Amb ulls de Brueghel
Vic/Centelles . A les tres de la tarda estava caminant per un petit tram del Camí de Santiago, a Santa Eulàlia de Riuprimer. Però he anat direcció Vic , fins una petita església enrunada enfilada a un marge, al costat d’una casa de pagès. Crec que m’havien dit que és l’antiga parròquia de la Guixa, d’abans que fessin la nova, més gran i més avall, on creix ara el petit poble. L’antiga església, s’assembla a l’Ajuda, però està totalment coberta per heures, la teulada sembla caiguda. No se’n veu la porta. Només deixa endevinar la forma del conjunt, la paret de l’absis i el campanar quadrat i baixet. Al matí havia tingut una reunió amb una col·lega, amb qui ens hem engrescat a engegar un projecte artístic. Ara a la tarda, m’espero a Vic, perquè hem trobaré amb un antic amic de la feina, que m’ha de tornar un llibre. Un llibre bo, d’aquests que has de demanar i esperar-te perquè arribi.
 |
|
Aleix Art
Entorn de Santa Eulàlia de Riuprimer, des del sender que
seguint-lo enllà porta a Santiago de Compostel·la.
|
Una reflexió futbolística, inusual aquí, però que ja no em puc callar: podria passar que els jugadors del Barça hagin perdut ganes de jugar? No tenen ja esperit de lluita i els diners i els fums els hi ha engreixat com uns porcs les ganes de xutar? Creia que l’estratègia que havien aprés amb en Guardiola, era qüestió d’anar-la corregint i millorant. I que això els faria bons jugadors , competents per estar a l’alçada quan les circumstàncies ho exigeixen. No pas guanyadors eterns, però sí un equip valent i capaç. A vegades pensem que guanyar-ho és tot, però també importa el joc en sí. I ara és com si s’haguessin desinflat de ganes de jugar i de ganes de guanyar. Alguna cosa ha fallat. Sembla que deixen escapar oportunitats. Altres equips menors, poden amb ells. I crec que qui s’ha desinflat massa aviat i qui ha difós poca il·lusió als jugadors, és l’entrenador. Perquè crec que tenim bons jugadors o que aquests, ben orquestrats saben que empaiten. La prova, el gloriós passat recent. I que en Guardiola se les enginya per fer campió heroic al Bayer i que a l’Atlético de Madrid, tenen un equip, potser simplement bo o que ha trobat bona sintonia amb l’entrenador i aixó genera xispa. Encara que perdin el que tenen al davant, si estan fent més i com amb més il·lusió i ganes. És una reflexió escrita.
Ahir amb els companys del grup Ècfrasis vam estar mirant una obra de Pere Brueghel, dedicada al Carnaval i a la Quaresma. A quina banda de la batalla es situarien els jugadors de futbol del Barça? Han estat durant la Quaresma, persones que hagin observat el dejuni, la penitència i la caritat o més aviat s’han deixat endur per la mandra i el “tansemenfum”?
Brueghel en el seu quadre situa a cada banda, representants dels dos combatents antagonistes. Crec que hi ha un bon grapat de Centellencs que estarien a la banda “bona”, ja que no es pot pas dir que manqui la “caritat”. Aquestes setmanes abunden les accions de caràcter soliari: càncer, sang i ahir Sàhara. Ahir dissabte es va còrrer per reivindicar la existència i els drets d’aquest poble olbidat de l’Àfrica. Còrrer era el ganxo per aconseguir aliments per celíacs. Els inscrits havien d’aportar 1kg d’algun d’aquests aliments. I per tant era important la participació, més que el guanyador, si bé una cosa i l’altra fan evident que hi ha compromís i lluita.
 |
|
Aleix Art
Combat entre Carnaval i Quaresma, s. XVI.
|
La reflexió al voltant de la pintura de Brueghel, ve de que m’he adonat que ni del Carnaval o el Carnestoltes, ni de la Quaresma, hi ha bones representacions en l’art oficial. Ambos personatges o ambdues encarnacions, semblen ser figures amb un reconeixement bàsicament popular. Però en canvi, Brueghel els va representar. Aquest pintor es va espavilar per oferir un tipus de temes que poguessin agradar a un nou públic col·leccionista, que ja no era de temàtica purament religiosa, ja que la Reforma protestant acabava de prohibir les representacions figuratives al interior dels temples cristians. Als Països Baixos, Brueghel, seguint en part l’exemple del Bosco, i carregat amb un bon sentit metafòric i crític -segurament en contacte amb erudits-, va idear els seus famosos quadres carregats de figures humanes i paisatges urbans i rurals, típics dels seu ambient flamenc. Els seus grans quadres com el del Combat entre Carnaval i la Quaresma, són macro-retrats de la realitat social del seu temps: hi ha representats els estrats i els trets socials. En el que vam revisar ahir, cada figura o cada grup funciona com un micro-relat d’una realitat del seu temps: els leprosos, el taverner, els mercaders, el clergat, els jocs dels infants, l’arquitectura urbana i eclesiàstica. I també el teatre de carrer, la iconografia popular, l’us de colors simbòlics i sobretot els símbols, sobretot de caràcter gastronòmic, vinculats amb els dos grans protagonistes del quadre. Brueghel organitza el quadre en funció de l’actuació del Carneval i la Quaresma. Totes les figures restants, queden repartides en funció d’aquests, en dues bandes.
Han passat cinc-cents anys des de les batalles artístiques de Brueghel. Pintors i artistes com ells van fer que l’art caminés cap a noves possibilitats temàtiques, estilístiques. A Catalunya no coneixem representacions pictòriques equiparables, ni anteriors –al segle XVI-, ni contemporànies, ni posteriors. Experts del MNAC consultats parlen tan sols de petites representacions de caps o bestiari, en capitells o elements “anecdòtics”, que podrien fer referència al cicles carnavalesc. Mirant altres llibres i per informacions diverses, sembla que a Catalunya els carnestoltes més antics estan documentats a Reus, el segle XIV. Però també es sap que com a tal, eren un conjunt de celebracions d’origen molt més antic –dels temps dels romans-. Abarcaven un període molt més ampli que actualment, ja,que anava des del començament del hivern fins a la primavera. Les celebracions carnavalesques celebrarien la vida, en els temps de duresa i de natura adormida del hivern. Sembla que la cristianització de les costums i el calendari local va fer que aquestes praxis antigues fossin marginades i es cerqués inclús prohibir-les, ja que per naturalesa anaven en contra de la voluntat de recolliment, penitència i abstinència de la Quaresma, en la que els cristians ens preparem per la gran celebració de la Setmana Santa. El xoc entre les praxis del Carnaval i les de la Quaresma van derivar en una espècia de rivalitat i també fusió, ja que hi ha elements de burla o de capgirament social, que pertanyen al carnestoltes, que han passat al calendari crisitià, com la broma que és costum fer el del dia dels Innocents o la fava del tortell de Reis. És allò que d’un quadre o una anècdota en pots anar estirant el fil i trobant i coneixent els detalls de la Història.
Com deia, ara estem en el 2014. Els artistes han portat a un altre estadi les propostes de Brueghel, però com aquell, són varis els que continuen parlant de la societat en les seves obres o han portat l’art en sí, fins a estadis nous per a la societat. A Centelles, divendres passat es va inaugurar l’exposició “Temps Líquid” de Toni Donato. Pel títol i coneixent a priori una mica el tarannà de l’obra del nostre artista, segur que hi trobarem molt de reflexió i anàlisis de la societat, a través d’una lectura personal de les formes plàstiques. Però us haureu d’esperar a la setmana vinent a tenir un anàlisi subjectiu per part d’aquest cronista .
 |
|
Aleix Art
Entorn de tasts i descans, ideat per Kantidubi, tal
i com es podia veure a la Plaça dels Màrtirs de Vic,
durant el Mercat del Ram
|
El cas és que a Vic també hi ha una contribució artística centellenca. Aquests dies, a la capital comarcal ha estat el Mercat del Ram. La fira en si fa anys que ha sortit dels límits del recintes firals; I places i carrers participen del certamen. A la plaça dels Màrtirs hi ha hagut aquest cop, la fira dedicada als productes làctics. Sobretot hi havia formatges, procedents de diferents productors propers o d’indrets més llunyans. A un racó de la plaça hi ha una espècia de zona chill-out, amb bancs i taules de fusta, fetes amb piles de pallets. Hi ha coixins i plantes, que amb el to càlid de la fusta clara, l’ambient primaveral de la jornada i també l’entorn urbà, fan del petit racó, un lloc de descans i relax molt agradable. A una banda de la zona de descans hi ha un espai on ofereixen presentacions de productes –no hi podia faltar la mostra de gin-tonics-. A l’altra cantó hi ha la taverna que ofereix els corresponents tasts de sòlids i líquids artesanals. El projecte i muntatge de l’espai de descans, és de la centellenca Alda Rabionet, que a través de la marca kantidubidsgn.com, apropa aquesta mostra ecològica i econòmica del seu disseny. Una finestra a un concepte de treball que pot aplicar-se i solucionar altres espais i situacions, si li encarreguen. És una llàstima que la crisis limiti tant les possibilitats de créixer dels artistes nous i veterans. Però hi ha l’esperança de que si fem i fem, com en el temps de Brueghel i no ens rendim mai dels mais, al final, obres i artistes trobaran un futur millor.
badaluc 