CAP A LA FESTA MAJOR

Records d’ahir

Noèlia Marín / Aleix Art
Acta inaugural de l’exposició de Can Manso, a la plaça Vella. A l’escenari, grup de nenes saltant a corda mentres les
ex-alumnes dels Sagrats Cors, de la dècada dels 40, canten una de les cançons per fer aquest joc. 


Centelles. Ahir no va ser possible actualitzar la Crònica. A les 9 érem amb un bon grup de gent, dintre la rectoria per preparar l’excursió de dijous vinent. L’excursió d’estiu amb la parròquia. L’any passat vam visitar Prades i la Cartoixa d’Escladei. Ahir vam tenir ocasió de recordar aquella excursió amb les fotos  i el vídeo de dos companys. Aquest any visiterem una cartoixa en funcionament, però per això mateix hi ha una gran particularitat que fa que ens haguem de mentalitzar, acceptar-ho i adequar-ho. Anirem a visitar la Cartoixa de Montalegre, a Tiana. La part que ens deixin veure. El  fet és que a dintre el recinte només hi podem entrar els homes, seguint la prescripció de l’orde de Sant Bru. Per això havíem d’explicar el pla b per les dones que ens acompanyaran i que no podem pas deixar esperant-nos sota el sol o la pluja. Per les descendentes d’Eva hi haurà visita per Tiana. El mateix mossèn de la localitat del litoral, les rebrà per ensenyar-els-hi el retaule del Roser, del segle XVII, de Tramulles, que guarden a la parròquia. També podran passejar-se pel jardi de la casa de la Lola Anglada, contemplar el casc històric fet d’antigues cases pairals i tafanejar per les torres i casetes d’estiueig i segones residències que completen el paisatge urbanístic d’aquest poblet enfilat, amagat dels atacs de la pirateria. Als homes ens ensenyaran una part de la Cartoixa: segur el claustre menor amb algunes dependències i l’església, del segle XV.  A la tarda sí que podrem visitar plegats l’església parroquial de Mataró, amb la seva capella dels Dolors amb pintura de Viladomat (segle XVIII) i el Museu de Mataró amb una col·lecció de peces romanes i medievals, testimonis del passat de la ciutat. Dinar també a Mataró.
Repàs
Cartoixa de Montalegre / Aleix Art
Aspecte del claustra de cel·les de la cartoixa situada a Tiana,
primera parada de l’excursió del dijous, del grup de la
parròquia de Centelles.
Però això serà dijous. A les vuit hem d’estar ja a Centelles. Sopar una mica i a les 9 havaneres a la Plaça Major. Anem entrant de ple a la gran festa popular de l’estiu. El pregó és divendres, però ja abans hi han i hi ha hagut activitats. Un d’important va ser diumenge a la tarda, amb la inauguració de l’exposició de  Can Manso dedicada als 75 anys de l’arribada de les monges dels Sagrats Cors a Centelles, que va fer-se visible amb la fundació de l’escola. Per inaugurar-ho, un grup d’ex-alumnes de la dècada dels 40 van  cantar cançons de la seva infantesa, mentres nenes d’avui, amb la seva  edat d’aleshores, representaven sobre l’escenari els jocs i exercicis que acompanyaven aquestes cançons. Cançons i jocs tenien molts cops una finalitat didàctica o per exercitar els muscles i la perícia de  l’infant. Els jocs de saltar corda, per exemple, se’n van fer dos de ben complexos. La important afluència de públic, reunit per veure l’espectacle no va tardar a afegir-se a cantar i disfrutar d’uns records compartits.
Les ex-alumnes van tenir paraules d’agraïment  i es van fer seves les felicitacions del públic per donar les gràcies de la tasca feta per Francesc Mataró amb totes les exposicions que s’han fet a Can Manso i que han permès recordar la vida i la cultura de la Centelles viscuda pels nostres pares i avis. Una tasca que, en forma de fotografies i documents, va engrossint l’arxiu de la fundació i que ara ha pujat un nou graó amb aquesta nova exposició, que ha suposat un esforç i dedicació important per reunir i ordenar el material que s’exposa. La inauguració era  la punta del iceberg d’una exposició basada en una institució que encara és present al poble i per on molts hi han passat. Això ha obligat a concentrar la mostra en l’etapa que va des de la fundació, el 1939, fins a que van començar a entrar mestres laics a l’Escola, el 1968. Fins aleshores l’ensenyament havia estat exclusivament en mans de les monges. 
Aleix Art
Aspecte general de la fira d’art d’El Figaró, Figa Art. 
Vista des del carrer principal cap al fons. A l’esquerra
hi ha una sala on feien una trobada de puntaires. 
En la Festa Major d’enguany es celebren també els 35 anys de les Trobades geganteres. Divendres s’estrena el musical basat en el text de Fama, “Lluitant per un somni”, a càrrec del grup Aquinahora. Ja tinc entrades per poder-ho explicar. Diumenge sabrem el resultat del Premi Centelles. Hi ha un artista local que hi ha participat, que es mostra totalment decebut i enutjat  amb la decisió –ja ho sap, perquè com a participant, ja han rebut el catàleg-.  
La banda d’artistes centellencs, tenim cita demà dimecres: a les 8 de la tarda s’inaugura a El Trabuc l’exposició que hi tenim els participants al Estudis Oberts. Hi haurà un parlament de Francesc Orenes. Els tallers es podran veure, oficialment, el divendres, dissabte, diumenge i dilluns, a la tarda.

Per cert, aquest passat diumenge al matí, amb en Jordi Sarrate vam anar a participar de la fira  d’art d’El Figaró. Hi havia com 14 o 16 parades. Entre aquestes les del fotògraf Màrius Gòmez i la de Carles Gili –organitzador fira-, pintura, ceràmica, productes de merceria. Hi havia un brocanter però no hi havia la quincallaria que havia desbordat i desfigurat la fira centellenca. Va passar gent. En Jordi va vendre tres llibres d’artistes, de La Fàbrica i d’El Cançoner d’en Marcel. A mi em va anar molt bé per fer contactes. Com a Aleix Art exposava obra de la Col·lectiva. Vaig conèixer a la Montse Boronat, ceramista, filla de la Montserrat Gudiol.
Aleix Art
Detall de la fira de la cervesa de Centelles, des de darrera
l’escenari per l’actuació musical que es va allergar fins a la nit.
Fer fires costa. Més ben dit, omplir-les. A Centelles, dissabte hi va haver la fira de la cervesa artesana. Potser com en els gegants, d’aquí 10 anys podrem dir que s’ha constituït una autèntica fira amb representació de molts productors. Ara mateix teníem una fireta de sis parades. Representatives si de diferentes localitats catalanes. Purament testimonial. És cosa de que no hi ha capacitat de mobilització? No es fa un pentinat prou ampli? Es fan massa fires? La fira centellenca anava acompanyada de música en viu i també d’una cercavila dels gegants. Aquella zona del Passeig, feia molta  olor  de cervesa, això sí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: