 |
|
Aleix Art
Dibuix de la Pilarin que és un homenatge a una pintura de Brueghel
|
Artistes de Vic pel Mercat del Ram
Centelles. A Vic, aquest cap de setmana serà el del Mercat del Ram. Per això espais artístics de la ciutat s’han espavilat per oferir una proposta, pròpia de dies de festa major. A Ausart hi ha una exposició de pintures de l’Anna Vall. Encara no conec la proposta directament. Sé que es tracta d’una espècia d’obra dedicada a l’abstracció geomètrica, feta a base de superposició de plans.
 |
|
A.A.
Una fira de Santa Llúcia a Barcelona
|
A El Carme Galeria d’Art van inaugurar divendres passat una exposició dedicada a la Pilarin Bayés. L’artista està vivint una època d’or, de reconeixement i diria, inclús “explotació” de les seves qualitats artístiques. El cas és que és una artista molt feinera i que fa molts anys que treballa. Obra recent i dibuixos vinculats amb les sèries que la ninotaira ha preparat els últims mesos conformen l’exposició vigatana. Haig de confessar que vaig anar a veure-la, acompanyat per un petita infecció de mandra. Però un cop a allà em vaig rendir a l’evidència de que és un obra molt ben feta, molt rica amb les qualitats i els rols dels personatges representats, en aquest estil tan típic de la Pilarin i que em resulta indissociable de l’adn català . I hi ha una cosa que ara és un bon moment per dir: a una ràdio pública del país, a vegades s’en riuen d’aquesta artista i es mofen de la seva afició als plastidecor. Però ja m’agradaria veure a aquests periodistes pintar amb aquests colors, amb la precisió, uniformitat i sense surtir-se de la ratlla, com ho fa la nostra artista. La mostra d’El Carme reuneix grans dibuixos sobre paper, corresponents a episodis bíblics, homenatges a artistes de la Història, com Brueghel, i sobretot dibuixos dedicats a professions o situacions quotidianes, en les que l’artista sembla reproduir-hi els seus records i les seves observacions més picaresques i divertides de cada escena: el carnisser, el forn, la Plaça Major de Vic, etc. Són dibuixos de dimensions considerables i que no es fan en una tarda.
 |
|
A.A.
Aspecta dels quadres i dibuixos mostrats a la
paret principal de l’Occità
|
Leri repeteix a l’Occità
Vic és una ciutat amb bona tradició d’exposicions a bars. Un dels llocs habituals és l’Occità. I uns dels artistes que la visita cada any, és en Josep Lázaro, Leri, a qui ja hem citat en aquest blog. Divendres passat també va inaugurar la seva mostra. Aquest cop és un repàs molt més precís del què l’artista ha fet lliurement , sense tan pensar amb la finalitat expositiva. Enlloc d’això, veiem les obres en les que l’artista s’hi ha bolcat i que per la gràcia del bon fer, han resultat ser obres dignes d’exposar. Per això és més fàcil que l’artista n’expliqui el seu procés i ens parli de la conversa amb els mestres i companys. La mostra es divideix en tres apartats: a la paret de pedra, repàs heterogeni amb obres de diferents temes i tècniques. Hi ha dibuix, pintura, gravat. Paisatge, figura. Aquest cop no hi ha cap barca, però sí que hi ha croquis fets a plain air. El muntatge és molt xulo. Al saló inferior del bar hi ha un fris amb dibuixos de model masculí i tres gravats. La impressió és que en Leri el tenim més immers en dominar la tècnica i resoldre cada exercici, que en auto-definir un tema i un estil propi. El poder de l’art ha atrapat a l’home i li fa respondre amb diferents propostes.
badaluc 