 |
|
Foto MEV
Vista de l’entrada de l’exposició amb el fragment conservat del baldaquí de Ribes
|
El MEV revisa la pintura del frontals d’altar
Vic/ Centelles. Això de desconnectar-se uns anys de l’estudi de l’art romànic –humilment-, l’única cosa positiva de tornar-hi a treure el nas, ha estat que hi ha nous estudis que avancen matèria i que son la base per llibres i noves exposicions. A Vic han estat estudiant durant uns anys la matèria del què estan fets els frontals d’altar que conserva el Museu Episcopal. Investigar materials, aportar pistes i informació sobre el “modus operandi” dels artistes autors, dels iconògrafs, reforçar els vincles de tallers i artistes, la funció dels mecenes, etc. Amb tècniques de laboratori avançades això ja és possible sense destrossar la peça. Les conclusions d’aquest estudi il·luminador es presenten ara en una exposició al MEV, amb el suggerent títol, “Pintar fa 1000 anys”. Els estudis s’han fet amb col·laboració amb el projecte Magistri Cataloniae de la UAB.
 |
|
Caps del Mestre de Cabastany
També al Museu Nacional d’Art de Catalunya
han organitzat una petita, però potent mostra,
entorn al Mestre de Cabastany.
Han reunit un grupet
de “caps”, busts de marbre,
procedents de col·leccions
internacionals i que originalment estaven
de la portada escultòrica de Sant Pere de Rodes,
desepareguda i de la que
sols es conserven fragments.
La petita mostra permet comparar els caps, valorar
la riquesa en la representació de la facció,
l’expressió i
subratllar la petjada de l’escultura romana.
|
Comissariada per la conservadora Judit Verdaguer, la primera idea que hom rep amb claredat és que l’auto-estima per l’art romànic s’ha enfortit. Textos de sala i presentació transmeten una reivindicació més clara i contundent de la importància a nivell europeu de la pintura romànica catalana i de l’excepcionalitat dels frontals d’altar, com els tan ben conservats al MEV. Ja es sospitava, però ara és diu sense embuts, ni matisos relativistes. En aquest sentit hi ha un element expositiu que avala aquest revalortizació i alhora ajuda al missatge de la mostra: els frontals d’altar es mostren, penjats a la paret, a un metre i mig del terra, amb línia recta i a l’alçada de la mirada de l’espectador. Potser perden la idea de funció –com així es mostren a les sales permanents-, però es pot apreciar com mai el traç negre, els colors, les línies matisadores, la iconografia, la composició. El MEV situa a primera línia de l’exposició, algunes de les taules més preuades, com el baldaquí de Ribes, el frontal de Lluçà, etc. Sobre aquestes s’han exercit els estudis i d’aquestes deriven els elements didàctics com els minerals que expliquen l’origen dels pigments del romànic. En aquest sentit és una molt bona exposició: profunda en el missatge, amena en la forma.
Algunes de les descobertes permeten precisar el tipus d’aglutinant: se sabia que s’utilitzava tremp, però no oli de llinosa. Aquest aglutinant apareix esmentat al manual de Teofil del segle XII, però no es tenia constància de l’us de l’oli abans. També es precisa l’origen d’alguns pigments trobats en aquestes taules: hi ha lapislàtzuli de l’Afganistan, el blau indi, els tons grocs per immitar l’or. Etc. Resulta clar que en aquell temps, les esglésies eren decorades amb ganes d’impressionar i elevar l’esperit. Un capítol a part de l’exposició és el de recuperar la visió original dels frontals abans no desapareixès la patina dorada que cobria marcs i espais sagrats. Tenyint un material amb àcids, en el procés conegut com “colredura” s’aconseguia imitar l’or i donar un aspecte sagrat als frontals dels altars romànics. Un muntatge informàtic permet veure quin aspecte podia tenir el que ara es veu brut i marronòs.
A través dels recursos tècnics es rectifica l’existència de tallers a Ripoll i Vic, entorn als centres eclesiàstics, que farien us d’uns models iconogràfics i figuratius que van repetint més o menys iguals. Però es connecta aquest art dels frontals amb la resta de frontals d’altar europeus no pintats? Hi ha una translació directa de la pintura mural a la fusta o es vehicula de forma més heterodoxa? Segurament això ja hi ha algú que ho investiga.
badaluc 