Art a la roureda
 |
| Fotos d’Aleix Art |
Calders/ Centelles. Abans d’ahir, diumenge vaig aprofitar per tornar les obres de la Roser Oduber, de la Col·lectiva. I així també vaig poder veure un xic més del què es genera al Cacis, el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat de Calders. Perquè aquest cap de setmana al Forn de Calç van inaugurar una exposició nova d’Alèxia Lleonart. Però sobretot hi anava per veure una proposta físicament caduca: Efímera. Des del 2011 que organitzen aquesta mostra d’art efímer, a la Roureda de les Tàpies. Només durant el diumenge hi havia un un grup de divuit artistes concentrats en una roureda per fer obres que a la nit perdrien la seva àurea. L’acció servia també com per protestar contra la llicència per destinar una zona de circuit de moto-cros, allí mateix al costat. La zona on es troba el Cacis és una àrea bàsicament boscosa, amb masies escampades, alguns conreus i creuada per molts camins que enllacen Artés amb Calders i les carreteres que ho bordegen. De forma habitual és creuada pels veïns, a peu, bici, cavall, moto, etc. Però també hi viuen altres animals.
En un encreuament de camins s’hi situen una família de roures molts antics, de tronc ample i alt, que amb les seves immenses branques i les fulles fan una cúpula al sostre. En el sól de terra i herbes, els artistes havien armat les seves propostes. La més perifèrica del grup era una artista resident al Cacis, Lucinda Linderman. Procedent de MIAMI, estudia la memòria i la funció del forn de Calç. A Efímer s’havia instal·lat prop d’un camp, a una zona més salvatge de l’àrea de la roureda, amb arbres més humits. Muntava una espècia de cascs de romaní amb branques que servien per connectar la persona amb l’arbre. Com si es poses un casc hologràfic. Però aquest era i connectava amb una realitat 100% natural. Art i pluja
Joan Raven estava dintre de la roureda, però a l’altra punta, a un marge i sota un roure. El marge li servia de pendent per fer-hi un hort d’on sortien fruits i aliments embassats. L’home, conscienciat per un modus vivendi profundament ecològic, denunciava així la industrialització de l’alimentació i l’ús de components que poden ser perjudicials, com les E’s que es troben en els components d’alguns productes preparats. Raven, entre altres idees, comentava que en les etiquetes, les E’s apareixen esmantades soles i ningú parla de l’efecte que produeixen agrupades, en un sol producte, formant com un còctel químic. Algunes propostes ja es trobaven instal·lades quan hi vam ser d’altres s’anaven gestant. És el cas de la barca de Marc Sellarès, feta de filferro gruixut de ferro, a on hi va anar penjant pàgines que arrancava de l’Odissea. Els preparatius i l’acció posterior de llegir i penjar, com en un ritual, varen voler diferents visites i també l’atenció més nombrosa de les persones assistents, bàsicament els artistes d’altres propostes i acompanyants. Públic extra a Efímer no ni va haver molt. El dia era inestable.
Damàris Llaudis havia fet un mandala al voltant d’un roure, utilitzant colorants i espècies com la canela o la sal, com a pigments. Aurora Pérez ens redescobria via arqueològica, la ceràmica. Al voltant d’un altre roure havia delimitat un espai amb cordill, com si fos un jaciment, i dintre d’algunes caselles hi havia dipositat argila en diferents estats: pols, líquid, forma, etc. En definitiva la proposta Efímer reunia propostes ben plantejades sobre la relació amb l’entorn natural. La relació entre el medi i la manipulació humana, ja sigui artesanal o industrialment. Les propostes podien durar un dia, però la idea es pot perpetuar. A partir de la 1 es va posar a ploure. Els artistes continuarien el diàleg en un dinar.
badaluc 