DE CASA ALS APARADORS DEL CARRER
 |
| Totes les fotos: Aleix Art |
Mercè Pujol protagonitza la nova exposició a les Finestres, amb una selecció de les seves peces de ceràmica i de pintura. La individual “En ceràmica, com en pintura”, es podrà veure, a peu de carrer Socors, durant tot el mes de març
Centelles. Hem apurat el mes de febrer canviant d’exposició a les Finestres d’El Trabuc. De la delicadesa de Begoña Carrillo, passem a la pericia de la Mercè Pujol, que potser encara no s’acaba de creure que té tres pintures i tres càntirs exposats als apardadors de la cafeteria. És la seva primera “individual”. Efectivament aquesta petita selecció estarà visibles, a peu de carrer, durant un mes, enlloc de passar el temps a casa de l’autora. Una bona proposta. Si es tè en compte que el què fa la Mercè sol passar del taller a casa i sols en ocasió de la Mostra o de les exposicions de final de curs de l’EPA, exposa alguna cosa al públic. La Mercè Pujol és l’artista visual, la mare pintora de la família de músics centellencs Bartolomé-Pujol. Els altres són directors, mestres de l’Escola de Música i integrants de diverses formacions musicals. La Mercè prefereix dedicar-se a l’altra vessant artística, feta de més de matèria, colors i olors. La Mercè exposa al Trabuc unes peces de la primera etapa al taller de la Marta Postico. Entremig es va iniciar en la formació del dibuix i la pintura, seguint els consells del David Casals.
Obra ceràmica
Els tres volums de fang són versions diferents de la peça tradicional del càntir, feta segons diferents formes: a la finestra petita hi veureu dos càntirs eixatats i un de més ovalat. Els tres estan fets amb fang refrectari d’alta temperatura. Aquestes peces, amb aquest tipus de fang, encara es poden fer ara al curs de ceràmica d’ara. Però crec que no erro molt si apunto que pertanyen a l’època en que el curs de la Marta Postico es feia a la Violeta de baix –l’escola estava d’obres- . Com que les peces es portaven a coure al forn de la profe, per això, els alumnes es van apropar de maner més regular a treballar amb aquest tipus de fang, que és el que pot arribar a coure el forn de la Marta. El forn de la classe, del carrer Jesús, no pot coure tant alt. Avui encara hi ha alumnes que recorren a l’amabilitat de la profe per aprofitar alguna cocció seva, per coure peces d’alta. Però certament és una costum de les alumnes més veteranes, que van viure aquella etapa.Els càntirs de la Mercè destaquen així per ser fetes d’aquest fang que visualment és com més séc i queda com un roc. A més, no hi ha esmalt i queda amb aquest aire “rústic”. L’artista, a més d’afaiçonar la peça, hi va treballar motius decoratius en relleu o va polir de manera bella el que serien els elements utilitaris, com son bocs, nanses i sobretot la forma de conjunt.
La pintura
Per a les Finestres vam triar dos paisatges i un bodegó. Els dos entorns exteriors, són vistes d’una zona pantanosa i un nocturn amb un habitatge de caire semi-rural. Pujol segueix l’exemple de Casals, el mestre de l’escola, que abandera un particular estil realista, de tons amables i gran capacitat descriptiva. Però, Pujol es distingeix per un treball com de més pinzellades o de resultat molt més homogeni en el seu conjunt. El color és viu. Pujol també sap captar la llum atmosfèrica. En la llacuna és percep una atmosfera fibrosa, de boirina. En el nocturn, la sensació de nit d’estiu. En el nocturn es veu ben bé també l’estela del professor que també va tenir una etapa de nocturns.
Si bé el resultat d’aquests dos i del bodegó –que ara comenterem-, són bons, en el procés ens consta que hi ha una fotografia en l’origen. Per això, en aquest punt, suggeriria a l’autora que fos capaç de fer un pas i anar a capturar el tema del natural. O que transferís el tema a la tela, a partir d’esbossos i dibuixos previs i preparatoris. El treball, crec que guanyaria en autenticitat i reportaria millores en la comprensió de l’espai pictòric. No dic que vaig malament. Sino que de pintar, prenent nota d’una fotografia, o capturant-ho directament del natural, hi ha una diferència comparativa a la de jugar a golf al pis de casa o fer-ho al camp de golf del Montanyà. Hom pot entrar molt més en el “joc” i no hi ha punt de comparació.
M`he reservat per últim el bodegó, perquè la reflexió anterior vol ser constructiva, però pot semblar innecessària si mirem el petit bodegó, amb temes florals. La Mercè hauria tret el tema d’una imatge, però enlloc de copiar-ho totalment, va tenir l’encert d’enfosquir el fons; fons negre tinta de pop. Recurs que potencia els colors vius i els objectes del primer i únic terme. Un recurs que és el toc de gràcia de grans pintors barrocs, com el flamenc van der Hamen, però també d’actualitat, com veiem en les natures mortes més recents dels germans Santilari. De fet, si la Mercè s’hagués d’especialitzar en un tema, el dels bodegons, amb objectes variats de colors i on calgui descriure, són una bona vessant, ja que en aquest terreny explora molt bé les capacitats interpretatives que uneixen l’ull, amb la mà i el pinzell.
L’exposició es pot veure a les Finestres d’El Trabuc durant tot el mes de març. Després, al canvi de dates, tornarem a canviar i us i trobareu una altra sorpresa d’artista “made in Centelles”. El Trabuc es troba al carrer Socors, n. 1.
badaluc 