MÉS ART A VIC

Guinovarts 
de la reserva familiar a El Carme Vic


Vic/ Centelles. Encara hi ha una altra exposició a Vic que ens resta per recalcar. Tornem a la galeria d’El Carme. No és estrany veure entre les obres que exposa en col·lectives, peces de Guinovart. És un artista del seu fons i pel que sembla tenen bon “feeling”” amb els hereus. Fins al punt que han pogut organitzar una mostra amb peces procedents d’aquest fons familiar disponible. A l’Espai Guinovart d’Agramunt ja es cuiden de guardar per ells i pel bé de tothom, una bona part.
L’exposició de Vic acull grups d’obres de diferents anys units, cada

A.A.
Dibuixos de Guinovart, del 2007. L’artista ens va
deixar aquell any.

grup, per un motiu o tema comú. Particularment destacaria la col·lecció de grans dibuixos dedicats a la tauromaquia, del 1975, de l’entrada. I els dos dibuixos, de format més petit,  datats del 2007. Aquests últims corresponent a l’últim tram de l’artista entre nosaltres. Això són: últimes preocupacions. El 2007 la Guerra a l’Iraq tenia un altre to i era més d’actualitat –ara encara es maten, però ja no surten tan als diaris-.

Guinovart va fer un parell de dibuixos dedicats a la guerra que aixafava l’antiga ciutat de Bagdad. En el més cridaner, destaquen les lletres “museu Bagdad”, sobre un guant ple de llàgrims de vidre. Tons terrossos, aire expressiu i el seu blau intens.  La mà que roba, que provoca llàgrimes, decepció en el si de la zona on fa milers d’anys van idear l’escriptura. Aquests tons terrossos, el “blau Guinovart” i matèria real introduïda al quadre, per afegir-se a la batalla plàstica, es retroben en les altres pintures de la sala.
A.A.
En aquests altres dibuixos, del 75, Guinovart
demostra un gran domini dels recursos 
narratius gràfics.
Els dibuixos de la tauromaquia corresponen a una etapa anterior a aquest llenguatge més aclarit i alegre. Es tracta de grans dibuixos on predomina la línea del dibuix amb tinta, actor que forma l’escena, els personatges i posa la salsa dramática de cada escena. És com si la línia, volgués generar una idea de traç continu, que per si sol, es carrega de tota la narrativa i dramatisme de l’escena. El color actua més de decorat, però sempre cercant grans efectes compositius. Els de la galeria han intentat organitar una visita guiada amb la filla de l’artista, a l’exposició, però inexplicablement, no hi ha hagut cuorum.  No hem pogut revisar de viva veu, el significat d’aquestes obres, d’un dels grans artistes del nostre país. L’exposició encara hi serà fins el dissabte, 29.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: