RAPORT SUSHI DINNER SHOW

Tot va bé si acaba bé

Aleix Art
Diversos flaixos dels apranents de caligrafia japonesa

Centelles. Dijous passat a la tarda tenia els meus dubtes. No feiem el Sushi dinner show per arribar a molta gent.  El local és petit. Però sí que trobava a faltar més resposta. Però diposàvem ja d’una taula fixa. Ni pensaments en rendir-nos, després de tants dies de preparació i d’experimentació entre els fugons!. Encara que la cosa es limités a quatre gats, estava disposat a disfrutar entre els presents, a pesar de tot, ja que al final només es tracta de passar-ho bé. A l’hora del sopar se’ns van afegir tres persones més. La cosa quedava igualment en petit comitè. Però va ser perfecte, perquè hi havia amics i gent nova. El menú especial de 18 Euros que havien preparat la Christie i l’Esther es va servir a 9 comensals. Com ja vam anar sabent, els primers eren una espècia de pica-piques de cuina peruana, japonesa i catalana. La idea de fusió la porten al màxim: recordo la causa de verdures, les verdures amb formatge, sushis. A part de bo, tot estava molt ben presentat.

Abans dels entrants i un cop la maitre va acabar de prendre nota, vam començar la part de presentacions. Com que els comensals estàvem repartits en varies taules, la Neus Gorriz i jo ens vam aixecar i ens vam situar més o menys al mig, per procedir a recordar als amics el tipus d’acte en el que anaven a assistir. La Neus portava unes magnífiques fotocòpies en color amb uns exemples dels treballs de pintura i gravat que formaran part de l’exposició de Montesquiu. Vam anar explicant les característiques del treball i passant les fulles entre els assitents perquè poguessin valorar el tema. La cosa es va fer interessant un cop vam entrar a comentar qüestions compositives i de tècniques. La Neus treballa de forma molt expressiva la tècnica del sucre. Explicar el seu procediment a persones que saben poc com es fa un gravat és tot un repte que es deu acostar a les explicacions misterioses dels alquimistes. El 6 de desembre cap a Montesquiu.
De segons, la taula de contertulians, vam triar de forma unànime, la pasta japonesa amb verdures. Volíem ingredients lleugers i sans. En la nostra taula, formada per les tres noies amb coses a presentar i una de les apuntades al sopar per escoltar: la Neus Gorriz, la Gemma Uribe, la Meritxell Codina i la Sílvia Valenciano, respectivament. Va resultar que entre elles ja es coneixien d’antuvi. La Neus havia estat professora de la Gemma i de la Sílvia. I aquesta havia compartit curs a un institut de Barcelona, amb la Meritxell. El món és un mocador! Això va fer que part del sopar versés sobre records de professors i l’experiència de la Neus Gorriz, que ha tingut una vida docent molt complexa i prolongada.                          
Entre els entrants i el segon, va ser el torn de la Gemma Uribe. Es tracta d’una noia tímida, però amb les idees molt clares. De fet, no li havia vist mai res. Però vaig deixar que arribés el dia del sopar. Trencant la vergonya, igual que la flama pren forma a l’espelma, la Gemma va anar fent desfilar els personatges d’un conte. Ens va ensenyar i vam compartir entre els comensals dibuixos originals del seu treball d’il·lustració del seu propi conte. El que ens va llegir era un pròleg, o com ella diu, “un presagi”, d’un conte molt més llarg, fruit de la seva imaginació i del desig de parlar d’amistat, records, família, companyarisme, etc. Els dibuixos són una delícia. Línia amb llapis, colors amb una mica d’aquarel·la. Personatges de galtes plenes i felices, de moviments graciosos i estudiats anatòmicament. Vam veure dibuixos acabats i d’altres tan sols esbossats. Està bé veure el procés de treball que confiem veure’n més. El cas és que sembla que presentar-ho, li va anar molt bé i ja s’ha ofert per participar en un altre sopar especial.
Per les postres vam coincidir bastants en el tema de la kinoa amb gelat. En canvi la Gemma va provar els sushis dolços. Tots els plats, l’Esther Cortiella fa dies que els va provant i millorant. Amb els sushis dolços, substituïa l’alga i l’arròs, per xocolata blanca i negre. I el peix cru per gelatina. Quina originalitat!
 Pel torn de la Meritxell Codina ens vam esperar al final, perquè calia comptar amb la participació dels assistents. La seva idea era presentar-se com a estudiosa i divulgadora de la caligrafia i l’aquarel·la japonesa. Volem organitzar uns tallers perquè ensenyi a fer els signes japonesos. I per donar una idea del què representa, va proposar als comensals que es posessin a caligrafiar els signes que units, signifiquen “tardor”. Així que vam apartar plats, vam repartir cartolines negres, papers blancs, pinzells i tinta xina. I tothom es va posar a caligrafiar. D’aquí venen les imatges que il·lustren aquest article, en les que podeu comprovar l’afició amb que tothom s’ho va agafar.
Amb les noies del Sushi ja hem començat a parlar d’un tercer sopar, previst pel 21 de desembre.
   
L’expo de Sarrate, sobre Vinyoli, ara a Vic, 
es va presentar al Sushi

En el primer sopar del tipus que intentem organitzar Aleix Art amb aliança amb el Sushi, hi vam tenir a Jordi Sarrate presentan l’exposició seva dedicada a Vinyoli, que durant el mes de juliol es va poder veure a la Capella de Jesús. Ara la mateixa exposició es mostra q l’A.C.Vic, fins a finals d’aquest mes. Fins divendres. Vaig adraçar al Sarrate algunes preguntes perquè ens valorés aquesta seva cita vigatana. Ja que tàcticament no és molt lluny de Centelles, però és una capital cultural. Sarrate ens escriu aquestes línies: “… crec que és important el lloc on és fa l’exposició.Com s’han distribuït els quadres i poemes, la proximitat, i la llum fan que es pugui fer una nova lectura del conjunt”. Afageix que “el fet d’exposar a A.C. VIC dins els actes a Joan Vinyoli em plau, pel reconeixement que se’m fa”, ja que, tal i com diu, així es destaca el fet de” fer de lligam de molts escriptors d’Osona amb el poeta. I per la meva visió del món poètic de J.V.”. No pot acabar l’escrit sense una mica de poesia de propina: “sobretot fes una escapada i deixa’t portar per allò que vegis aprop del pont romànic. Les fulles caigudes t’en faran de música”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: