CUINA DEL REBOST

Dos paons reials


Centelles.  Que és abans, l’ou o la gallina? Els paons reials que hi ha als jardins dels Pratmarsó, i que surten a donar vols pel Passeig, han arribat per art de màgia  o són una parella abandonada? A mi no em molesten pas. Donen un aire exòtic a la vila. Però potser estaría bé assegurar que estan sans i que l’alimentació i l’atenció que reben és l’adequada. No són bebes, ni cries de gat.  I si als jardins hi poséssim un tigre?
Aleix Art / Ramon Xuriach

L’avantatge d’escriure al dilluns és que hi ha de perspectiva una setmana, el cap de setmana i el dilluns. I això dóna temps a que passin coses. Avui a la bústia de la seu de la redacció hi tenia un sobre a nom de Mataró Art, amb dos punts de llibre amb informació del Sàhara:  Centelles va aportar 2200 flors a la campanya “Per cada mina una flor”. És una xifra impressionant. Més de les que havíem recomptat.  L’operació tindrà una espècie de punt i a part conclusiu, el proper 23 de maig, a les 8 del vespre, amb una xerrada i una presentació del vídeo  “Per cada mina una flor”, que tindrà lloc a la sala de Vidre del Casal Francesc Macià. Aneu a saber si en motiu d’aquesta xerrada tindrem al poble l’home organitzador de la campanya, que també és una ànima amb habilitats artístiques. Després encara caldrà esperar les imatges de les flors plantades i  repartides pel  mur.


Orient a casa
Dissabte al matí, durant unes tres hores, un grup de sis persones ens vam tancar a la cuina de la Montse  Uran, altrament coneguda pel seu blog d’El Rebost de la Montse. La missió era deixar-nos guiar per la seva experiència i habilitat amb l’art dels fogons i els ingredients gastronòmics. Ella no havia de fer res més que manar-nos i explicar-nos els  passos  per compartir una sèrie de receptes extretes del Pròxim Orient.  A la nevera de la cuina hi penjaven un  parell d’imants procedents d’Istanbul, testimoni d’una visita d’on la Montse en va treure un dels plats estrella del taller culinari: el xai a l’otomana. Cuina sucosa, mediterrània,  però diferent a la nostra habitual. Una excusa per remenar i tocar els ingredients, cercar les textures adients pels  falafels. La Montse volia provar de fer el pas: situar-se en el rol de tutora i guiar en el procés  de preparació. I també d’experimentació. L’experiència va  ser molt positiva i estimulant. El grup va ser quantitativament vàlid: tots vam  poder fer de tot. Atrevir-nos  a agafar les eines o barrejar ingredients –com iogurt amb papino-. Tinc l’agenda oberta  esperant que la  Montse ens citi una altra vegada. Per afegir una guinda, només demanaria que a la segona vegada, el treball a la cuina, acabi amb un tast conjunt a la taula.    

Per cert, segons  fonts del 9nou de dilluns passat, que recull dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 72 persones de Centelles estan vivint ara a l’estranger, per motius de feina. El 2013, n’eren 65 i el 2009, 42. Enguany en el global de  la comarca, de persones treballant a l’estranger, n’hi ha  2373. O sigui que casi bé hi ha tantes persones d’Osona fora, com  flors de Centelles camí del Sàhara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: