Kibo emociona el Centre
![]() |
Aleix Art
La presentació escenogràfica
també estava molt cuidada i es
mantenia en una gamma cromàtica.
|
Centelles/Redacció. Divendres al vespre hi havia concert de presentació al Centre Parroquial. El quintet Kibo presentava l’àlbum “Persones”. Amics i sobretot companys de la música es van reunir en aquesta trobada, moguts per la bona fama del grup entre artistes, que podríem qualificar de solvent i esforçada. La novetat més important respecta el primer disc, podria ser la incorporació de la veu femenina, a càrrec de Kathy Sey, que complementa la veu del alma mater del grup Alfred Tapescott. El concert també era una versió reduïda de les múltiples col·laboracions vocals i instrumentals que es troben en el cd editat per Destil·lant Soroll (Barcelona).
Diria que les cançons –ara i en l’anterior treball-, tenen una forta càrrega autobiogràfica i sobretot de “posicionament davant la vida”. “Persones” parla de situacions, de protesta, de la importància del “jo”. Totes les cançons tenen nom de persona i n’hi ha una en la que hi trobem un dels “pares” influenciadors de la banda: Damien Rice. Tapescott va versionar el seu conegut tema “The blower’s daughter” en que ja l’original combina la instrumentació del violoncel amb la guitarra, la veu solista delicada i amb sentiment i el remat final de la veu femenina que respon al “lament” masculí. El mateix Tapescott és com un home orquestra, amb la guitarra, l’elèctrica, el piano, els sintetitzadors. Kibo és més que una esponja de la banda anglesa i s’acosta a ritmes més roquers i marxosos. És un bon generador d’espais sonors nous, tant a nivell instrumental com a solucions vocals, que no sempre acaben amb paraules, sino que també cerquen la riquesa del so pur. Parlant de música, sóc una mica, com un pingüí a la selva, però crec poder insistir en que Kibo és una banda que treballa amb precisió, arriscant però cercant resultats emocionants i sincers. Bon material.