a l’Espai 0 de Can Framis.
-. Julio Vaquero i Joan Vilacasas, 
dues individuals a l’Espai Volart, 
a partir del 23 de gener. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: