L’Ajuntament es preocupa pel destí de l’Espai Subirachs
 |
|
Aleix Art
Dijous passat, dia 14, al matí, amb un grup d’amics
vam anar a veure la Cabanya de’n Rabionet i un bosc
que aquest familiar d’una de les companyes, juntament
amb uns seus col3legues es cuiden de mantenir
i identificar-ne les diferents espècies vegetals. Tot
això és a prop de Serratosa. La cabanya
en si vol ser un refugi obert a caçadors i excursionistes.
Fa cinquanta anys que la van fer.
|
Centelles. La Col·lectiva s’ha acabat. Avui mateix hem despenjat l’exposició i els quadres están guardats a la reserva, a l’espera del seu retorn defintiu. Però hi haurà una petita excursioneta per a les obres petites: com ja he deixat anar en alguna altra part, aquest proper diumenge, es fa una fira d’art a El Figaró. I hi aniré. Ens deixen una carpa de 3×3 m, amb una taula. Hi exposaré les obres de tema comú –les de 25x25cm-, així com l’aram de’n Pugidomènech, un plafó de joieria de la Sílvia Valenciano i un quadre petit de’n Ñay.La mini-mostra es podrá veure durant quatre hores. Repartiré algun catàleg dels que han sobrat. També llibrets dels Estudis Oberts. Portaré –ara sí-, la carpeta especial de linòleums. Segurament en Jordi Sarrate m’acompanyarà. Pendrem nota del terreny. L’organitzador d’aquesta fira és un fotògraf, Carles Gili. Diu que en vol anar fent de tant en tant, de fires d’art i està disposat a anar voltant.
La fira acaba a la 1. Dinar, i a les 4 muntarem l’escenari i prepararem la inauguració de l’exposició de Can Manso. L’exposició en si ja està a punt. Però hi haurà un grup d’exalumnes, dels anys 40, que cantaran cançons de l’etapa escolar d’aquella època. Per això necessitem un petit escenari i disposar d’una platea de cadires per acomodar el públic. L’exposiciò va dels 75 anys de les Escoles Sagrats Cors a Centelles. Es van instal·lar el 1939, just acabada la Guerra Civil. La mostra que ha preparat en Francesc Mataró arriba fins el 1968, ja que no hi ha hagut espai per res més. Després “les monges”, ja tornaran a fer una altra exposició a les seves dependències i podran repassar l’etapa més recent.
Això será aquest proper diumenge, dia 24. La festa major d’estiu ja està a la cantonada. Si voleu ja podeu passar a recollir el llibret. Aquest cop està dedicat al Palau dels Comtes i al creixement associat de la vila. Una nova aproximació al patrimoni, amb un estudi encapçalat per la investigadora de la Diputació de Barcelona, Raquel Lacuesta.
 |
|
Aleix Art
L’Espai Subirachs instal·lat a l’Espai Regomir, on es guarda
i s’exposa actualment, a Barcelona. L’Espai Regomir
és un local llogat per la galeria Artur Ramon, per mostrar
l’obra de J.M. Subirachs entre els possibles col·leccionistes.
Fins ara era un espai reservat. Però ara es podia visitar alguns
dies. Fins a finals d’any que han de marxar, perquè caduca
un lloguer de llarga durada en un immoble antic.
|
Aquests dies el Palau dels Comtes, ara tant abandonat i de futur incert, ha sonat una mica en les pàgines del diari comarcal de referència, ja que se l’ha proposat per acollir el fons de Josep Maria Subirachs. Escultor de fama internacional, conegut tant per la seva obra personal amb multitud de monuments de signe modern per tot Catalunya. Autor d’una part de l’obra escultòrica de la Sagrada Família, es tracta d’un nom respectable. La idea de l’Ajuntament és oferir l’espai del Palau dels Comtes o el del Marçó.
L’Ajuntament ha deixat anar aquesta possibilitat d’acollir el fons de l’Espai Subirachs, atanen a la relació familliar de l’artista amb Centelles –la seva dona era filla d’aquí-. La proposta deriva del fet de que el fons Subirachs, conservat per la família de l’artista i germen del que havia de ser un museu sponsoritzat per Caixa Penedès, que va encallar, no disposa d’una seu i el lloc on es guarda actualment –L’Espai Regomir, a Barcelona-, en caduca el lloguer a finals d’any. Segons explica la filla i principal investigadora de l’obra del seu pare, Judit Subirachs, des de que va tornar a parlar d’aquesta situació en un mitjà, que s’han succeït ofertes de molts municipis catalans per acollir el fons de l’escultor. El tema és no només guardar, sino exposar, mantenir i ajudar a divulgar.
Ganes o figurar?
Centelles s’ha sumat a aquesta oferta, passant directament del despatx municipal a les pàgines d’un diari, sense comentar-ho amb la família, ni tampoc amb la Comissió del Marçó, ni tampoc disposar d’un espai en propietat, ni adequat per aquest fi. El Marçó és petit i prou-te feina tenen en exposar tot el Premi Centelles i tenir-lo obert un màxim de dies. I el Palau dels Comtes encara no és del poble. Però parlant de la qüestió amb en Pep Paré, regidor i primer tinent d’alcalde, creu que si es disposa d’un projecte sucós com el del fons Subirachs, potser s’aglutinaran esforços públics o privats, per acabar d’adquirir, restaurar el Palau i encabir-hi aquesta sucosa col·lecció d’art que representaria una plataforma cultural i turística important pel municipi.
Segons Paré, no hi ha prous diners per adquirir el casalot de la Plaça Major, però potser sí que n’hi hauria per assumir el manteniment d’una nova col·lecció d’art. El tema és estudiar el projecte, veure si és viable i intentar si pot venir. Em pregunto que farien si de cop caigués la teulada del Palau. Informarem de qualsevol progrés.
 |
|
A.A.
Yoly Sey i Guillem Soler al concert Vatel 6,
del divendres passat
|
Divendres passat, dia 15, hi havia la sisena edició dels esdeveniments amb sopar, copa i concert Vatel. Al carrer Montseny, a la porteria dels Belgues, es posen taules a fora per servir el sopar. El concert es feia a un bosquet dintre el jardí dels amos del tros. Banquetes amb coixinets feien de seients. Vaig comptar entre 20 i 30 persones al concert. D’altres fonts parlen de 40. Després de l’airet de la tarda, fresc i energètic, a les 10 del vespre el temps era tranquil i càlid. Però res distreia tant com la veu suau i esponjosa de la Yolanda Sey. Ella i el seu company al piano, Guillem Soler, varen versionar una sèrie de grans cançons del repertori pop i soul més actual. No era pas un repàs de temes clàssics, sino de notes de la juventud encara fresca dels cantants. Noms com Beyonce, Bruno Mars, Rice. Però el fet de que fossin versionades amb el coixí elegant del piano i el cotó fluix de la veu, varen fer que ens poguessim fixar com mai en la forma de la melodia i la lletra feta amb sentiment i ens oblidéssim del ‘aire més agressiu que tenen, originalment, quan sonen per la ràdio. En el petit bosquet del Bellesguard el duo va sonar esplèndid i crec que és un desig compartit que els hi queden molts anys d’èxits si segueixen junts i tiren endavant aquest projecte que tot just ara comença a sortir de l’esfera de públics més restringits. El duet. Ells dos també formen part de les Funkysteps Seys Sister, ja amb més tirada. Que per cert actuen el dia 30 dintre la Festa Major.
En Musach ahir també va explicar que quan s’inauguri el Premi Centelles es presentarà un resum, un catàleg, de la història del concurs des del 2004 fins ara. Fa 10 anys que funciona el Marçó i ho volen celebrar amb aquest catàleg especial. Ja s’havia editat el recull des de la fundació del premi fins el 2003. El Premi continua, d’altres coses poden millorar molt.
badaluc 