TREBALLS D’ESTIU (II)

Fent dissabte al taller de l’ADOGI

Visitem el taller de la Marta Torres, gravadora, que fa les seves obres, en l’antic taller de Pasqual Fort, seu encara avui dels preparatius pel Mini-Print de Cadaqués

Fotos: Aleix Art
Detall del taller on treballa la Marta Torres


Un dia del mes d’agost, després del dia 17, agafaré el cotxe i aniré cap a l’Empordà. Allà hi esperen vàries propostes: l’exposicio de fotografía de Joan Creus a Palafrugell, les exposicions d’estiu de la Fundació Vila Casas. Alguna cosa nova tindrà en J.L. Pascual en el seu espai… També m’agradaria arribar-me a Cadaqués: rebo informació de la galeria U-Marges i també d’una que té el nom de la població costera, que ha d’haver inaugurat ja una mostra amb obra de Richard Hamilton. Cadaqués és un imant pels artistes. Seguint, amb una llarga història, la galeria Fort ja hi té en marxa l’exposició del Mini-Print d’enguany. Veuré a l’entrada la selecció de l’obra dels guanyadors i al darrera, el mosaic d’artistes seleccionats enguany pels seus gravats. 
Gravats i dibuixos dedicats a flors i fulles.
Casualitats de  la vida, ja  fa almenys un mes o dos, un dia vaig baixar a Barcelona, i entre altres coses tenia una cita amb una gravadora per conèixer: Marta Torres. Havíem de fer un taller de xilografia, però es va suspendre i malgrat això vaig voler conèixer a aquesta artista. El taller és a un racó del Putxet. Ignorant de mi, sortint de l’estació de Metro, enlloc d’anar directa cap a la banda dreta, vaig enfilar-me dret a munt i vaig acabar donant la volta a tot el turonet, anant cap a l’esquerra. Això sí: vaig veure llocs que desconeixia  de Barcelona, com una casa modernista en un punt urbà que valdria un bon dibuix. Al final, una mica acalorat, després de pujar i baixar carrers bastant empinats vaig trucar el timbre d’una caseta. Efectivament em va obrir la Marta Torres. A  dintre hi havia un taller gran, dividit amb dues seccions i al fons de tot un despatxet amb un llum encès. Un tòrcul com el  meu, una taula gran, tintes, teles, rodillos, etc. Efectivament un taller de gravador. La Marta em va explicar que fa la seva obra a allà, però que hi està com de sobrevinguda. És un taller on també hi fa cursos de gravat i inclús estampen per a altres artistes. I resulta que aquell és el taller dels Fort. Allà és on Pasqual Fort, l’home de la Mercè del Mini-Print, treballava i estampava els seus gravats. I actualment és el lloc on es preparen les obres per exposar-se Cadaqués i altres llocs. És la seu que hi ha darrera de l’apartat de correus d’Adogi, on enviem els gravats, a Barcelona, per participar al concurs. La mateixa Marta Torres col·labora en  els preparatius i inclús fa poc, sortia al facebook per haver participat en un taller que van fer a la galeria. I el despatxet del fons havia de ser on la Mercè planifica la trobada de gravadors…
Gos esbossat per una lito que va quedar aquí
Quan hi vaig anar per primer cop, la Mercè havia sortit. I la Marta estava treballant ja amb els gravats de la col·lecció d’enguany pel concurs. Ella també prepara obra. És l’autora d’uns aiguaforts molt fins, de tema fitomòrfic, en els que es distingeix molt clarament la línia de dibuix del fons acolorit, que és com una pinzellada d’aquarel·la.
Revisita
La Marta és de Colòmbia. Però fa molts anys que viu aquí. Ja hi va venir per estudiar gravat. Ha sigut aquí on ha aprés i ha tocat els bons  tòrculs i ha conegut bons mestres. Des de fa molts anys treballa al taller Fort, primer ajudant a estampar i ara com a continuadora amb activitats pròpies i compartides.
Després de la primera visita hi he tornat fa molt poc per repescar  idees i tirar noves fotos per encaixar l’article dintre el monogràfic dels Treballs d’Estiu. Però el seu treball d’estiu està sent –i com en casos més propers-, el de posar ordre i netejar el taller. Inclús ordena la biblioteca seva i per això m’ha passat tres llibres molt xulos, que ja he ingressat a la biblioteca Aleix Art –el més pintoresc és un repàs de la joguina a Catalunya, escrit per Corredor-Matheos-. En aquesta  segona visita, els gravats pel mini-print ja estan acabats i entregats. El què m’ensenya, de  nou, és un dibuix d’un gos que va fer, fa anys, per preparar una sèrie de litografies per a la firma d’aliments canins, Purina. Se’n va al interior del taller i hem treu una col·lecció  de quatre estampes que va fer i es van distribuir entre clients i col·leccionistes. Quines coses feien abans les empreses! Avui aquest tipus d’iniciatives no són tant habituals. Torres va haver de fer quatre escenes de gossos de caça, perseguint o el  senglar o el conill, per promocionar uns pinsos per gossos de presa. Es tracta d’uns treballs de perfil naturalista, ben detallada l’anatomia i l’entorn  vegetal. Fets amb llapis gras, tocs d’aiguada. Es tracta d’un treball  interessantíssim, però tècnica i temàticament una mica allunyat  dels interessos propis de la Marta. El gos del dibuix, que ha ensenyat primer, ja és més mansoi. I és que la naturalesa que li interessa és més quieta i tranquil·la: les plantes, les flors. En fa dibuixos i gravats. Litografia, ja no, perquè creu que el què pot fer amb aquesta tècnica ja li dóna el dibuix. I amb  el gravat calcogràfic troba una altra sèrie de virtuts més interessants, com la calidesa de la línia.

Conjunt de les quatre litos dedicades a gossos de caça.
Aprofitem per treure el tema d’una futura exposició de la Marta Torres a les Finestres d’El  Trabuc. Té una idea: guarda una col·lecció d’estampes de petit format, dedicades a animals: l’elefant, la granota, el mussol, peixos, el cavallet de mar… Es tracta d’espècimens passats per la punta seca, l’aiguafort i treballats amb dos o tres colors. Ordenant els gravats per marins i terrestres, férem una petita revisió del regne animal. Per això la visita, acaba amb una nova  feina d’estiu per a ella: remirar de quin tiratge disposa, cas que  aquestes estampes generin bones simpaties.  Acabem la visita amb un talladet. Ella se’n anirà a correus. És una bona caminadora urbana,

One thought on “TREBALLS D’ESTIU (II)

  1. Excel·lent article, i magnifics gravats. Està bé que parlis del gravat i dels gravadors. Malauradament es un art que s'està perdent, per la complexitat que comporta, però alhora els resultats són únics.
    Una salutació ben cordial!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: