Sant Antoni obra la pluja
Centelles. Dissabte havia de ploure tard o dora. Com a mínim al matí es va aguantar i als que vam anar a missa i a esmorzar a la capella de Sant Antoni ens va deixar estar fora, una part del matí. Feia fred, però l’ambient era càlid: gent coneguda, amics i veïns compartien l’estona ben equipats amb el pa, la botifarra i si volien, la cansalada, l’arengada, un plat de mongetes, el iogurt, vi, cafè, copa i puro. Feia fred, però el dia prometia i va passar el què no havia passat en mesos: el cel es va obrir i van caure les gotes. Avui, dilluns, no se si podem dir que gràcies a aquelles gotes, tenim els camps més verds que mai. Això sí.
 |
| Fotos de Sant Antoni: Ramon Xuriach |
La cercavila amb els animals i el bateig van ser mullats. Aquesta part, la podeu reviure amb les fotos, que amb molt de gust i bon ull, ens ha fet el Ramon. Un servidor, un cop carregades les piles, se’n va anar cap a Vic per solucionar alguns temes i també veure in-situ, el material que ha servit per fer l’article del blog germà a aquest.
Inventari d’artistes centellencs – 1
Avui m’he enterat que el Toni Donato, que normalment participa a les mostres d’art local i al Premi Centelles, prepara material per una exposició individual al Marçó vell, per després de la mostra de primavera. Això serà els mesos de juny-juliol.
La veritat és que tenim molts artistes al poble i casi bé no els coneixem. N’anem parlant, però falta un no se que. Fa dies que vaig preparant un article sobre les obres d’un artista centellenc que per mi, és el mestre i el degà. Però com que ja tinc material que potser us serà novedós, he decidit escurçar el temps de preparació i llançar-me a la piscina per començar una espècia d’inventari d’artistes centellencs. Així és dirà aquest monogràfic que sospito serà molt extens. I el començaré amb aquest artista que molts coneixeu i que és digne que figuri al primer de la llista, ja que ha format a altres artistes i ha estat al darrera de moltes iniciatives culturals. Em refereixo a Josep Musach.
Vull començar també per ell, perquè el material que anava reunint
feia referència a les obres que aquest important artista, ha fet en un “espai públic”. A Centelles tenim varis llocs on hi ha obres d’ell. Les més visibles són a la Sala de Vidre del Casal Francesc Macià i a algunes capelles laterals de la parròquia. Però també n’hi ha al despatx de l’alcalde, a l’Ajuntament i al bar Iturri. En aquest darrer es conserven unes pintures “marines” de’n Musach a una espècia de fornícula on ara a sobre hi pengen cartells. Fosques, conserven els seus peixos. En aquest local, quan es va inaugurar en Musach també hi va fer unes altres pintures murals de caire més decoratiu, com onades de mar.
Però hi ha més obra del Musach que estava destinada a un “espai públic”. Quan hi havia l’Hostal de Can Giol, aquest pintor que també s’ocupava de la restauració de les parets, hi va fer una pintura de temàtica paisatgística, que ocupava el saló pels convits. L’obra encara es conserva al mateix lloc, ja que és tant gran que ningú pensa en moure-la. Avui forma part de l’habitatge d’uns veïns, que molt amablement me l’han deixat fotografiar.
 |
|
Foto: Aleix Mataró
Gran peça de Josep Musach,
ubicada al menjador de l’antiga Fonda Giol
|
És una pintura fosca. Costa de veure-la, i encara més amb fotografia, perquè tot el paisatge està fet de tons grisos i blaus opacs. Representa una vista de Centelles, des de la banda de la C-17, per dir-ho alguna manera, amb el Puigsagordi i la Costa al fons. L’obra, és que la pintura sembla d’execució molt ràpida: taques, línies intuïtives. És un treball impressionista, impressionant. L’obra ens fa recular als anys en que el Josep Musach tenia una pota important posada dintre la carrera artística pura. Si bé ho compartia amb el seu treball de pintor artesà, es podia dir que la seva carrera més “artística” seguia una tangent seriosa, amb exposicions sovintejades a Barcelona, però també a Madrid, Viena, etc. El seu arxiu personal guarda multitud de cròniques i crítiques periodístiques de les d’abans.
Testimoni d’aquella època és també l’altra obra en un espai públic que ens resta per presentar, a Barcelona: a començament dels anys seixanta, el Musach va veure un espai de l’entrada d’un edifici que restava buit i va proposar als responsables de l’immoble, que aleshores era nou, de fer-hi una pintura. Aleshores era molt típic que els artistes decoressin l’entrada de les cases noves. A Centelles, el mateix Musach té un altre quadre a l’entrada del bloc de pisos del Tussol. A Barcelona, es tractava d’un edifici d’apartaments que es troba a la cantonada del carrer Tres Torres, amb Ronda General Mitre, a prop també de la Via Augusta i l’estació de Ferrocarrils dita també Tres Torres.
Abans de la porta, a l’entrada d’aquest edifici modern, amb panels de pedra al sòcol, hi ha un rectangle gros, que encara avui guarda la pintura que hi va fer el nostre artista centellenc fa més de cinquanta anys.
 |
|
A.M.
El tren de Barcelona a Sarrià, com es recorda a la pintura mural
de Musach, a l’edifici del carrer Tres Torres/ Mitre. Barcelona.
|
En aquest cas els tons no són tampoc molt més alegres, però la pinzellada és més “mesurada” i el to dominant, més descriptiu (en la pintura centellenca es va deixar anar més). Hi va representar el tren, com devia ser abans quan passava pel carrer de sobre, amb la vista del Tibidabo al fons. ¡Però quina diferència amb els olis amb els que l’artista es va presentar al Premi Centelles! o les que hi ha per altres llocs, on hi ha més color i alegria. Aquests tons tristos, seria una manera de reflectir la seva idea de modernitat? De fet, a vegades he sentit dir que en les fotos en blanc i negre, el que permet que no hi hagi color, és que es veuen molt més les formes i els objectes. Això també passa amb el gravat o el dibuix. En aquest sentit, potser en el Musach estava en una època que volia reivindicar el pes de la forma i també de la pinzellada, per sobre el cant alegre i distorcionador dels colors. També puc demanar-li.
badaluc 