La llei que tanca història
 |
|
Aleix Mataró
Escultura de Subirachs inspirada en la cinta de Moebius,
que es pot veure a l’Espai Regomir
|
Centelles. Es veu que fa uns vint anys, l’Ajuntament de Barcelona va decidir rescindir els lloguers de temps indefinit d’entitats i comerços en una sèrie d’immobles de la ciutat. No sé si m’explico amb propietat. El cas és que ara han passat aquells 20 anys i ens trobem que aquests lloguers llargs acaben d’aquí set mesos. I el fet és que tanquen establiments històrics. Però molt històrics: ara sé, la botiga de les xocolates Farga, la galeria Joan Prats, la jogueteria de la Plaça del Pi i també l’Espai Regomir. En aquest darrer s’hi instal·larà un hotel. Un altre? No cal que digueu si us agrada o no el concepte renovador de Barcelona. Les preguntes són les mateixes: perquè han de consumar-se aquestes liquidacions, que abonen la despersonalització de la capital? Perquè no els hi tremola el pols alhora d’esborrar història així? Perquè no poden revisar aquesta llei extingidora?
L’Espai Regomir -en el carrer del mateix nom-, és un local “llogat” des de fa molts decennis per la galeria Artur Ramon i durant aquest temps ha servit de show-room reservat, destinat a promoure entre clients interessats, l’obra de Josep Maria Subirachs: escultura, pintura, dibuixos, medalles, etc. Ara aquest espai s’ha de desallotjar i els inquilins han decidit rematar la història, obrint-ho al públic, els dimarts i dijous, de 10 a 1. El passat 17 de maig a la tarda, es van afegir a la celebració de la Nit dels Museus. Situat al cor de Ciutat Vella, no va trigar a sumar-se a la ruta de curiosos passejants de casa o de fora. Els visitants entraven a una casa antiga, amb pati, de pedra i amb columnes, i feien cap a una espècia de sala baixa, amb bigues de fusta i parets blanques d’aire pairal.
El contingut
 |
|
Artur Ramon
Josep Maria Subirachs
|
L’Espai Regomir mostra obra de tota la trajectòria de Subirachs. Peces pertanyents al fons de la galeria. Però ara també inclou fons pertanyent a l’Espai Subirachs, nucli del museu que s’havia de dedicar a l’artista amb el impuls de Caixa Penedès. Però la història econòmica ha escombrat aquesta caixa i l’Espai Subirachs ha quedat en suspens. Dit d’una altra manera: el patrimoni d’un dels artistes catalans més importants del nostre temps no troba lloc ni oportunitat, per assentar la base física pel gaudi, estudi i divulgació de l’obra. Estic d’acord en que seria un bon projecte pel Palau dels Comtes de Centelles, ara que està buit. A més, tenim motius.
El fons d’obra de Subirachs restarà a l’Espai Regomir, mentrestant. El mateix artista ha motivat una nova aproximació a la galeria matriu. L’Artur Ramon, la sala del carrer de la Palla, 23, acull una col·lecció de dibuixos. Grans dibuixos. Llapis i tinta. A mi m’agraden les tintes. Es tracta de dibuixos dedicats als volums geomètrics i metafísics que també feia en l’escultura. Judit Subirachs, filla de l’artista, ens explicarà que aquest tipus d’obra era paral·lela a la col·laboració del seu pare a la Sagrada Família. Amb l’obra metafísica, amb les piràmides, Subirachs escapava de l’ombra de Gaudí i reivindicava el seu propi camí. Una trajectòria que ve de lluny. A l’Espai Regomir hi ha una bona col·lecció d’obres de les diferents etapes. Un comú denominador –i la Judit ens ajuda a veure-ho-, és la combinació de matèria i la complementaritat entre superfícies pulides i d’altres més erosionades. El joc entre positiu i negatiu en la concreció dels volums. En els dibuixos tot el que són textures, en la pedra o el bronze, Subirachs ho tradueix en taques i tramats lineals o més rocosos. L’exposició de dibuixos, es pot veure encara fins el 7 de juny.
badaluc 