Retorn a les arts del segle XVIII
Centelles. Aquesta exposició no l’he poguda veure in situ. Però és d’aquestes que permet estirar el fil de la historia i redescobrir el passat. Això no és diferent del que pugui passar amb qualsevol obra d’art. Però hi ha propostes, com aquesta, que permeten fer-ho millor i de manera més detallada. L’exposició actual de la galeria Artur Ramon està dedicada a l’art català del segle XVIII. Una època que la galeria hi torna, per recordar la producció del segle que va començar pel nostre país amb la Guerra de Successió. D’aquí uns dies podrem parlar de l’exposició al MNAC dedicada a Antoni Viladomat, el gran pintor barroc, també del segle XVIII. També fa uns mesos, vam parlar dels gravats relacionats amb la guerra, de la mà dels llibre d’Alcoberro. Però l’exposició de l’Artur Ramon entra al segle XVIII a través de les arts més gremials . Les que segueixen a prop l’evolució i reivindicació de la pintura, però abraçaven un esperit molt més artesanal, com són la rajoleria, la ceràmica utilitària, el moble i també el gravat.
Lupa!Un gravat fantàstic: un aiguafort, dedicat al setge de Barcelona, de 1706. Una obra d’aquestes enormes, a la que la mirada es pot passejar agradablement, millor amb lupa, per descobrir l’acció de les figures i dels personatges que poblen els diversos plans: la ciutat portuària al fons, les tropes i el transport de material, al segon i tercer terme. El muntatge d’un campament al primer pla. Curiosament al primer pla, just al costat de la petxina amb l’escrit, hi ha una parella d’ases amb les seves alforges. I són ases, i no cavalls o canyons. De fet, d’armes no se’n veuen moltes. Em pregunto si els ases, no serien una amable referència a l’excel·lència d’aquests espècimens de càrrega, ara tant nostrats i abans tant útils i valents.
Devem aquest treball gràfic a un dibuix inicial de George Philip Rugendas, que sembla que s’hauria dedicat a fer l’escena general del moviment de tropes. Un altre dibuixant, Paul Decker hauria fet les figures i l’arquitectura que serveix de marc historiat al paisatge. El gravador, traductor de tots els dibuixos hauria estat Jeremies Wolff. Per una data que llegim a al text de la petxina, amb alemany, sembla que estaríem parlant del 1706. Semblaria, per tant, que parlaríem d’un gravat degut als tallers aliats, no pas català, sino fet per explicar a Europa l’esdeveniment bèl·lic, quan aquest prengué forma la Península. És de destacar també la figura del drac o monstre representat en el marc que envolta l’escena. Un drac amb cap d’ocellot, muntat per una dama. A la banda dreta, també hi ha la figura d’un home dur, al costat d’una dona. L’home, nu i amb una espècie de pala, es recolze sobre una àmfora de la que raja aigua. Això deu ser la personificació d’un riu, recurs recorrent i que per exemple també trobem a la pintura de Rubens, dedicada al port d’Amberes.
Si aquest gravat o un altre que és un mapa de Catalunya, permeten revisar com s’ho feien fa tres-cents anys per estar informats, altres peces de l’exposició ens recorden la producció artística local, en prou feines alterada per la guerra. Perquè el clima bèl·lic no atura la construcció, ni la creació d’obres d’art. A Centelles, tenim un bon testimoni, com és la construcció de l’actual església parroquial, acabada el 1711. A Girona, entre el 1680 i el 1740, Pere Costa, conduirà la construcció de la façana-retaule de la catedral. A Barcelona es construirà l’església de Sant Sever, entre 1698 i 1705. I la de Betlem, entre el 1681 i el 1732. Aquesta església devia ser el primer veí noble de la futura Rambla, urbanitzada conscientment més cap a finals de la centúria. Just al costat, el 1772 es començà a construir el Palau de la Virreina. El 1774, el Palau Moja. Després el Palau March.
Les ceràmiques, rajoles i mobles que s’exposen són els objectes que haurien pogut anar a completar aquestes cases o la d’altres nobles, burgesos i eclesiàstics d’aquell temps. En aquell segle XVIII, una de les arts que estava coneixent el seu millor moment era la de la rajola. El segle XVII s’havien fet ja grans conjunts policromats, com els de la Casa de la Convalescència de Barcelona, a tocar de l’antic hospital de Sant Pau. Els plafons que ornaven espais sobrants de les parets, entre pilars o arcs, explicaven històries emulant el detallisme i capacitats de la pintura. Però encara més populars i sobretot en el segle XVIII eren les rajoles dedicades a oficis, que partien d’auques i varen convertir en icones de la nostra cultura ceràmica, aquests quadrets emmarcats, amb homes i dones representant un ofici, o caçant. També eren molt populars i es feien moltes rajoles representant temes mariners.
Auques de fang
Per fer aquestes rajoles, els artesans partien de models prestats pel gravat o la pintura i els reproduïen en els petits quadrats. Com que n’havien de fer molts varen arribar a fer us d’estargits i sistemes de producció seriada. Però aquests sistemes facilitadors, no evitaven que després, cada rajola s’hagués de repassar i acabar individualment per donar-els-hi el seu to i gràcia característica, amb el fons blanc, els tons ocres i els altres tons característics. La rajola “d’arts i oficis”, tot i la varietat de motius, semblen totes iguales. Per això, per distingir les unes de les altres, els ceramistes hi afegien uns motius que ara serveixen als experts per classificar-les. Les rajoles més antigues (del segle XVII) porten o una “margarida” o un “lliri”. I les més del segle XVIII porten una “palma” i s’acompanyen d’ocells esquemàtics i núvols. A aquesta últim tipus, pertanyen les rajoles que es mostren a l’Artur Ramon. En l’exposició hi trobem animals mitològics, caçadors, soldats, pescadors, esmoladors, de tot. El fet de presentar-se en conjunts i emmarcats per una sanefa pintada, recorda molt bé la idea d’auca.
Amb aquesta col·lecció de peces de les arts més gremials i artesanals, la galeria vol així també reivindicar el seu interès pel col·leccionista més d’antiguitats. Però per aquest cronista tot són formes diferents de millorar i capacitar l’art. L’exposició es podrà veure fins a finals d’aquest mes. Aquests dies de Setmana Santa tenen tancat. Tornen a obrir, dimarts. Una bona visita per fer si podeu gaudir per Barcelona, de la Diada de Sant Jordi.
badaluc 