Joan Soler, Degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic
Quan la relació personal funciona, hi ha educació
 |
|
Aleix Art
Joan Soler, entrevistat a la “redacció” del blog
|
Centelles. Abans de les vacances d’estiu ja sabíem que el centellenc Joan Soler havia estat elegit degà de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. Això sembla un títol de pes. Per això volíem saber més sobre el que significa això i que pensa una persona que s’ha dedicat a la formació i conceptualització dels estudis dels futurs mestres. Ara que comencem el curs, és un bon moment per trobar-nos i escoltar al professor.
Aleix. – Fa molts anys que et dediques a l’educació?
Joan Soler.- Aquest any en fa vint que estic a la universitat. Però abans ja havia fet de professor de primària. Entre el 1980 i el 1994 vaig ser mestre a Castellterçol, Alella i Santa Eugènia de Berga. A partir del 92 ho vaig començar a compaginar amb classes a la Facultat de Pedagogia de la UB. Finalment, el 94 vaig entrar a la Universitat de Vic, que aleshores (i fins el 97), encara se’n deien Estudis Universitaris de Vic. He estat i continuo sent professor. Però també he estat director del departament de Pedagogia, Coordinador de la Carrera de Mestres, Adjunt del vicerectorat d’afers acadèmics. Des del 2010 fins enguany, he estat al Patronat de la UVic, Fundació Universitària Balmes, representant al professorat.
 |
|
Grup Baobab / Aleix Art
Com que en l’entrevista parlem
del dibuix en l’ensenyament, il·lustrem aquest text amb els dibuixos
d’alguns dels punts de llibre que es van fer diumenge passat, entre els jocs que hi havia a la plaça, organitzats pel Grup
Baobab (veure article següent)
|
A.- Què representa poder fer, ser degà de la facultat?
J.S.- Dirigir i coordinar tot el treball conjunt que es fa a la Facultat: professorat, personal d’administració i serveis, activitat acadèmica, etc. Actualment la nostra facultat és la més important en alumnes de la universitat. El conjunt de carreres que s’hi imparteixen agrupen a 1600 estudiants de grau i 180 professors. Ens cuidem d’organitzar les matèries de les carreres i del funcionament dels cursos, gestionar el dia a dia amb els professors i també la resta de la universitat, amb reunions amb el rectorat. També representar la Facultat en les relacions amb institucions externes i altres universitats. El deganat és un mandat de 4 anys, al qual hi he accedit per elecció. Dura 4 anys i es pot prorrogar. Faig això i continuo fent algunes classes, que és el que m’agrada més.
A.- Com ha de ser el professor ideal?
J.S.- Un bon mestre ha d’estar ben format intel·lectualment. Ha de tenir capacitat per ensenyar. Ha de ser una persona amb compromís cívic i social. Hauria de ser model de persona. Ara, ha de ser capaç de treballar en xarxa: és a dir relacionar-se amb altres professionals que l’ajudin en el seu treball a la classe i amb els alumnes. Ha de ser un professor que entengui cada alumne com un subjecte psicològic i social. Ha de ser capaç de conèixer un per un tots els alumnes de la seva classe. L’educació funciona quan funciona la relació personal.
 |
|
G.B. / A.A.
Hi ha nens amb molta inventiva
|
A.- Creus que els professors estan prou ben valorats, socialment?
J.S.- Crec que no. La societat no és prou conscient de que els mestres tenen a les seves mans els ciutadans del futur. Marcel·lí Domingo, ministre d’Instrucció Pública del govern de la República, deia: “Els mestres són els primers ciutadans de la república”. El respecte al professor, és quelcom que s’ha de guanyar. No és qüestió de disciplina o autoritarisme. És qüestió d’actitud. Per això a la universitat formem als futurs mestres, intel·lectualment i personalment. I enviem els alumnes a fer pràctiques a escoles, perquè puguin desenvolupar la seva vocació. Tenim bones impressions de les escoles de pràctiques, que ens parlen de gent amb ganes i interès de treballar. La UVic és una de les universitat catalanes que treballa amb el Programa de millora de Mestres de la Generalitat i és l’única que imparteix la meitat de les matèries en anglès.
A.- En les darreres modificacions dels plans d’estudis es redueix el pes de matèries com el dibuix. Com ho veus?
J.S.- Lamento que el dibuix i la creativitat siguin poc valorats en els ensenyaments primaris, perquè són un àmbit important per construir l’individu i explorar les emocions. Es treuen matèries i alhora és dóna a les escoles temes que potser depenen d’altres actors de la societat, com pot ser l’educació viària o les drogues. Crec que tot això voldria una reflexió i que es destinés a l’escola temps per ensenyar degudament el que toca.
 |
|
G.B./A.A.
La idea és exposar tots els punts de llibre a la
Missa Jove del mes d’octubre. això serà el
segon dissabte del mes, al vespre
|
A.- Quins records tens tu de quan anaves a l’escola?
J.S.- El 1958, amb 3 anys, vaig entrar a l’Escola Sagrats Cors de Centelles. Amb 6 o 7 anys, vaig passar a l’Escola Parroquial amb Josep Fornols i Salvador Campàs com a professors. Als 10 anys, vaig fer l’examen anomenat d’ingrés per al Batxillerat. Recordo haver anat a fer l’examen al Institut Ausiàs Marc de Barcelona. Després vaig estudiar al col·legi Sant Miquel, a Vic. D’aquesta etapa sobretot recordo, que a l’Escola Parroquial hi havia nois de diferents edats en la mateixa aula (des de ben petits fins a catorze anys), barrejats i que jugàvem a fora. No va ser estudiant quan se’m va desvetllar l’interès per l’educació, sinó més aviat participant en el Cau i el moviment Júnior. Ara tot ha canviat molt: hi ha millors estudis, mestres més preparats, més mitjans. Camí per recórrer: la tecnologia encara pot guanyar més pes, sense substituir al mestre.
badaluc 