TREBALLS D’ESTIU (IV)

Retorn a Cadaqués

Platja de Port-lligat a Cadaqués.


Centelles. Quan es pot, va bé poder fer una volta per les exposicions d’estiu de la zona de l’Empordà. Aquesta és la seva época més activa i s’acumulen les propostes atractives. I no parlem de festivals musicals,  sino d’exposicions d’art. En la volta que vam fer dijous passat,  amb una amiga, vam dibuixar un triangle amb el cotxe: Camallera, Palafrugell, Cadaqués i retorn per Figueres i Olot. Els tres pobles primers eren els nostres objectius. A Camallera hi ha l’estudi vivenda de José Luís Pascual. Li anavem a tornar el quadre de la Col·lectiva i ho vam aprofitar per enterar-nos bé dels seus projectes més immediats i veure l’exposició actual de fotografia que hi ha al seu espai expositiu. Hi haurem  de tornar, si es pot, el setembre i sobretot a l’octubre.
A Palafrugell anàvem a veure específicament l’exposició fotogràfica de Joan Pujol Creus a la seu de la Fundació Josep Pla. No vam veure les mostres de Can Mario, perquè no obren fins a la tarda. Al migdia érem de camí cap a Cadaqués, Empordà amunt. Dinar de picnic a Portlligat, amb unes delicioses empanadilles fetes al forn i xerrada distesa  sobre la vida i les seves complexitats, assentats sobre les roques mirant el mar. A quarts de 7 visitàvem les exposicions. Primer el Mini-Print i després, però just al costat, l’exposició de Richard Hamilton. Sortir i marxar. No vam ni fer el gelat. Camí de casa, ens vam aturar a fer un entrepà a Can Guix d’Olot. Els túnels de Bracons són una drecera important. Dia estable, però variable amb estones  de sol i núvol.  Ara, aquí, farem esment només de les coses vistes a Camallera i a Cadaqués:

Doble via

Obres per les dues exposicions
que prepara en J.L. Pascual
La peça gran de Pascual a la Col·lectiva, “Fronteras” va cridar l’atenció d’alguns perquè significava una proposta diferent per part del seu autor, que ens té acostumats a temes més hedonistes. Però els  més coneixedors ja ens van recordar que en els seus inicis, l’artista ja havia tingut etapes més compromeses, on per exemple feia us del llenguatge més propi  del còmic. El fet és que ens va arribar que en Pascual estava preparant una exposició amb el tema de les fronteres. Per tant vam anar-lo a veure, per  tenir  més informació del què  esta tramant. La realitat és que ja fa uns anys que l’artista de Camallera toca aquest tema i utilitza el leitmotiv dels filferros, les mans i els rostres. Sobretot les mans. Ens va parlar d’una instal·lació escultòrica situada a Suïssa, amb aquest tema. Mans agafades a filferros que volen saltar la frontera o la frontera els separa de nosaltres. Efectivament l’artista ha estat preparant una nova fornada de peces: dibuixos, pintures, col·lages, amb aquest tema que s’exposaran a les caves Espelt, a Vilajuiga,  el proper octubre.
Però abans, durant el mes de setembre al mateix show-room de l’artista, a l’espai que anomena Km7 , hi instal·larà una altra exposició de temes florals! José Luís Pascual surt d’una estada  prolongada més del previst, a l’hospital i durant aquesta etapa, i potser com un cant a la vida, s’ha vist atret per les flors que li portaven per alegrar el dia. L’artista,  que no havia tocat mai aquest tema, les ha traslladat sobre el paper combinant dibuix amb collage de parts  retallades i enganxades com si fossin les seves planxes de ferro retallat. El fet és que es multipliquen  les cites expositives de Pascual. Si ja pensàvem anar a les caves, a l’octubre, també seria interessant fer-ho ara al setembre per veure la col·lecció floral penjada.
Nu masculí capturat per Maria Alzamora
L’exposició que acull actualment l’espai del Km7, mostra fotografies de Maria Alzamora. Es tracta de nus femenins i masculins, captats en blanc i negre, i de forma fragmentaria . Les parts anatòmiques es mostren amb papers ampliats, de manera que hom pot passejar la vista sobre la carn, la pell i els signes corporal d’un home i una dona de tipus natural i amb tota la naturalitat, sense respondre a grans models. També hi ha imatges més petites, relacionades amb aquests o altres treballs similars. Fins a finals de mes.

Mosaic de gravats

Cadaqués és com la Florència de l’Empordà. La que concentra, agrupa i inspira la resta. Ens varem  centrar en un sol carrer, que acull la ja coneguda galeria Taller Fort, amb l’exposició del Mini-Print. Aquest premi internacional reuneix casi un miler de propostes en  paper de petit format: gravats de totes les tècniques,  inclús digitals. La mostra es reparteix entre dues plantes i a la baixa, que és la de l’entrada també hi ha l’exposició  d’obra dels artistes guanyadors de l’edició de l’any passat. Em vaig fixar en els nombrosos linòleums, fets amb una perícia impressionant. Amb la quantitat de participant japonesos. Un servidor també hi participava amb una sèrie de linòleums dedicats a Porto. Són de color blau, però hi ha una taca de tinta groga, que dóna tonalitats verdoses. Amb això volia emular els tocs d’aquarel·la que donen gràcia als dibuixos originals, fets in situ durant el viatge de l’any passat.
Vista de la planta baixa de la galeria on es presenta el
Mini-Print, que enguany ha arribat ja a la 34 edició 
 Just al costat de la galeria de la Taller Fort, hi ha la galeria Cadaqués que enguany ha saltat a les pàgines de la premsa per acollir dues exposicions consecutives dedicades a Richard Hamilton, el gran referent de l’art pop britànic. Aquestes propostes fan visible la franca relació de l’artista anglès amb Cadaqués i amb la mateixa galeria, atret per la presència d’altres artistes de renom, al poblet mariner, com Marcel Duchamp. La mostra actual mostra cartells i imatges fotogràfiques intervingudes. Hi ha una sèrie de papers grans amb les imatges enganxades del retaule barroc de la parròquia de Cadaqués. Hamilton sobre-intervé cada imatge artísticament. Aquesta “apropiació” és  encara més evident en un grup de cartells d’unes exposicions de Miró a capitals europees, que Hamilton es fa seves, taxant i canviant els noms pels seu i dibuixant sobre les figures. Una i altra proposta ens  fan evidents els interessos de l’artista pop, per signes de la cultura popular. El retaule és un dels  elements del patrimoni de Cadaqués, més destacats; Miró és un artista universal. Hamilton atrapa aquests hits culturals de l’entorn i els evoca a través de mitjans, igualment destinats a arribar a la gent, com pot ser el cartell o la fotografia, que acaba reinterpretant, reconvertint-los en obres d’art úniques. La galeria revisa aquest tipus d’obres que demostren la relació de Hamilton amb Cadaqués i les situa a prop d’altres treballs, també de caire cartellístic on cita les figures geomètriques utilitzades per Duchamp  ens les seves obres, com la del gran vidre.  Trobo que aquest tipus d’art que intervé sobre material de signe publicitari es podria resseguir en obres d’altres artistes propers… La tarda  queia a Cadaqués quan sortíem, però se’ns va fer de nit, atravessant Figueres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: