Tot esperant l’hora
 |
|
Nadala de Gemma Uribe,
protagonitzada per la Verònica
|
Centelles. La vida de solter té que tant pots estar a voltes acompanyat, com que hi ha moments de plena solitud. Com ara, un amb si mateix. Encara que sol del tot no: al ràdio-cd sona un Bruce Springsting molt inspirat que fa bona companyia. I d’aquí menys de dues hores l’activitat es reprèn al carrer: a les 12 la Missa del Gall. I després la inauguració de l’exposició de Can Manso. També de l’exposició de la Capella de Jesús i del Vitó –al carrer Galajadors-. Xavier Prims ja va inaugurar diumenge. I a la mateixa parròquia avui es podran continuar admirant els pessebres preparats pels xavals de catequesis, sota el mestratge de Norbert Gòmez, que es van batejar i tot, el passat diumenge, quart d’advent i que a les 12, s’oficia missa familiar.
Tindreu varis dies per descobrir les propostes pessebristes. A Can Manso, hi ha quatre pessebres nous: dos del Norbert, un de l’Oriol Mataró i un de meu. La resta són bons diorames d’anys anteriors. L’exposició preparada pel Francesc Mataró està dedicada al barri del Pla de l’Alsina, altrament dit “Corea”.
Enguany recordeu que s’ha afegit l’espai museïtzat del Jordi Sarrate, dedicat a acollir la seva col·lecció de caganers. També al Marçó es pot veure la Mostra d’artistes locals. Que per cert, faltaria alguna referència a l’Ignasi Arañó. Cada any, si se’ns mort algun artista, si sol posar una peça de l’autor com a record. Enguany hi falta en Ñay. Si bé, un ocellet ens ha comentat que sembla que se li prepara una mostra d’homenatge per d’aquí uns mesos, al mateix Marçó. Però una cosa no treu l’altra.
Al blog Aleix Art ja parlem del nou aparador de les Finestres d’El Trabuc, a càrrec d’Alda Rabionet. A l’antiga auto-escola Puigsagordi hi ha els del grup de productors artesanals centpercent Centelles.
 |
|
Aleix Art
Un dels pessebres instal·lats a la parròquia.
|
Aquestes i algunes de les esmentades propostes van inaugurar-se aprofitant l’acollida de la Setena Fira de la Tòfona. Les parades eren al passeig. Més o menys com cada any: tòfones, productes amb tòfona –formatges, embotits, etc- i altres parades de productes variats. En el racó de passeig amb el bust d’Anselm Clavé hi havia la paradeta de la Laura Ramos i l’Alba Vinyes, artistes que portaven productes utilitaris de roba o altres, amb aplics o estampacions dels seus personatges i motius il·lustrats.
A la sala de baix de la Violeta s’hi feien els tallers gastronòmics. Vaig anar a treure el cap al què feia el Xesc de la Fonda Xesc de Gombrèn, perquè el seu ajudant era, ni més ni menys que el nostre amic i centellenc de tota la vida, Jordi Rovira, que fa potser més d’un any que està a la cuina d’aquest restaurant, Estrella Michelin, del Ripollès. La sala estava acompanyada per diversos assistents, veïns del poble o no, que podien demanar i interessar-se pels plats que els dos cuiners preparaven, en un ambient distès i a l’hora professional.
 |
| Detall de la botiga temporal dels de centxcent |
Per part d’Aleix Art hi havia activitats compromeses a la fira: a la tarda, a la plaça Major, ens ocupàvem d’un taller de monotips. Interessats per la tècnica del gravat, els responsables de l’Oficina de Promoció Econòmica, en una visita al taller, van proposar de participar a la fira. L’oferta va ser oferir aquesta tècnica ràpida d’estampat, fàcil i molt agraïda: només es precisa d’una planxa i pintura –o tinta grassa- i paper. Amb els colors i depenent de les eines, es poden disposar o algun dibuix o taques de color sobre la planxa. Un cop “finalitzat”, s’hi posa el paper i s’apreta. D’aquesta manera surt una impressió del què s’ha plantejat. Però aquest tipus de gravat és irrepetible. Ja que no es fa cap mena d’incisió, ni s’aplica relleu sobre la matriu. S’estampa i es perd pintura i dibuix, que amb facilitat pot quedar distorsionat. Per això els resultats són imprevisibles, irrepetibles i sorprenents. La canalla li va encantar aquest recurs, lluny de la “perillositat” que podria representar la praxis del linòleum, on no és difícil punxar-se amb la gúbia. Segons els meus càlculs al taller van passar unes vint persones. Al costat es feien també tallers de fanalets (Lídia Clua) i de l’arbre dels desitjos (Ramos i Vinyes).
A la nit, al Sushi Osona, Aleix Art co-organitzava el tercer Sushi Dinner Show, a
 |
|
Taller gastronòmic a la sala de baix de la Violeta,
durant la sessió dels de la Fonda Xesc
|
mb atenció a la tòfona reflectida clarament en tot el menú. David Viñolas va parlar-nos del seu treball. Vam poder saber més sobre la naturalesa del free jazz i el procés de relectura i deconstrucció dels temes. La música del David Viñolas Trio es va sentir durant la vetllada i ara encara, a vegades sona al petit restaurant de la Rambla de l’Aigua. El professor Josep Sobrino ens va parlar de la Gran Vall del Rift, que travessa l’Àfrica oriental des del sud cap al Mar Roig i inclou les terres allargassades i enfonsades d’Israel que acullen el Mar Mort. Una “vall” testimoni dels moviments tectònics del planeta i camí i escenari de l’expensió de l’home (Olduvai, Nil, Israel, etc.).
Però en la vetllada hi havia diversos avisats de que s’explicaria un conte. La Gemma Uribe, de Sant Julià de Vilatorta, ens comença a tenir encuriosits amb les històries que ens porta i que ens il·lustra minuciosament i que vam poder sentir per primera vegada, en la trobada de finals de setembre. Aquest dissabte va tocar un conte moralista, ple de noblesa i delicadesa, dedicat a un particular avi i a la seva néta, distingits botiguers de llenceria d’una ciutat vella.
Com que no disposo d’imatges de la vetllada i és una mica rar disposar de material de la Gemma, us ho il·lustro amb la Nadala que m’ha enviat i que ja ho diu tot. La protagonista, és diu Verònica i és un persontages, segurament alter-ego, de la misteriosa Gemma. En resum: Bon Nadal a tothom!
badaluc 