EXPOSICIÓ D’HOMENATGE

En Ñay reivindicat

ALEIX ART
Representants familiars del Ñay i l’alcalde  Miquel Arisa 
a  la inauguració de l’exposició, dissabte al vespre
Centelles. Dissabte a les 7 es va inaugurar l’exposició al Marçó vell dedicada a l’Ignasi Arañó, Ñay. Encara no fa un any que aquest company  i veí de Centelles ens va deixar. Al Março han sabut trobar un espai en el seu diletat calendari expositiu i organitzar una proposta d’homenatge, prou ràpidament. Les parets de les tres sales del centre artístic estan plenes de pintures i d’entrada sembla que hi ha una mica de tot. Deixarem per un altre post l’anàlisi més crític del contingut i la selecció. Si bé un bon anàlisi el tardarem a fer perquè encara no coneixem prou bé l’avast de la carrera del Ñay. Coneixem per sobre els seus temes preferits, algunes dèries estilístiques. Però encara no estem a punt per “ordenar” bé la seva obra i valorar-la. Dissabte a les 7 el Marçó estava ple. I aquest ja va ser un bon homenatge inicial. A part dels germans Arañó i els familiars immediats, que de seguida es fan notar, hi havia molta altra gent que va assistir a l’acte. La marxa prematura del Ñay s’ha fet sentir més que el seu pas tristoi pels nostres carrers.  Van presidir l’acte inaugural, l’alcalde Miquel Arisa que també és el president de la Comissió del Marçó, la viuda de l’Ignasi, Marta Camprodon,  dos fills i en Roman, germà del Ñay. El primer i el darrer es van ocupar dels parlaments. Blanca, la filla firma un dels textos que glosen el catàleg que acompanya l’exposició –encara dintre la crisis, continua sent un paper doblat amb fotos apilotades.  Roman va destacar la poca traça de l’artista per col·locar la seva obra. Més bolcat en pintar i en preocupacions pictòriques, la venda de les seves peces sembla que era una negociació dilatada: ell baixava els preus, el client els pujava. La cosa podia acabar en taules. Sembla que el Ñay era molt crític amb la seva obra i tenia moltes reserves quan es tracta-la  d’exposar-la. “Segurament aquesta exposició l’hauria fet empipar”, ens deia el Roman per explicar el nivell de gelosia que tenia en Ñay per mostrar la seva obra, no fos que mostrés aspectes que ell no havia controlat o on no hi havia donat el vist-i-plau com a pintor. 
Ara aquestes barreres han quedat en suspès i tenim l’oportunitat de gaudir d’aquesta obra “lliurament”.  Però quin serà el futur del gros del fons pintat per en Ñay? Al seu estudi s’hi guarden centenars i centenars d’obres que, particularment desitjaria trobessin un bon futur, ja sigui en mans privades o públiques, però d’alguna manera lligades a la unitat de mà, a través de la documentació del fons. Sobre aquest aspecte ja s’hi està treballant. Però què passarà quan d’aquí uns anys ens deixin altres artistes destacats del nostre poble? Quin ha  de ser el futur del seu llegat? El poble, com a comunitat, ha de tenir algun rol en la preservació d’aquests llegats, pel bé cultural i la memòria històrica de la nostra vila? Quan es tracta de fons bibliogràfics es fan donacions a una biblioteca. Fa uns anys la Violeta va rebre el fons d’un musicòleg que es custodia a la seu social. Potser en el cas dels artistes d’obra material, seria bo abordar la constitució d’una nova institució, per poder custodiar, investigar i divulgar sobre l’obra dels “mestres de l’art” de Centelles. 

Altres  temes:

Mentre al Marçó hi havia aquesta  inauguració, a l’església parroquial es preparava una  missa col·laborada pel grup de joves  Baobab. Vam ser menys que de  costum degut a carnavals en marxa a Torelló –on grups de Centelles hi van fer un bon paper en premis-, però no ens podem queixar. Va anar bé.
Avui dilluns Àlex Rovira ha ofert una conferència sobre confiança i creativitat a les escoles Sagrats Cors. Es veu que l’AMPA organitza de tant en tant conferències i xerrades. I que entre els pares d’alumnes de l’escola i veí de Sant Martí, hi ha aquest  destacat psicòleg i analista de la condició humana. Ha analitzat diversos conceptes i casos per demostrar que més important que saber, és creure i voler actuar per crear i transformar. Ho ha explicat en casos de lluites de superació personal, però ho ha  acabat relacionant com a  via de  generació de cultura per influir i millorar la societat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: