Lliçó d’aparadorisme
 |
|
Fotos: Aleix Art
Finestra de la dreta d’El Trabuc, amb part de la instal·lació pensada i feta com a exercici d’aparadorisme
|
Centelles. Fa uns mesos ja que vaig al darrera de l’Alda Rabionet perquè m’expliqui d’una vegada que fa i que vol fer. Però va tant liada de feina i afers interns que és casi impossible quedar-hi. Així que el pla va ser oferir-li exposar a les Finestres d’El Trabuc -C/Socors, 1- i així potser la podria retenir algun moment. Però la gestació ha seguit un curs subterrani i fins ben bé els últims minuts no hem vist materialitzar-se el final feliç. Tot ha acabat bé. Molt bé.
Quan ara ens referim a l’Alda pensem bàsicament amb aparadorisme, tema pel qual últimament ens consta que té una important demanda i també es presta a fer-ne tallers que tenen un seguiment important. Al seu web el –kantidubi.- catàleg professional serà més ampli. Però els aparadors són ara la principal referència. En un entorn com en el nostre en que les botigues han de jugar totes les cartes, els aparadors no són un aspecte menor. A Centelles ja hi ha alguns llocs que s’escarrassen en dignificar la presentació dels productes o en fer muntatges ben trobats.
L’aposta de l’Alda Rabionet constitueix en aquest sentit una proposta nova, ja que és un exerici lliure i uneix concepte, escenografia i disseny. És un aparador on l’art fa un pas endavant. Hi ha art en el disseny i també en estils: conceptual, minimalista, barroc, colors. etc. I com qualsevol bona obra d’art té una mateixa missió: generar empatia. Per l’aparador de les Finestres el tema estava cantat: ens trobem en el Trabuc i a l’Alda li ha tocat les dates de Nadal i de les Festa Major d’Hivern. Per tant el tema per nassos havia de ser la Festa del Pi. L’instal·lació de la jove creadora ocupa les dues finestres grans. A cada una hi trobareu… a mi em recorden “columpios” o bancs de llistons de fusta blanca, penjats amb cordes. A cada banqueta hi ha diversos pots de conserva: a dintre hi trobareu diversos elements de la festa centellenca i a sobre la tapa, una sèrie d’elements daurat, generalment animals, com els bous o ocells.
La idea de l’Alda ha estat convertir en “producte” la Festa. Perquè hi ha elements de la festa que es troben a les botigues (com les colometes de galeta, el lícor, llibres, etc), però la festa en sí, no. Diguem que l’Alda intenta amb els seus pots capturar, conservar i oferir-nos l’essència. Com si fossin rèliquies o fòssils que perduraran pel futur. Ens consta que l’Alda és una seguidora de la Festa del Pi i que se l’estima.Hi ha més aspectes que fora bo contrastar-ho amb la mateixa artista, per saber millor el seu pensament directe i també intentar saber més del seu concepte creatiu. Per exemple, el sentit últim del títol de la mostra “El pi, Coloma!” Però com que és impossible de precisar quant serà això, us deixo aquest post a moda d’interpretació i invitació a conèixer aquesta nova instal·lació artística a les Finestres.
Acabem l’any amb l’Alda. Abans del Cau de Bruixes hi hauran canvis i no gaire més enllà es complirà un any des de que les finestres estan sent ocupades per propostes artístiques de casa i de fora que intenten ser dignes de la cultura del nostre poble.
Bon Nadal i feliç 2015, per tothom!
badaluc 