TRIO DE GRAVADORS AL TEMPLE ROMÀ

Aleix Art Colet, Vidal i Permanyer al Temple  Romà,  la tarda de la inauguració de l’exposició

Vic/ Centelles. Experimentar. Als artistes ens agrada potinejar. En aquella obra hi ha una barreja estranya entre la tinta negre fruit de transferir una fotografia i sectors de fons  negre, estampat sense remordiment mitjançant la pressió d’una  fusta. Sembla  ajustat, estudiada la posició,  però un i altre procediment es barregen i el tot resulta com una fotocòpia mal feta. L’artista ens parla de ciutats en ruïnes, però  veiem  més aviat com castells reconstruïts amb parts discordants. Hi ha racons i espais arquitectònica, miradors, parets, columnes… però  no són ben bé  les ruines romanes de Piranesi, encara  que domini  el negre.  Són gravats que  l’artista porta a la seva bola fins a l’abisme que  talla la comunicació. Els camps  de colors –taronges, rogencs- no estan posats per enlluernar,  sino per provar. El resultat desil·lusiona d’entrada, però fa ja uns dies que dono voltes mentalment a les formes dels  grans gravats, combinació de serigrafia i xilografia, obra d’Antoni P. Vidal. Tres gravats d’aquest tipus estrany es mostren  a l’exposició  tripartita que acull fins  el  20 de juliol el  Temple Romà de Vic:  obra de Vidal,  Neus Colet i Rosa Permanyer. Una mostra que  porta  molt de temps esguardant-se i que ha permès als  gravadors, tot i llurs múltiples activitats, preparar-la i dedicar-hi obra nova inèdita. A  Permanyer ja la coneixem més. La  retrobem amb els seus fotogravats estampats sobra fons de planxes de  ferro,  entintades vermelles. Negre, blanc, vermell: retrobem els  seus  colors però detectem la reforçada presència  de l’arquitectura i l’urbanisme.