L’Enciclopèdia del Romànica:
l’últim en noves recerques
El nostre títol, tant és un anunciat, com una declaració, extreta de les paraules de Jordi Camps, cap dels conservadors d’art romànic del Museu Nacional d’art de Catalunya. Hem intercanviat un qüestionari, per tal de valorar la nova publicació i algunes novetats “romàniques”, com és el préstec d’un Sant Joan de fusta, que s’ha restaurat i l’ha deixat el Vinseum de Vilafranca.
 |
|
MNAC
Imatge de Sant Joan de Fàbregas, a Rupit, Osona. Ben a prop i prou desconegut:
d’aquesta esglèsia se’n parla a l’Enciclopèdia del Romànic, igual com de tot el patrimoni d’aquest estil que es troba a les comarques de Barcelona. De moment. Més endavant ja es publicaran els volums de les altres zones, ara en preparació. |
Centelles/Barcelona. Fa uns dies ens ocupàvem de la publicació de tres volums dedicats a l’àrea de Barcelona, pertanyents a l’Enciclopèdia del Romànic, que s’edita des de la Fundación Monasterio Santa María La Real, amb la col·laboració d’administracions i també d’empreses destacades. Vam publicar la notícia de la presentació al MNAC i vam decidir que esperaríem a tenir més informació i dades per fer una presentació dels toms, tal i com Déu mana. Ara ja hem pogut manejar un dels volums i saber més coses.
 |
|
Aleix Art
L’exemplar del tercer volum
de l’Enciclopèdia que hem afegit
a la biblioteca A.A.
|
Ara podem explicar amb propietat, que els volums de l’Enciclopèdia del Romànic estan organitzats per comarques, i dintre de les comarques, es detallen els pobles; i a cada un tots els elements catalogats com a “romànic”. Per exemple, en el volum tercer, hi trobem les comarques del Garraf, Baix Penedès, Baix Llobregat. He mirat la fitxa d’un lloc que conegués una mica: abans anàvem a portar pessebres al poblet de Torrelavit i els exposàvem davant de Sant Marçal, romànica “pulcra”. Doncs bé, la fitxa explica tota la informació històrica, dades documentals, i en fa la descripció arquitectònica i funcional del que ara és una esglesieta bonica, però abans havia format part d’un monestir i sembla que fins i tot reemplaçava una torre militar de guaita de la zona. Ens enterem, per sorpresa nostra, que ha estat restaurada i que en algun punt se li van treure els elements no romànics. Com a Sant Pere de Rodes.
D’entrada el volum es veu molt complet i dit, de forma col·loquial, “currat”. Però per valorar millor la seva importància i qualitat ens hem posat en contacte amb un dels responsables dels estudis dedicats a Catalunya: Jordi Camps. Actualment, Camps, és cap de l’àrea de conservació de romànic del MNAC. Fa casi 20 anys havia estat professor meu, d’escultura romànica, a la Universitat de Barcelona: Moissac, el Mestre de Cabestany, Benedetto Antelami; eren noms que aleshores aprenia.
L’entrevista que hem tramitat per escrit, arriba en un moment dolç per la historiografia de l’art romànic. Al mateix MNAC han acollit una talla de Sant Joan Evangelista, pertanyen al mateix taller que hauria fet el Davallament d’Erill la Vall. Potser en alguna banda havia dit que formava part del mateix conjunt i que seria una de les peces repartides pels museus. Potser he escampat massa. En Jordi ens ho explica prou bé. També hem parlat, ja abans d’avui, de l’exposició de pintura sobre fusta al Museu Episcopal de Vic. I també hem sentit a parlar ja d’una altra exposició dedicada al viatge a l’època medieval que ha passat pel Museu Cluny de París i que alguna hora passarà per Vic. En són prestadors i col·laboradors. Per una altra casualitat, ara sé que a l’esmenta’t Moissac, també fan alguna exposició sobre il·lustracions de manuscrits romànics. Ara. En resum: la història de l’art d’aquells segles, interessa. I per això l’entrevista al Jordi Camps, ha anat “creixent” i de moment l’hem tallat així:
Aleix Mataró -. Creus que amb la publicació d’aquesta Enciclopèdia del Romànic actualitza prou el coneixement sobre el patrimoni d’aquesta època?
Jordi Camps -. Sens dubte, perquè ha permès de reunir en una sola obra les novetats aportades les darreres dècades per la recerca dels historiadors de l’art i els resultats de les nombroses restauracions i campanyes d’excavacions arqueològiques que s’han dut a terme.
A.M.- A quin nivell queden grans publicacions anteriors, com “Catalunya Romànica”? Superades, fonts complementàries, etc
J.C.- A un gran nivell, d’acord amb el moment en què van ser redactades i editades. “Catalunya Romànica” es compon de vint-i-set volums que van ser publicats entre 1984 i 1997. És una obra irrepetible, excepcional, amb aportacions i firmes de gran qualitat. I constitueix una referència ineludible per a qualsevol persona interessada en l’art romànic a Catalunya. En Història de l’Art, és imprescindible tenir en compte els estudis de generacions anteriors, les seves aportacions. És una qüestió de rigor i d’honestedat.
A.M-. Quina creus que és la principal aportació del vostre equip d’investigadors, en l’estudi del romànic (per la publicació de l’enciclopèdia o per exposicions com la de pintura sobre fusta de Vic)?
 |
|
MNAC
Detall del Sant Joan, prestat
per Vinseum al MNAC, on si
exposa, juntament amb altres peces
del taller dit d'”Erill la Vall”.
|
J.C.- Actualment s’està avançant en el coneixement de la tècnica pictòrica, dels materials constitutius de les obres i també s’està treballant sobre el funcionament i la composició dels tallers. Podem parlar d’una producció coordinada, d’acord amb una línia conceptual i estilística, que com a Ripoll posa en relació l’obra monumental amb les peces de mobiliari, siguin només pintades o siguin esculpides. D’altra banda, també s’està avançant en la relació existent entre les obres i els seus promotors, agent clau per a entendre la producció arquitectònica i artística. Cal seguir en aquesta línia, però també en l’estudi dels temes i de la seva significació.
A.M.- Creus que encara hi ha molt camp per investigar de la història de l’art romànic català o de la zona?
J.C.- Com en qualsevol disciplina, l’estudi de l’art romànic a Catalunya ha de seguir avançant. Ben segur que apareixeran novetats, noves hipòtesis sobre aspectes que actualment no han estat del tot resolts.
A.M.-. Projectes com l’Enciclopèdia Romànica o les exposicions de Vic i ara el préstec de la talla de Vilafranca, fan evident un interès creixent o renovat per l’art romànic. Creus que encara es pot fer més a nivell del museu i de les institucions, universitat, etc?
J.C.- L’interès per l’art romànic a Catalunya, com pel conjunt de l’art medieval, ha estat constant des de principis del segle xx, de manera que segueix sent objecte d’estudi i d’operacions que permeten difondre’l. Des de la recerca duta a terme a les universitats, als museus i a altres centres o entitats dedicats a la investigació, es generen projectes que culminen amb exposicions temporals i renovació en la manera de presentar les obres als museus. També són importants els treballs impulsats per les institucions públiques i privades. Un cas molt revelador és la intervenció realitzada a Sant Climent de Taüll (inaugurada el novembre de 2013), que ha permès progressar en el coneixement del conjunt, amb noves descobertes, i crear dins l’església una projecció del conjunt de pintures murals conservades, al Museu Nacional i in situ. Cal reconèixer, però, que sempre podem treballar més per conservar i de coordinar millor els esforços entre entitats de diferent naturalesa, a fi de difondre l’art romànic català.
A.M.-. No us heu plantejat mai fer un intercanvi de cromos (vull dir de peces), perquè alguna institució –ja sigui el MNAC o el MEV- aculli per sempre junt el conjunt d’Erill la Vall?
J.C.- En principi, no. Els museus han dut a terme accions per reunir aquelles obres disperses en esdeveniments com inauguracions o exposicions temporals, i així s’ha fet en el cas les set talles del Davallament d’Erill la Vall. El que s’intenta és mantenir la unitat dels fons de cadascun dels museus, sense negar cessions temporals.
A.M. -. Què permetrà comprovar la presència de la peça de Vilafranca, que ja no es conegui? S’aprofitarà la seva “visita” per revisar-la a nivell tècnic i formal?
J.C.- De moment, la peça ha estat curosament restaurada al Museu Nacional. De les mostres que s’han pres, s’ha obtingut informació sobre els pigments i sobre el tipus de fusta. Estem revisant també els coneixements sobre la seva funció originària, aspecte que fins ara no ha estat resolt, tenint en compte que tampoc sabem de quina església prové. Sigui com sigui, amb la mostra pretenem situar la peça, recuperada, en el lloc que es mereix dins l’escultura en fusta romànica.
A.M.-. És correcte parlar d’un taller a Erill la vall o parlem d’un taller vinculat amb algun altre lloc, com Taüll o algun monestir, catedral, etc?
J.C.- Podem considerar-ho correcte, ja que respon a la importància del Davallament d’Erill la Vall, el conjunt que millor s’ha conservat amb les seves set figures. Però cal reconèixer que la millor obra del taller, o cercle, és el Crist de Mijaran, que es pot visitar a l’església parroquial de Vielha. És difícil, ara per ara, proposar un altre nom per al taller, donat que encara no estem en condicions d’establir una tesi irrefutable sobre la seva localització i l’origen del seu peculiar estil.
A.M.-. Quan arribem a Setmana Santa, quines són per tu les peces romàniques del MNAC, més representatives o emotives, per tu?
J.C.- Des del meu punt de vista, destacaria la Biga de la Passió, obra pintada cap al 1200, que conté un seguit d’escenes relatives a la Passió i Resurrecció de Crist. Però l’espai que millor escenifica aquest moment de l’any litúrgic és la sala on s’exposen les talles del Davallament de la Creu. Precisament en aquesta mateixa sala s’exposa actualment el Sant Joan de VINSEUM de Vilafranca del Penedès, fins el febrer de 2016.
 |
|
MNAC
Vista d’una part de la sala de romànic del museu amb talles del Davallament,
del mateix taller que el Sant Joan i les pintures murals procedents de Sorpe.
15 directors de museus cap a Nova York
El MNAC ha comunicat avui que
el seu director Pepe Serra,
se’n va el proper 13 d’abril, durant deu
dies a Nova York,
per participar al segon Col·loqui de
“líders de museus globals”.
Es tracta d’un tipus de reunió internacional,
d’alt nivell, on es valoren experiències
i projectes museogràfics i museològics.
És com un G20 de museus: el col·loqui el convoca,
per segona vegada, el Metropolitan Museum de Nova York
i són ells els qui inviten als directors que volen.
N’hi aniran 15. Directors de museus
de tot el món, però només
n’hi ha dos d’Europa. A part del MNAC, Pepe Serra,
es trobarà amb l’homòleg del museu Ashmolen d’Art
i Arqueologia d’Oxford, Anglaterra. El MNAC, sota
la direcció de Pepe Serra, ha culminat les revisions
de selecció, forma i exposició de les col·leccions
de romànic i art modern (la més recent).
Actualment es treballa en la revisió de
les exposicions permanents d’art del Renaixement
i del Barroc.
Faltarà gòtic? Modestament, un aspecte que potser
podria contrastar, és el concepte “d’entrada” en els distints
“museus globals”. Personalment penso
que l’entrada ordinària al MNAC és cara.
Evidentment els fons i el museu tenen
un valor impagable.
I si hom hi va de visita un cop a la vida, no
cal plantejar-se res.
Però si hi pot anar de forma habitual i vol
entrar a veure una sola peça
del fons, surt car, ja que ha de pagar tota l’entrada.
S’ha de fer Amic?
Tot és car. Mantenir els museus també.
Però a altres llocs, qui paga són mecenes,
institucions i persones filantròpiques, per benefici de tots.
No es pot millorar?
|
badaluc 