LA HISTÒRIA DE L’ART AVUI – CICLE D’ENTREVISTES

 Miquel Bardagil [] Historiador de l’art i professor d’història

“No es pot magnificar la mediocritat”
Vic/ Centelles. Avui  comencem una tanda d’entrevistes a persones que s’han apropat a la història de l’art, com a disciplina humanista i que l’han fet eina pel seu ofici de vida. O potser la vida els ha  portat per un altre racó. Però saben qué és la Història de l’Art, perquè  ho han estudiat o ensenyat o ho utilitzen com a saba per organitzar activitats artístiques, exposicions. coneixement. Perquè fa casi vint anys que un servidor també  va començar aquesta disciplina a la universitat. I sospito que durant aquests dos decennis alguna cosa ha canviat. Com es veu la Història de l’Art avui,  s’estudia igual o amb el mateix significat o perspectives de futur que fa vint anys?
Avui parlem d’això i de com li va la vida “d’historiador de l’art”, amb la persona que em  va fer conèixer que les obres d’art se les hi podria extreure suc des de diferents aspectes: històric,  estils, tècniques, etc: Miquel  Bardagil va ser el  primer profe d’Història de l’art a l’Institut Pere Barnils de Centelles. El primer que ens va ensenyar van ser les avantguardes artístiques. Vint anys des de  l’última classe i el darrer examen donen bastant a què xerrar.
A.A.-Has continuat vinculat amb la Història de l’art?
Miquel Bardagil.- Actualment faig classes d’història. Però continuo vinculat amb l’associació H (Aac) i el Centre d’Art de Vic. També comissario exposicions. La més recent ha estat “Estratègia de la precarietat” de l’artista Francesc Abad, amb una proposta sobre el tema de l’experiència des d’una perspectiva personal i social. I anteriorment “Mirant des de fora”, sobre la sida. Les meves exposicions volen qüestionar algun aspecte de  la societat i van més enllà de l’art i del que és simplement estètic. Volen confrontar amb el públic qüestions que vaig reflexionant i desenvolupant al llarg del temps, en pensaments i escrits. Crec que quan arriba l’oportunitat per fer una exposició, val la pena aportar alguna cosa nova. Trio les obres d’art en funció del discurs que porten i el seu encaix amb el meu discurs. No vull forçar que l’obra s’adapti al meu pensament, sinó que hi encaix-hi de forma natural, sense forçar-la. Faig la tria i parlo amb els artistes. Vull que les exposicions responguin a una coherència. Que el treball sigui coherent. Com el vi, les exposicions van madurant amb el temps.
A.A.- Creus que la Història de l’art ha perdut visibilitat social?
M.B.- Sí, crec que les institucions culturals tenen sovint un discurs d’exaltació, sense contingut crític. Es fan les exposicions en funció de l’èxit de públic i això influeix negativament a la crítica de la història de l’art. Per exemple, els comissaris d’aquestes exposicions poden presentar l’obra d’un artista (per ex. Dalí), com si tota hagués de ser bona i extraordinària. S’arriba a reconèixer obres menors com genialitats i no es deixa espai als matisos de dir: això és bo, això no tant. No es pot magnificar la mediocritat.
A secundaria, la matèria de la Història de l’art, representa un percentge baix, dintre el gruix de lliçons, que de forma general estan dedicades a Història i Geografia. La  història de l’art pot ser present en forma d’una sola obra d’un període. Això és molt poc. Dintre les classes d’Història procuro que els alumnes facin algun treball més profund sobre moviments artístics. La Història de l’art, com a disciplina és una bona eina de coneixement. Del gust del coneixement pel conexement. Això és útil i en el cas de l’art, ens ajuda a ser crítics.

Esquitxada de  preguntes:
Aleix Art
“Fountain” de B. Naumann
Un artista: Seran dos. Núria Güell és una artista jove que fa un treball molt interessant. Francesc Abad per tota la seva trajectòria.
Una obra: sempre m’ha agradat “Fountain”, l’autoretrat de Bruce Nauman del 1966. Profunditat en el plantejament amb recursos senzills.

Un estil: el conceptual.

L’última exposició (bona): les dues últimes que he vist: “Res no s’atura” a la Fundació Suñol (Barcelona), a partir de les col·leccions Suñol i La Panera; i “Extralocals” a ACVIC, que fa que valgui la pena una visita a Vic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: