ARTS GREMIALS

Retorn a les arts del segle XVIII

Centelles. Aquesta exposició no l’he poguda veure in situ. Però és d’aquestes que permet estirar el  fil de la historia i redescobrir el passat. Això no és diferent del que pugui passar amb qualsevol obra d’art. Però hi ha propostes, com aquesta, que permeten fer-ho millor i de manera més detallada. L’exposició actual de la galeria Artur Ramon està dedicada a l’art català del segle XVIII. Una època que la galeria hi torna, per recordar la producció del segle que va començar pel  nostre país amb la Guerra de Successió. D’aquí uns dies podrem parlar de l’exposició al MNAC dedicada a Antoni Viladomat, el gran pintor barroc, també del  segle XVIII. També  fa uns  mesos, vam parlar dels gravats relacionats amb la guerra, de la mà dels llibre d’Alcoberro. Però l’exposició de l’Artur Ramon entra al segle XVIII a  través de les arts més gremials .  Les que segueixen a prop l’evolució i reivindicació de la pintura,  però abraçaven un esperit molt més artesanal, com  són la rajoleria, la ceràmica utilitària, el moble i també el gravat.
Lupa!
Un gravat fantàstic: un aiguafort, dedicat al setge  de Barcelona, de 1706. Una obra d’aquestes enormes,  a la que la mirada es pot passejar agradablement, millor amb lupa,  per descobrir l’acció de les figures i dels personatges que poblen  els diversos plans: la ciutat portuària al fons, les tropes i el transport de material, al segon i tercer terme. El muntatge d’un campament al primer pla. Curiosament al primer pla, just al costat de la petxina amb l’escrit, hi ha una parella d’ases amb les seves alforges. I són ases, i no cavalls o  canyons. De fet, d’armes no se’n veuen  moltes. Em pregunto si els ases, no serien una amable referència a  l’excel·lència d’aquests espècimens  de càrrega, ara tant nostrats i abans tant útils i valents.
 Devem aquest treball gràfic a un dibuix inicial de George Philip Rugendas, que  sembla que s’hauria dedicat a fer l’escena general del moviment de  tropes. Un altre dibuixant, Paul Decker hauria fet les figures i l’arquitectura que serveix de marc historiat al paisatge. El gravador, traductor de tots els dibuixos hauria estat Jeremies Wolff. Per una data que llegim a al text de la petxina, amb alemany, sembla que estaríem parlant del 1706. Semblaria, per tant, que parlaríem  d’un gravat degut als tallers aliats, no pas català, sino fet per explicar a Europa l’esdeveniment bèl·lic, quan aquest prengué  forma  la Península. És de destacar també la  figura del drac o monstre representat en el  marc que  envolta l’escena. Un drac amb cap d’ocellot, muntat per una dama. A la banda dreta, també hi ha la figura d’un home dur, al costat  d’una dona.  L’home, nu i amb una  espècie de pala, es recolze sobre una àmfora de la que raja aigua. Això deu  ser la personificació d’un riu, recurs recorrent i que per exemple també trobem a la pintura de Rubens, dedicada al port d’Amberes.
Si aquest gravat o un altre que  és un mapa de Catalunya, permeten revisar com s’ho feien fa tres-cents anys per  estar informats, altres peces  de l’exposició ens recorden la producció artística local, en  prou feines alterada per la guerra.  Perquè el clima bèl·lic  no atura la construcció, ni la creació d’obres d’art. A Centelles, tenim un  bon testimoni, com és la construcció de l’actual església parroquial, acabada el 1711. A Girona, entre el 1680 i el 1740, Pere Costa, conduirà la construcció de la façana-retaule  de la catedral. A  Barcelona es construirà l’església  de Sant Sever, entre 1698 i 1705. I la de Betlem, entre el 1681 i el 1732. Aquesta església devia ser el primer veí noble de la futura Rambla,  urbanitzada conscientment més cap a finals de la centúria. Just al costat, el 1772 es començà a construir el  Palau de la Virreina. El  1774, el Palau Moja. Després el Palau March.
Les ceràmiques, rajoles i mobles que s’exposen són els objectes que haurien pogut anar a completar aquestes cases o la d’altres nobles, burgesos i eclesiàstics d’aquell temps. En aquell segle XVIII, una de les arts que estava coneixent el seu millor  moment era la de la rajola. El segle XVII s’havien fet  ja grans conjunts policromats, com els de la Casa de la Convalescència de Barcelona, a tocar de l’antic hospital de Sant Pau. Els plafons que ornaven espais sobrants de les parets, entre pilars o arcs, explicaven  històries emulant el detallisme i capacitats de la pintura. Però encara més populars i sobretot en el segle XVIII eren les rajoles dedicades a oficis,  que partien d’auques i varen convertir  en icones de la nostra cultura ceràmica, aquests  quadrets emmarcats, amb homes i dones representant un  ofici, o caçant. També eren molt populars i es feien  moltes rajoles representant temes mariners.
Auques de fang
Per fer aquestes rajoles, els artesans partien de models prestats pel gravat o la pintura i els reproduïen en  els petits quadrats.  Com que n’havien de fer molts  varen arribar a fer us d’estargits i sistemes de producció seriada. Però aquests sistemes facilitadors, no evitaven  que després, cada rajola  s’hagués de repassar i acabar individualment per donar-els-hi el seu  to i gràcia característica, amb el fons blanc, els  tons ocres  i els altres  tons  característics. La rajola  “d’arts i oficis”, tot i la varietat de motius, semblen totes iguales. Per això, per distingir les unes de les altres, els ceramistes hi afegien uns motius que ara serveixen als experts per classificar-les. Les rajoles més antigues (del segle  XVII) porten  o una “margarida” o un “lliri”.  I les més del segle XVIII porten una “palma” i s’acompanyen d’ocells esquemàtics i  núvols. A aquesta últim tipus, pertanyen les rajoles que es  mostren a l’Artur  Ramon. En l’exposició hi trobem animals mitològics, caçadors, soldats, pescadors,  esmoladors, de tot. El fet de presentar-se en conjunts i emmarcats per una sanefa  pintada, recorda molt bé la idea d’auca. 
Amb aquesta col·lecció de peces de les arts més gremials i artesanals, la galeria vol així també reivindicar el seu interès pel col·leccionista més d’antiguitats. Però per aquest cronista tot són formes diferents de  millorar i capacitar l’art. L’exposició es podrà veure fins a finals  d’aquest mes. Aquests dies de Setmana Santa tenen tancat.  Tornen a obrir, dimarts. Una  bona visita per fer si podeu gaudir per Barcelona, de la Diada de  Sant Jordi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: