Porcellana fina
 |
| Fotos: Aleix Art |
Centelles. Des de fa varis estius, els juliols acostumo a fer algun curset. Primer els de gravat amb la Fina Tuneu, a Tona i des de l’any passat amb la Marta Postico al seu taller de Sant Pau. És la guinda al curs. Com els “cinc minuts més” al llit dels diumenges. Ambient distés, un lloc diferent i coses noves: aquest cop la Marta ens ha fet tocar i experimentar amb la porcellana. Pasta fangosa de color blanc. La del secret llargament guardat pels tallers de la Xina i que el segle XVIII es va “redescobrir” a França. De Limoges prové la pasta que va sostentar el poder de la Madame de Pompadour . Però també hem tocat una pasta d’origen australià, més fosca –com gelat d’avellana-, i amb unes altres propietats.
Faltarien moltes més hores de treball, per saber quines qualitats té aquest material com el fang, però més difícil d’obligar i com un xiclet. La Marta al principi ens deia: cerqueu fer superfícies fines i veureu com la porcellana té propietats translúcides. Però és tant fràgil! Qui ha volgut també ha pogut donar color amb uns esmalts, fer formes a partir de motllos de guix amb porcellana líquida. Tot plegat ha sigut un tast, un rosar la punta del iceberg. Faltaria una major dedicació i estudi de les possibilitats. Però ha sigut un bon taller. A més ha motivat a un bon nombre d’alumnes, sobretot tasta-olletes joves i amb diferents orientacions professionals, que troben en el fang un aliat per crear formes, textures i fer volar la imaginació. Matèria accessible
En el taller de quatre sessions, hi hem estat alguns dels alumnes del curs anual. Però s’hi han apuntat tot un altre grup de persones, atretes per la novetat del material. Ja ens agradaria veure tota aquesta gent reapuntada al curs trimestral, que darrerament costa tant d’arrencar per falta d’inscrits. A porcellana vam començar dos grups i n’han acabat sent tres, d’entre sis i vuit persones cada un. La Marta no volia tampoc aglomeracions i s’han hagut d’ampliar horaris: dimecres al matí i la tarda i dijous al matí. Un taller accessible i amè, relaxant. La profe deixa fer, només orientant, amb paciència. Per això era important ser pocs, dintre de tenir més mans. La Marta ja coneix una mica més la porcellana. Potser recordareu la seva obra exposada a la Col·lectiva Aleix Art de l’any passat, amb les tasses blanques acabades amb filaments negres. La Marta ja domina molt més l’ús del torn. Però a nosaltres també ens ho ha anat deixant provar. Tot un experiment pels qui normalment confiem amb les mans. Dimecres que ve ho acabarem de comprovar tots. Serà l’últim dia. No quedarà gaire marge per fer i refer peces, però ho aprofitarem fins al final. Les peces de porcellana sembla que s’assequen més ràpid i la Marta ja va poder coure alguns treballs del inici.
 |
|
És habitual que en aquests cursets,
els companys porten coses per picar.
La Roser Cruells va portar unes galetes,
que es fa ella,
molt bones d’espelta i xocolata amb taronja.
En va acabar fent bossetes per tots, per
emportar-nos a casa.
|
La ceràmica obliga uns temps que superen les ganes de treballar al taller i xoquen amb altres obligacions del mes d’agost. Fa uns anys ja dedicava un article en aquest mateix blog, a la mateixa professora de ceràmica i esmentàvem el seus moments difícils per dedicar-se plenament en el seu art. No ha canviat tot molt, però crec que el fang guanya adeptes. La Marta té un bon potencial com a professora. Crec que seria una bona iniciativa si els del Taller d’art –destinat als menuts-, fessin un salt qualitatiu i creessin una autèntica escola d’art a Centelles, com tenen, per exemple a Caldes o a La Garriga. L’art ha perdut posicions socials -s’esmenta molt poc en els mitjans de comunicació, a part de festivals de música o teatre-, però realment continua sent un refugi de necessitats i curiositats.
badaluc 