Evelí Adam i Didier Lourenço:
joc i experimentació
 |
|
Aleix Mataró
El quadre d’Adam dedicat a un poble àrtic
|
Centelles. Ara feia uns dies que no preníem el pols a la vidilla artística de Vic. Segurament la setmana que ve podrem parlar encara de més novetats ausetanes. Sobretot cal anunciar que dissabte vinent hi ha una trobada d’sketchcrawl a Vic. Però centrem-nos amb el que tenim: dues exposicions noves. Una al Temple Romà i l’altra a la galeria Ausart. Dues propostes que estèticament no s’assemblen gaire, però que a nivell tècnic comparteixen un nodo: això és l’experimentació. Però en el cas del Temple Romà és l’experimentació és l’energia que mou un “nou artista” i en el cas d’Ausart és més l’experimentació d’un gat vell, que en les seves mans es converteix en joc.
Evelí Adam és un artista de Campdevànol. Encara no té seixanta anys. Se’l considera un artista molt actiu i inquiet. Ha entrat al món de l’art després d’un “trauma”, d’un accident, d’això fa uns tres anys. Va abandonar la seva professió de fuster i va engegar un camí d’autoaprenentatge en la pintura. En l’escrit de la sala, llegim que vol “reflectir tot allò que m’envolta i que m’ha commogut”.
 |
|
A.M.
Les litos de Didier Lourenço
|
El Temple Romà acull una selecció d’aquestes seves inquietuds, d’aquest seu mirar del món. Hi trobem vàries direccions tècniques i estilístiques: des de pintures figuratives, de pinzellada plana i enquadrament fotogràfic, fins a representacions paisatgístiques fetes amb matèria arenosa. Obres amb relleu, composicions geomètriques o pintures fruit d’una sessió apassionada. Clarament és un artista que es busca. Potser un camí que comença a seguir és el de barrejar, com ho fa a l’obra de la cabana primitiva, a mig camí entre la figuració descriptiva i el materialisme i també a les vistes del Cap de Creus.
Però també em sembla interessant l’obra de les cases del Pol Nord, amb els seus colors vius i les formes geomètriques, distribuïdes de forma aleatòria. La composició, l’enquadrament, guarda un sorprenent sentit rítmic, pel què fa al contrast entre els colors càlids de les parets i el fons verd i terrenos del fons. Aquesta pintura, com una melodia contrapuntística, em sembla molt interessant i potser també li seria enriquidor a l’artista continuar cercant aquestes estructures plàstiques en altres racons. Potser d’aquí uns anys veurem la continuació d’aquest treball. Al Temple Romà ofereixen ara també un vídeo explicatiu de la història i el redescobriment del lloc, així com de la missió del Patronat d’Estudis Osonencs.
Litografia: revisió
 |
|
A.M.
No tot són litos. El tema és el mateix
i l’aparença també és similar. Però Lourenço hi arriba
per diferents camins tècnics: dibuix, oli i lito.
|
L’altra exposició és la que obliga a una visita als amants de l’art i als amants del gravat en particular. Es tracta d’una exposició amb obra de l’artista Didier Lourenço. Català, de pare portugués, amb infantesa francesa, genera una obra on la dona de record anys 20, és la protagonista. Ho fa en vàries tècniques, però en la que hi té una especial traça és en la litografia. En aquests treballs gràfics, de tamanys alguns considerables, s’ho fa de tal manera que sembla que les peces estiguin fetes amb aquarel·la. Suposo que esquitxant amb tinta com si “bategés” les dones i aplicant multitud de recursos aconsegueix treure rèdits molt positius d’una tècnica que, una mica, tenia com avorrida. De fet Didier ho fa de tal manera que entre les litos, les obres mixtes i els olis hi ha com una barreja de resultats.
Estèticament el tipus de figura guarda certa relació amb la d’aquella noia de Gavà que vam presentar fa unes setmanes, la Núria Cátedra. Com ella geometritza la figura, el rostre i la línia és summament important. Els caps són com circumferències perfectes. I sobretot en la recreació dels volums hi ha les semblances: com si utilitzessin “tampons” van enfosquin i colorejant les parts, fins aconseguir pells texturades i també sombrejades, de manera que guanyen volum. Però Didier és un artista de dones franceses i Núria ho era de cubans o llatins d’una altra latitud.
Veure l’exposició del Temple Romà va bé per estar al dia de la seva programació i disfrutar d’una proposta variopinta, d’algú que cerca el seu món. Visitar l’exposició d’Ausart va bé per veure que hi ha persones que en saben un ou i fan de l’art un plaer, per ells i per tots. A totes dues encara els hi queda uns dies d’estada a Vic. El Temple Romà ja sabeu on és. La galeria Ausart, al carrer Sant Miquel del Sants, 4.
badaluc 