CANVI DE DATES

Centelles. Hem de modificar algunes afirmacions de Cròniques anteriors: l’exposició de la Rosa Permanyer no va bé fer-la al juliol i l’aplaçarem pel 2015. En el seu lloc hi va una altra exposició “d’un grup centellenc”. També ja m’he enterat de que al Marçó, ara venen: l’exposició del Pep Ricart, el febrer. I després Toni Donato i Musach. La programació es veu que s’avança una mica. 

L’exposició del Pep Ricart es correspondrà amb una part dels

premis amb que va ser reconegut l’artista vigatà en l’últim Premi Centelles, a més del trofeu i els diners. En la mostra tindrem l’oportunitat d’ampliar el coneixement sobre aquest treball que ens consta que ja fa temps que l’artista té a punt. 

L’exposició del Pep Ricart a Centelles coincidirà amb la que el mateix artista té a Vic amb material escultòric. Aquesta es pot veure a l’espai de l’Albergueria. Val la pena veure-la i resseguir la trajectòria d’aquest artista amb les obres que portarà a Centelles per aprofundir encara més amb un dels artistes més importants que ha generat la nostra terra. 

Aviat també es deurà convocar el nou Premi Centelles. No és qüestió de córrer ara, sino que com en qualsevol concurs és millor presentar quelcom fet ja, i evitar així els nervis o la pressió que pot suposar treballar amb el deliri de guanyar, que siguem realistes, depèn de molts factors. És important presentar quelcom honest i ben fet, part natural d’un treball i una línia natural. 

Com fa la Marta Postico. Lentament va creant les seves obres de ceràmica i també imparteix classes. Aquest any en fa 20 que va començar a donar classes en el que ara és el taller de ceràmica de l’Escola de Persones Adultes. No podíem deixar passar l’efemèride i alumnes dels grups del matí i de la tarda, ens vam reunir el divendres passat per celebrar-ho. Vam anar a sopar a El Portal una desena d’alumnes, que no érem pas tots, però sí la majoria. 

És la primera activitat conjunta del taller de ceràmica d’aquest curs, que té, però

Per subratllar que la Marta fa 20 anys que fa classe, els alumnes vam preparar un petit recordatori que li vam entregar a la professora, a l’acabar les postres. El desig de la Marta seria tornar-ho a celebrar encara, més endavant, juntament amb el David Casals, que també fa una quantitat d’anys importants que fa classes de dibuix i pintura. Però de moment, els alumnes, ja ho hem celebrat, no fos cas que el temps s’emporti els desitjos.

Diumenge hi havia la caminada per anar a portar la branca del Pi, a la Santa Coloma de Sasserra. Com que el sol es va aixecar content i seré, ens va deixar caminar. Un servidor va arrossegar uns amics i nens, que vam anar a l’antiga parròquia, no pujant per la Costa i passant pel Cor

ral, sino anant en cotxe fins a la casa d’abans de la Pullosa, prop de Collsuspina. Des d’allà vam anar a peu fins a Santa Coloma, això són 4 km. Vam tardar una hora a superar la distància. Feia un matí molt maco i vam anar fent. De fet no vam anar amb presses i ja anàvem tard al començar. Tot plegat va fer que arribéssim a lloc, just quan la gent entrava a l’esglesieta a fer l’ofrena. Sort que unes ànimes caritatives ens havien vist i havien avisat de que segurament arribaríem tardet, La Maria ens havia guardat buti i per aquests nosaltres toca-tardants. Gràcies, Maria!