MESTRE D’ART A LA CAPELLA

Rosa Vives estrena murals gravats a Centelles

Fins diumenge es pot veure a la Capella de Jesús el muntatge de grans papers xina amb motius d’iris estampats. Es tracta del primer capítol d’una empresa gràfica que la catedràtica de Belles Arts vol continuar per espais del tot el país, 
com més remots millor.

Fotos: Noèlia Marin


Centelles. Ahir al blog germà,  presentàvem el concepte “gravats pictòrics”. No vull dir que l’hagi inventat,  sinó que com a concepte va bé per definir un tipus d’obra –molt ben feta-, que té més de pintura, per l’aparença i concepte, que un gravat (potser he fet un pas endarrere). El cas és que a la Capella de Jesús de Centelles, des de fa uns dies, també hi pengen uns papers estampats. Uns papers xina de més de cinc metres de llarg per un d’ampla, amb “taques de diferents colors” que evoquen la forma d’uns iris, unes flors similars als lliris. 

N.M.
L’artista  pintora, gravadora i investigadora, Rosa Vives 
exposa relativament poc la seva obra.  Però a 
Centelles hi ha exposat tres vegades. Dos cops
amb mostres individuals i sempre presentan “sorpreses”.
Podrieu pensar que anem per situar aquests papers a la família dels gravats pictòrics. Però la diferencia d’aquests treballs, respecta als “Miró”, és que a totes les taques del paper, es veu clarament que una planxa ha estat pressionada o fregada. Aquests dos processos són els que bàsicament, Rosa Vives desenvolupa en aquest nou projecte que anomena “Migracions”. Planxes de fusta, xilografies, de les que n’ha extret el relleu de la forma i que han servit  per anar plantejant un tema de composició: la forma repetida, però en diferents resultats, en funció del tipus de pressió i dels colors, guarda una distribució intuïtiva. L’autora va anar estampant sobre aquests papers  xina, desenrotllant per una banda, estampant, i enrotllant per l’altra. Al seu estudi no hi ha taules tant grans.
N.M.
Equip de muntatge de  l’exposició, primera
i inevitable part de tot projecte d’aquest tipus,
previ a un bon “vernissatge”.
L’exposició proposada a la Capella de Jesús de Centelles va servir perquè l’artista, plantegés una nova línea de treball i investigació. Ho vam parlar la passada tardor. De fet vam trobar a la Rosa Vives, preocupada per exposar un altre projecte de grans dimensions, basat en planxes calcogràfiques. Però va preferir aparacar-ho i encetar el projecte “Migracions”, que es presenta tal qual, per primera vegada a Centelles. Però la Rosa Vives té la voluntat d’anar mimant els seus iris i, si creixen nous gravats i evoluciona, portar-los a altres espais. Vives sol pensar en espais similars a la capella, però remots i discrets, on ella pugui contemplar el seu treball. Espais de silenci i contemplació. Que els altres en gaudim, “en massa”, no sembla importar-li tant. Per tant, és una sort que passi i tingui el gust de presentar-se a Centelles. El futur encara no està planificat, però us asseguro que us mantindré mínimament informats.

Exercicis

De fet el muntatge d’aquesta exposició ha servit per moltes coses. Primer, la Rosa pot veure sencers els papers xina que va anar treballant al seu taller. Segon, nosaltres gaudim a Centelles i tenim el privilegi de presentar l’obra d’una de les principals expertes de les tècniques del gravat a Catalunya, tan a nivell de creació, com d’investigació i docència. Vives és catedràtica a la Facultat de Belles Arts. Des de fa anys. Ha vist i han passat per les seves mans , treballs d’alumnes que avui són alguna cosa en el món de l’art.  En te

N.M.
El muntatge en si va ser una ocasió per compartir
experiències entre artistes i gravadors. A la imatge
Uribe, Gorriz i Vives.

rcer lloc, el muntatge físic de l’exposició va constituir un exercici prou interessant. Ho vam plantejar com una sessió de treball, didàctica i de col·laboració en equip. El dia del muntatge hi havia varis artistes versats en el gravat i també altres disciplines:  la Imma Parés, la Marina Berdalet, la Gemma Uribe, la Neus Gorriz, la Noèlia Marin i també en Roman Arañó i en Josep Sindreu. I en quart lloc, d’aquí en pot surgir un petit equip, disposat a enfilar-se a les escales i a repartir gravats murals per totes les capelles rurals de Catalunya. És engrescador.

Rosa Vives espera ara treure conclusions d’aquesta primera estació del seu treball viu. Preveu fer algun escrit i evidentment fer més obra per passejar. Hi ha molt terreny. De moment, tenim previst diumenge a la tarda, desmuntar –amb les portes obertes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: