Imma Parés: enquadrant la bellesa
 |
|
Aleix Art
Durant la inauguració, la filla gran de la Imma, que estudia
direcció i composició musical a Saragossa, va oferir una
peça instrumental composada per ella mateixa, per evocar
l’aigua i l’atmosfera dels quadres de la mare pintora. La
germana petita també col·laborava en la interpretació,
llegint de la partitura, tocant els instruments “domèstics” i
també posant veu.
|
Centelles. Quan estudiava la carrera un dels extrems recorrents entre els artistes de diferents temps, era entre aquells que acudien a la naturalesa per imitar-la i capturar-la en el seu art i aquells que miraven més cap al seu interior i donaven lloc a una visió més inventiva. D’entrada l’obra de la Imma Parés sembla més propera a la dels que imiten la naturalesa. Però no només es tracta d’això. Ella ens repeteix que és quan camina que copsa la naturalesa i que aquesta l’atrapa per que sigui representada sobre el blanc del paper o la tela. La Imma, mira, recull i sap projectar-ho amb efecte. En els seus dibuixos hi veiem un exercici acurat per representar els objectes de la mare terra: pedres, cels, aigües, plantes. No hi ha pas lloc pels animals o les persones. En canvi sí que n’hi ha per cercar recrear l’atmosfera, els reflexos, la llum i la qualitat material de les coses, ja sigui amb el llapis o el pinzell. Aquests són els “personatges” amb els que la Imma fa parlar la seva naturalesa, aquests són els seus cants a la bellesa.
 |
|
A l’apartat de pintura hi ha una col·lecció de quadres
petits dedicats a paisattges àrids, com els que l’artista
veu camí de Saragossa, per veure a la seva filla. En aquests
el gran protagonista és el cel i les tonalitats de blau.
|
Amb aquest resum general podem veure per on va l’obra recent que la Imma presenta en l’exposició que s’acaba d’inaugurar en el Marçó vell de Centelles. Fa temps que l’artista treballa en el plantejament d’aquesta cita, que li ha servit per conduir la praxis a desenvolupar una sèrie de inquietuds. Parlàvem de la idea de recrear, d’evocar la forma i llur bellesa. L’exposició és un compendi d’aquests interessos expressats en dibuix, gravat i pintura, els tres llenguatges que serveixen per ordenar l’exposició.
Abans havíem vist moltes més pintures de la Imma dedicades als reflexos aquàtics. Però aquí descobrim el seu interés pels paisatges, on l’aigua és un actor més. Personalment trobo més interessants els paisatges a llapis, per la riquesa de gradacions i trames de la mina. I també les pintures, quan es tracta de parlar de cels. En aquests apartats és on crec trobar a la Imma més potent.
Comparativa
 |
|
L’exposició s’obra amb el dibuix. Dibuix, gravat i pintura
parlen dels mateixos temes, però en cada un hi ha
un fil diferent: el dibuix és descriptiu, precís, fidel als
objectes. Les pintures tenen un valor més atmosfèric.
En canvi els gravats són més inventius.
|
Un aspecte que m’agradaria comentar -sense ofendre a ningú- és el de la font per certs recursos de formats i de l’estil, com els quadrats petits. Els temes amb primers termes arboris i certs recursos estilístics com l’estil tramat de dibuix. Em sembla viable plantejar la seva connexió amb recursos utilitzats per altres artistes propers, com David Casals i Carles Vergés. De fet, tots dos, a la seva mesura fan escola. Tots tres. La Imma també és professora. I és una artista amb una experiència profunda. Però no em sembla injuriós especular que potser en algunes solucions de les que veiem, desenvolupa idees prestades. En aquest sentit, el que em sembla interessant, és que la Imma beu d’aquestes influències i és capaç d’assumir-ne l’essència i aplicar-ho en els temes i àmbits que formen més part del seu món. El sistema de trama de dibuix de Vergés, que ell utilitza en cossos, aquí ho veiem aplicat en paisatges i bodegons de pedres. Recentment en Casals havia presentat algun quadre, inclús grisalles, amb primers termes d’arbres poblats de branques caigudes, sobre fons aquàtic o boirós. En el cas de la Imma veiem la seva resposta, a través del treball més fi del llapis, i amb una major precisió en la descripció dels detalls i les qualitats atmosfèriques. El llapis permet descriure. A més utilitza el suport de paper amb format circular, de manera que aquestes peces en tondos, tenen una especial gràcia. Podeu veure l’exposició, gaudir d’aquestes obres i reflexionar sobre aquests temes fins el 23 de novembre. No hi ha cap dubte que ara al Marçó hi tenim una molt bona exposició.
badaluc 