INTERCANVI ARTÍSTIC

La Garriga – Lidköping

Fotos: Aleix Art

La Garriga/ Centelles. El curs passat èrem a la Garriga per un intercanvi d’obres entre artistes garriguencs i japonesos. Les obres, bàsicament planes s’enviaven a la destinació on eren emmarcades amb marcs standars, de 50×50. A la Sala Andreu Dameson  veiem la “resposta” japonesa, acompanyada per artistes locals.

Enguany la iniciativa s’ha repetit. I aquest cop ha tocat Suècia. A allà segur que tenen marcs d’ikea.  Persones de la Garriga ja havien establert fa temps contactes amb la societat nòrdica. Aprofitant aquesta sintonia la Fundació Fornells-Pla i Conxa Cisquella va coorganitzar l’intercanvi amb els suecs NBV, que van oferir el Läckö Castle de Lidköping. Allà l’exposició es va poder veure entre el juny i l’agost. I ara des del diumenge 5 d’octubre es pot veure el torn garriguenc al Taller de la Conxa  -c/ Calàbria,  208- , seu de la Fundació Fornells-Pla. De fet es tracta de l’espai de treball de la mateixa Conxa Sisquella. 
A l’exposició “Equidistància”  participen 11 artistes de cada contrada. Dels artistes locals o relacionats amb la Garriga n’hi ha un munt de familiars: Bet Serra, Eulàlia Llopart, Fina Tuneu, Jordi Urbón, Jaime Moroldo, Núria Segura. Dels suecs no en conec cap. El cas és que tot i la singularitat de cada treball hi ha una espècie de connexió: cada una té una narrativa personal, que si bé, no té perquè assemblar-se a la dels demés, destil·len de forma comuna un aire tranquil. Com si tots s’haguessin dedicat a completar les obres de cap a fi.  Cada obra és com un exercici tancat. Un problema resolt.  Una passa segura i amb voluntat de tenir empatia.
Entre els artistes suecs em criden l’atenció peces com les de Tony Abrahamsson que em recorden l’estil expressionista dur  i sec que hom fa característic dels pobles escandinaus. Però d’altres  com  les de Petra  Gunnarsson  o Helena Larsdotter ens apropen altres vies més d’evocació poètica i il·lustració.
En general hi ha tant dibuix,com pintura, gravat. Jordi Urbón aporta un dels seus contes  fotogàfics. Jaime Moroldo sorprèn amb una composició micro-fragmentada però que parteix d’una fons urbà arquitectònic. Eulàlia Llopart aporta la planxa  xilogràfica, directament. No és nou.  Però canvia de tema: entinta i talla formes que recorden una pell de serp. Un exercici extraordinari de concepció i contrucció de la composició, que qui sap si li provoca un efecte tarapèutic.
Retrobem l’obra gràfica de Núria Segura amb un dibuix proper al que vam veure a la Col·lectiva, però al Taller de la Conxa  hi apareixen les mans i la idea del tacte. Tot com  si fos una experiència molt íntima que no acaba d’externalitzar-se. Potser no cal.
L’exposició ens permet també conèixer noms nous, com el de Francesca Riu. Ella mateixa ens explica que sol treballar amb la confecció de vestits, no de moda, sinó de  càrrega artística i simbòlica. Al intercanvi participa amb composicions de collage de teixits. Cada artista participa al intercanvi amb dues peces. Un altre artista que descobrim  és Stefano Puddu. A  la Garriga hi té una espècia de collage amb papers i teixits tramats, que per composició i color resulten afectius.

L’etapa garriguenca del intercanvi es completa amb un programa d’activitats destinat a difondre la cultura sueca: música,  cinema,  literatura i teatre.   L’exposició dura fins el 5 de desembre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: