FIRA DE LA RATAFIA

Crisol de cultura

Totes les fotos: Aleix Art
Moltes parades  semblaven iniciatives de
joves emprenadors.
Centelles. Ha acabat la fira de la ratafia. Les parades ja fa estona que deuen haver escampat el poll. No se res sobre el concurs. Només que eren pocs participants i que, per això,  es deuran  guardar moltes ratafies per l’any vinent (i seran més bones). Entre les parades n’hi havia unes poques que tocaven ben bé el tema d’aquesta beguda màgica. Les altres eren de formatges, embotits, cerveses artesanes, pa, etc. Una de les parades més maques era la d’O’Brothers. Un nom de so irlandés per un projecte  originat a les Borges Blanques, dedicat a fer licors amb tot tipus d’herbes i gustos. Portaven una bona col·lecció d’herbes aromàtiques fresques, que ressaltaven la font dels seus beuratges.
Els de la cerveza Terra no han fallat. Els del molí de la Llavina, tampoc. Hi havia els dels formatges Montbru. La sensació però és que els organitzadors tenen encara molt terreny per treballar l’especialització i intentar  atreure molts més comerciants i productors dels licors miraculosos. Però sembla que no és fácil.
No és fàcil implicar a la gent. Al restaurant Sushi Osona havíem organitzat el nostre Sopar Gastronòmic i Cultural. Ens ho vam passar molt bé, però érem molt pocs. Érem més els de la taula de presentadors culturals, que els dels oidors: això vol dir 7 a 2. Fora dels assistents de pas, esporàdics, o de la cuina. Ara bé: la idea va funcionar, es van teixir complicitats. Es posava  bastant l’accent en la producció literària i això va tenir els seus rèdits en forma de propostes de col·laboracions.
Marc Pujol, Xavi Vendranas i Anna Oliveras 
escoltant les explicacions de Jordi Sarrate
En aquest sopar els participants havien de presentar breument el seu projecte cultural: així ens vam enterar que la centellenca Anna Oliveras prepara una novel·la de gènere negre. Aquí hi va  haver una bona discussió entorn la dificultat del conte i de la novel·la. També va dir que ja es dedica exclusivament a escriure. Valenta, defensa la seva vocació i persegueix concursos i oportunitat de certamen on publicar els seus textos.  És una noia sincera, llesta,  que es mostra contenta pels feedbacks que genera la seva primera publicació, “Personatges”.  Però també vam aprendre que no és un camí fàcil. Per arribar a la rosa hi ha moltes espines.
Els del Tast Literari de Caldes van parlar d’aquest petit recull de textos. Normalment fan un  tiratge de 100 exemplars que el distribueixen al Café de Centre de Caldes. Si aquest projecte persegueix els nous duendes literaris, Jordi Sarrate, munta les seves exposicions a partir del contacte  amb els mestres de la poesía i la cultura. Ara tocarà Joan Vinyoli. El va conèixer: com a Espriu, Calders,  Martí Pol. 
Esther Cortiella també ens va explicar alguna coseta
del menú que havia preparat. I també ens van parlar
del sopar-espectacle que preparen pel dia 1 d’agost 
a El Mas Cerdà
Ara toquen els centenaris i Sarrate ho fa amb la interpretació plàstica de la seva poesia. Hi haurà  muntatges dramatitzats. Hi haurà obra feta amb col·laboració amb el poeta i obra feta recentment,  rellegint els versos.
Joan Serra i Marc Pujol en el  seu Tast fan més una tasca de present, motivant a participar i recollir als que tenen ganes d’escriure. Vinculats amb els tallers d’escriptura, atents a l’acció d’escriptors més anònims, ara procuren donar-los un  espai per fer visible la seva obra i no descarten fer un monogràfic, si tenen un  text bo a l’altura (de 32 pàgines).  Jordi Sarrate també prepara un llibre sobre els Caganers.
El sopar tenia molta dosis de cultura, però també hi havia espai per la gastronomia pura.  L’Esther Cortiella havia preparat un menú deliciós on es feia una especial atenció a la presencia de la ratafia i altres productes  de la terra. La llaminera era bona. 
El pastís de Ratafia, 
que fan al Café del Centre de Caldes
i que ahir vam tastar al Sushi
L’hora de les postres vam tenir doblet: l’estrella del sopar havia de ser el pastís de ratafia del Café del Centre de Caldes. En Xavi Vendranas, cuiner d’aquest històric local va venir i ens va deixar tastar el seu pastís. Una aportació personal que va plantejar per reintroduir a la cuina  calderina la presencia de la ratafia, que es trobava a faltar. Vendranas ens va parlar també del Café, el servei  gastronòmic d’un espai històric de Caldes, que és un Ateneu i ha estat un fidel testimoni de les pulsions socials i culturals d’aquella vila termal.
Com a altaveu de propostes va tenir la seva gràcia i diversitat. Però si volem que tingui sentit, caldrà trobar la manera, perqué en properes  edicions, hi hagi més taules reservades.

L‘Associació Contra 
el Càncer
de Centelles acaba de 
comunicar-nos 
que gràcies a la
generosa recaptació 
de diumenge, 8 de juny,
 al matí, en que varis 
voluntaris
repartien banderetes
s’han recollit una 
mica més de 2600€
uns 100 més que l’any passat.











    

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: