Ànimes super-estimulades
Bonobos presenten el seu primer cd Animalanima (RGB), a la sala Pastarnak de Vic. Va ser ahir, dimecres, 30 d’abril davant d’un public fidel i entregat
 |
|
Foto: Elisabet Mateu
En el concert va haver-hi temps també per les col·laboracions, com la de Laura Cruells (foto) o les Sey Sisters
|
Vic/Centelles. Es veu que és una mica habitual que al Pastarnak els concerts comencin una mica més tard. Amb els Catarres van fer esperar de debó. Amb els Bonobos, va anar bé aquest temps per saludar a mig poble de jovent de Centelles aplegat a la sala vigatana per escoltar el primer directa del primer treball discogràfic de llarga durada del conjunt centellenc. Ahir set membres integraven ja la banda, que amplia instrumentació i possiblitats sonores per arribar més enllà de la seva missió d’Animalanima: baixos, elèctrica, teclat, saxo, bateria, bombos. A la primera cançó –“Go-go”-, ja es va deixar clar que no venien pas allà a servir-nos un te amb pastetes. Una millor aposta pel sentit coreogràfic i la interacció entre banda i públic van ser el suport visual i físic d’una actuació que va fer vibrar fins a l’èxtasi tot l’auditori de seguidors. Cançons energètiques, algunes purament de ritmes i sons de fantasia rumbero-africana-mixto-tonificada es van combinar amb altres de major pes en la lletra reflexiva i incitadora a estar vius i a lluitar pels somnis. Amb el cd a la mà, espero que pròximament podrem afinar l’orella en la comprensió del missatge de les melodies marca de la casa, que el Jordi Ginesta no va deixar de recordar en les declaracions lliures i sensibles, al micro, dedicades a l’auditori i animar-nos amb el discurs que van popularitzar amb el seu hit “La vida”.
 |
| Aleix Mataró |
Un pel de sordina en el so de la veu a la sala, durant tot el concert, va tendir a fer més opac tota l’apartat vocal de l’actuació i potser això va treure glamur a aquest discurs humanista i llibertari del grup, que va poder sonar com a simple retòrica. Però en veure l’energia que banda i auditori varen destil·lar en tota l’actuació, cal reconèixer en la fòrmula musical energètica dels Bonobos la millor medicina per desprendre’s de les lloses que oprimeixen el món. Van sonar altres hits imprescindibles de la banda, com “Reflex clar de lluna” o “Vámonos ya”. I varem sentir tot un grapat de cançons que s’han afegit al seu repartori i que consoliden en els Bonobos, dintre la recerca d’un llenguatge propi: “Barcelona”, “Nòmada”, “Al teu balcó”. Una preciosa “A la plaça del sol” –de cert record cescfreixen-. “Primavera”. Com deia en una línia anterior, els Bonobos semblen estar a la recerca de paisatges sonors fets a cop de conjuntar ritmes, sons vocals com a ritmes i tonalitats sonores. Diria que hi ha cops que el David Nuri fa com si parlés amb suahili. O
 |
|
A. M.
Actuació d’ahir al Pastarnak,
amb els Bonobos al complet
|
potser no era tan diferent, però vaig veure clar que la lletra de missatge, era una part més i que darrera les seves rumbes hi ha uns grans autors de sons impressionistes, o millor dit expressionistes. Hi ha molt d’expressió de les emocions i de la passió que la música i el directa reporta als membre de la banda centellenca. Properament s’espera la seva actuació al Clownia de Sant Joan de les Abadesses -que té lloc demà i dissabte-, convidats pels seus amics dels Txarango. Allà tindran ocasió de fer sentir el seu so, en un públic potser més desconegut, però segur que de seguida es posaran les orelles a la butxaca i les ànimes tornarant a casa amb les piles animades.
 |
|
Al cartell del Clownia hi figuren
els Bonobos, juntament amb
els Catarres i altres bandes, com
“la troba Kung-fu”, Cesk Frixas,
“Germà negre”, així com
“Pallassos sense fronteres”. Sempre
encapçalat pels Txarango,
ànimes de la cita
|
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
badaluc 