 |
|
Aleix Mataró
Vista de part del conjunt de Sant Pau
|
Arquitectures estimulants
Barcelona/ Centelles. Aquest passat dissabte vam estar de visita per Barcelona amb la colla del grup ÉcfrasisXXI –dedicat a comentar obres d’art-. La missió va ser visitar l’exposició de la Fundació Miralles i l’hospital modernista de Sant Pau, després de la seva recent restauració. Amb el recinte hospitalari ideat per Domènech i Muntaner no hi va haver cap problema. Més aviat va ser una visita positiva o una experiència enriquidora. No era el primer cop que ens passejàvem pel lloc , però és un espai que crea complicitats amb l’esperit fàcilment, amb la seva forma orgànica, la llum i color dels pavellons i tots els detalls d’art ceràmic i arts aplicades. No està del tot restaurat, però si que varis pavellons han estat posats al dia i adequats per encabir-hi entitats institucionals, com l’Institut dels Boscos o varis organismes dependents de la ONU. L’adequació per aquests nous usos no interfereix en l’arquitectura original, sino que es tracta d’estructures de fusta, com de mecano que s’hi han afegit i creen departaments, nivells i mobles. El recinte principal de l’entrada és el que resta més buit, ara sols deixat pel gaudi del plaer del treball arquitectònic i la decoració ideada pel seu autor. Tant sols hi han reservat un auditori, també insonoritzat amb els llistons de fusta que trobem en altres espais condicionats per nous usos.
 |
|
A.M.
Interior d’un dels pavellons arreglats
per acollir un organisme internacional
|
La visita que es pot fer, en format de portes obertes, fins el proper diumenge, permet entrar gratuïtament, a més espais del que serà possible a partir de dilluns, quan hi haurà ja visita de pagament, si és turística. Un dels espais, però, que es permetrà visitar públicament, prèvia sol·licitud d’un passi, serà la nova seu de la Casa Àsia. Abans estaven a un immoble de Puig i Cadafalch a la Diagonal. Ara estan a un pavelló de Domènech i Muntaner. Per anar a veure les seves exposicions o consultar el seu fons, s’haurà d’entrar al recinte de l’antic hospital, fet que es un plus per visitar la seu euro-asiàtica.
Sigui com sigui, la promesa de gratuïtat, la curiositat per la reforma o el mateix boca-orella, fan que anar aquests dies a Sant Pau cridi a molta gent. Sobretot en cap de setmana. Dissabte, a la 1 del migdia, el nostre grup va anar a buscar el final de la cua, amunt del carrer Cartagena, a l’altura de la Fundació Puigverd –això és 2/3 parts de la llargada longitudinal del recinte hospitalari-. Hi havia molta gent, però l’entrada era bastant progressiva. Amb tot vam tardar ben bé 45 minuts a passar la reixa. Però xerràvem i ens vam distreure bé. Després a dintre començava una altra mini-cua per fer el circuit de l’edifici principal i un tros dels passadissos subterranis. Un cop es sortia al pati, la gent s’escampava. Però hi havia molta gent, com demostren les imatges que vaig preparar per fer un reportatge visual i que podeu veure clicant aquet link.
 |
|
A.M.
Detall del pati d’entrada de la Fundació E. Miralles
|
Hermetisme estrany
L’Hospital de Sant Pau va superar les expectatives. L’exposició de la Fundació Miralles, les va truncar. La seu del desaparegut arquitecte, es troba al Passatge de la Pau, a tocar del carrer Ample i de la part baixa de la Rambla. Es troba en un immoble centenari d’aquests, d’espais amplis i balconades lluminoses amb porticons. Fins al mes de maig, conviden a visitar-la per veure l’exposició “Enric Miralles en tots el seus temps”. La mostra ensenya la presència del concepte temps, en vàries aplicacions, en alguns projectes de l’arquitecte. Es disposen a la sala, algunes arquitectures efímeres i dues maquetes.
El material i la informació de sala resulten insuficients i opaques per copsar el significat i la potència de l’autor. De fet la noia que vigilava la sala tampoc semblava estar molt preparada per ajudar a entendre el concepte arquitectònic darrera el treball de Miralles. Amb col·laboració amb Benedetta Tagliabue, ha estat autor de la reforma del mercat de Santa Caterina o el nou parlament d’Escòcia. Si no fos perquè teníem paciència, ganes d’aprendre coses i un company arquitecte coneixedor del tema, no ens hauríem posat a fullejar els volums de “Croquis” que es mostren per vendre. Veient la quantitat de maquetes que l’equip de Miralles generava, vam lamentar que no se’n poguessin veure més a la seu de la fundació i que la proposta expositiva i qui ens ho podia explicar fos tant poc entenedor.
Em tot, tenim pendents una nova visita del grup, al mercat barceloní, a la biblioteca de Palafolls i al famós i proper ajuntament d’Hostalets de Balenyà, d’aquest estimulant arquitecte, que feia del seu treball un joc i un plaer.
badaluc 