Positius
Centelles. La Crònica d’aquesta setmana la vaig “gastar” dijous, amb els Bonobos. Després no ha passat massa res al poble: no noves exposicions, ni actes, ni campanyes solidaries. Però puc treure punta de do s comentaris:
Ahir al matí vam canviar l’exposició a les Finestres d’El Trabuc. La Rosa Permanyer ha deixat pas a tres quadres de marqueteria. La Rosa espero que tinguem l’oportunitat d’aprofundir en la seva obra, en l’exposició que volem fer a la Capella de Jesús, l’any vinent, per la qual necessitem només la data. Ha veure si solucionem aquest punt aviat.
 |
|
Aleix Mataró
Marqueteria dde Patrick Mayoud a la finestra gran
d’El trabuc. El procés de treball facilita que de cada espai i
retall en surtin vàries capes, que a l’ajuntar-se es poden
combinar en diferents composicions.
|
Volia revisar una mica la informació històrica de la marqueteria. Però les meves fonts no han sigut de massa ajuda. Al núvol no es posen d’acord: que si el segle XVII, que si la Itàlia del Renaixement, que si Egipte. A mi em semblava que en la història de la marqueteria hi tenien alguna cosa a dir els musulmans, com els que es van estar a la Península, durant 800 anys. Però ningú en parla. Si que hi ha algú que esmenta la famosa tauleta d’Ur, com a precedent remot. Però està feta amb incrustació d’os i pedretes i nosaltres parlem d’incrustació de fusta. És el nostre veí Joan Carles Parellada qui ens fa evocar recursos antics, al parlar de les seves obres ben modernes de marqueteria. Joan Carles Parellada i el seu company de taller Patrick Mayoud són els artistes profunditzadors d’aquesta habilitat feta de gust i enginy, per combinar fustes de diferents tons i textures i crear móns nous. Ells dos si dediquen al seu taller de les Franqueses del Vallés. Parellada es dedica sobretot a arreglar guitarres, però també pot dedicar temps a aquesta art, que de fet, vol tractar de fusionar amb el instrument de corda, per personalitzant al gust dels clients. Ell mateix té alguna guitarra amb aranyes de fustes esgarrapant les cordes. A El Trabuc hi exposa l’obra “Dual”, que ens transporta al terreny surrealista i a la seva admiració per l’obra de Dalí. Mayoud és el company avançat, l’home pacient amb qui resol els problemes constructius. L’artista francès signa l’obra de la serp i l’anomenada “Tres llegendes”. L’exposició a les Finestres d’El Trabuc ens apropa aquests exemples de marqueteria fins a finals de mes.
 |
|
A.M.
Mercat de la Cuca a la Plaça Vella de Torelló.
Les parades resseguien tota la plaça. Ha vingut força gent
|
L’altra tema que volia comentar ens trasllada fora dels límits del nostre poble: a Torelló. Avui mateix amb una amiga hem anat a participar del Mercat de la Cuca. Ens van explicar que a allà hi feien unes fires per artistes. I hem volgut anar a veure com era, animats per l’experiència de la fira centellenca de la setmana passada. El Mercat de la Cuca el fan cada primer diumenge de mes i està només dedicat als qui porten coses fetes per ells mateixos. Avui erem 20 parades, unes cinc més que el mes passat. Hi havia gent amb pintures, mandales, nines, teixit de puntaires, un noi que es fa peces de rocs de rol, etc. Un ambient fet per artistes de l’entorn. S’han de pagar 5 Euros com a inscripció. No hi ha coca de Can Molas, però sí que des de les 11 del matí ha concorregut un nombrós públic, que ha vingut expressament, atret per la proposta, en un dia de la setmana que a la seva vila no hi ha massa activitat. El mercat de la Cuca es fa a la Plaça Vella –a Centelles, també en tenim una!-, prop de la parròquia i dintre el casc antic. El calaix no ha augmentat molt, però hem arribat a la conclusió que cal tornar-hi per afiançar el nostre material i acabar de guanyar-se les bones sensacions. Sobretot en el meu cas, penso que haig de millorar la presentació dels linòleums, per fer-ho tot més visible, ja que volent ensenyar molt, no es veu res. Positiu.
 |
|
A.M.
Un noi aprofitava per fer les
seves peces de joc de rol
|
Aquest dimarts un grup de centellencs, dels que va a l’aula universitària, se’n va d’excursió a Sant Joan de les Abadesses. Els hi recomano que cerquin l’escultura del Beat Miró de Tagamanent, s’informin sobre la seva vida i també i si poden visitin l’exposició de Gerard Sala, situada al Palau de l’Abad, situat just al costat del monestir.
Dissabte vinent, la Montse del Rebost de la Montse, s’estrena com a professora d’un taller de cuina. En aquesta ocasió dedicada a l’Orient. Veurem si surten dàtils o són més d’espècies picants!
badaluc 