LITERATURA CENTELLENCA

Les mil cares

Foto: Noèlia Marin
La gent anònima: quin gran misteri
Centelles. Una plaça plena de gent. Què  donarieu per saber quí o quina vida tenen els vianants? Cada persona és única! Personatges” és el títol del llibre amb el que Anna Oliveras s’ha donat a conèixer públicament com a escriptora. Aquesta jove centellenca es va presentar a un concurs literari d’Ascó, fa un any, el 2013 i el va guanyar. El premi incloïa la publicació de l’escrit, a càrrec de l’editorial Cossetània.  Fa un mes el llibre  es va presentar a la Biblioteca i ara hem tingut temps de llegir-lo. Oliveras es posa en la pell de diferents personatges. Un exercici que sobretot li permet argumentar la lògica i el sentit de la vida que hi pot haver darrera de la vintena de màscares que es col·loca. Sempre en primera persona, a  vegades és un home; un telèfon.  Oliveras es transforma en maquilladora, en vell, en nen, en prostituta, en un pallasso, en un heroi, una podòloga, un pertorbat i n’explica un episodi vivencial.  Rols particulars, imaginatius servits amb una escriptura d’idees directes, naturals.  Com si tinguessis als alter-egos de l’autora compartint un cafè. A vegades em pregunto fins a quin punt la  seva imaginació per ficar-se en la pell d’un altre, li permet deixar al marge la seva visió i moralitat real.
És molt interessant el discurs descriptiu: a vegades va fent un discurs com en  espiral per desvetllar detalls de mica en  mica i anar construint els personatges de forma sorprenent. Això passa per exemple amb la podòloga, que al principi  hom pot pensar que es tracta d’una hedonista maniàtica. De fet, els rols  permeten a Oliveras escodrinyar secrets íntims i la psicologia de cada personatge, fins al fons. En aquest sentit, si bé reviu algunes situacions de  cert tipisme, com l’experiència  del nen que experimenta un trauma familiar, és de relleu la mirada original com ho escriu. Per exemple, en el cas de la prostituta, víctima d’un amant gelós, que ens escriu des de l’altre món. Un altre fet interessant és la supraestructura del relat, que uneix alguns dels personatges, per vincles molt d’ells casuals, com un gos o  el personatge fetitxista, la maquilladora-artista, que al llarg del llibre entre en  crisi i es reinventa. Un altre leit-motiv que es va tastant al llarg del text són les relacions de parella i interpersonals. Sobretot afloren les expectatives de trobar en  l’altre algú que valori i enriqueixi el jo personal. Cada personatge és una pedreta d’aquest mosaic definit per la llibertat de l’autora que van conduint a les seves pròpies conclusions. Crec que és un llibre al que val la pena donar una oportunitat i tornar-hi de tant en tant. No se si ara el  repte de l’Anna serà dedicar-se a ampliar la vida d’un sol  personatge, en una novel·la? 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: