REIVINDICANT SUBIRACHS

La llei que tanca història

Aleix Mataró
Escultura de Subirachs inspirada en la cinta de Moebius,
que es pot veure a l’Espai Regomir
Centelles. Es veu que fa uns vint anys, l’Ajuntament de Barcelona va decidir rescindir els lloguers de temps indefinit d’entitats i comerços en una sèrie d’immobles de la ciutat. No sé si m’explico amb propietat. El cas és que ara han passat aquells 20 anys i ens trobem que aquests lloguers llargs acaben d’aquí set mesos. I el fet és que tanquen establiments històrics. Però molt històrics: ara sé, la botiga de les xocolates Farga, la galeria Joan Prats, la jogueteria de la Plaça del Pi i també l’Espai Regomir. En aquest darrer s’hi instal·larà un hotel. Un altre? No cal que digueu si us agrada o no el concepte renovador de Barcelona. Les preguntes són les mateixes:  perquè han de consumar-se aquestes liquidacions, que abonen la despersonalització de la capital? Perquè no els hi tremola el pols alhora d’esborrar història així? Perquè no poden revisar aquesta llei extingidora?
L’Espai Regomir -en el carrer del mateix nom-, és un local “llogat” des de fa molts decennis per la galeria  Artur Ramon i durant aquest temps ha servit de show-room reservat, destinat a promoure entre clients interessats, l’obra de Josep Maria Subirachs: escultura, pintura, dibuixos, medalles, etc. Ara aquest espai s’ha de desallotjar i els inquilins han decidit rematar la història, obrint-ho al públic, els dimarts i dijous, de 10 a 1. El passat 17 de maig a la tarda, es van afegir a la celebració de la  Nit dels Museus. Situat al cor de Ciutat Vella, no va trigar a sumar-se a la ruta de curiosos passejants de casa o de fora. Els visitants entraven a una casa antiga, amb pati, de pedra i amb columnes, i feien cap a una espècia de sala baixa, amb bigues de fusta i parets blanques d’aire pairal.
El contingut
Artur Ramon
Josep Maria Subirachs
L’Espai Regomir mostra obra de tota la trajectòria de Subirachs. Peces pertanyents al fons  de la galeria. Però ara també inclou  fons pertanyent a l’Espai Subirachs, nucli del museu que s’havia de dedicar a l’artista amb el impuls de Caixa Penedès. Però la història econòmica ha escombrat aquesta caixa i l’Espai Subirachs ha quedat en suspens. Dit d’una altra manera: el patrimoni d’un dels artistes catalans més importants del nostre temps no troba lloc ni oportunitat, per assentar la base física pel gaudi, estudi i divulgació de l’obra. Estic d’acord en que seria un bon projecte pel Palau dels Comtes de Centelles, ara que està buit. A més, tenim motius.

El fons d’obra de Subirachs restarà a l’Espai Regomir, mentrestant. El mateix artista ha motivat una nova aproximació a la galeria matriu. L’Artur Ramon, la sala del carrer de la Palla, 23, acull una col·lecció de dibuixos. Grans dibuixos. Llapis i tinta. A mi m’agraden les tintes. Es tracta de dibuixos dedicats als volums geomètrics i metafísics que també feia en l’escultura. Judit Subirachs, filla de l’artista, ens explicarà que aquest tipus d’obra era paral·lela a la col·laboració del seu pare a la Sagrada Família. Amb l’obra metafísica, amb les piràmides, Subirachs escapava de l’ombra de Gaudí i reivindicava el seu propi camí. Una trajectòria que ve de lluny. A l’Espai Regomir hi ha una bona col·lecció d’obres de les diferents etapes. Un comú denominador –i la Judit ens ajuda a veure-ho-, és la combinació de matèria i la complementaritat entre superfícies pulides i d’altres més erosionades. El joc entre positiu i negatiu en la concreció dels volums. En els dibuixos tot el que són textures, en la pedra o el bronze, Subirachs  ho tradueix en taques i tramats lineals o més rocosos. L’exposició de dibuixos, es pot veure encara fins el 7 de juny. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: