Pasqua de la terra
 |
|
Aleix Art
Aspecta de la rifa de mones i altres productes, a Sant Martí de Centelles, el diumenge de Pasqua
|
Centelles. Seguir les tradicions cristianes avui, té alguna cosa d’antic. Com de recuperar la dinàmica dels temps de l’abat Oliba. Perquè tots sabem on hi ha una església. Però no hi ha res que sigui com fa uns anys. I més aviat el Cristianisme està en fase de revisió i readaptació. El concepte “deconstrucció”, ja vol dir això. Ben mirat, l’Església sempre ha tingut crisis. Però ara no té el mateix rol que fa cinquanta anys. I, sobretot, ens trobem que les coses es poden replantejar, redibuixar i construir de nou. Explicar de nou. En cursets, conferències i sermons, és com si escoltéssim els Evangelis o els demés textos bíblics, per primera vegada. Perquè alguna cosa, els està dotant d’un nou “sentit comú”. Fins i tot tinc un concepte nou per definir actes com el del “via crucis”, que donen molt a pensar: “psicodrama”. Hi ha menys sacerdots, els pocs que queden, han de cobrir vàries places. Així, com en temps de l’abat Oliba, els que podem seguir-ne, ens anem de visita per les parròquies de la contrada. No es va a consagrar, ni a regalar cap Bíblia,però sí a celebrar misses i sobretot a compartir una estona, en un lloc, i amb veïns diferents. A vegades ja ens coneixem tots, però la perspectiva és diferent. Sant Miquel Sasperxes o Sant Martí de Centelles, són ben a prop. Però si hi ha alguna festa, com la de Pasqua d’ahir i Diumenge, amb la llum de la primavera, i els colors d’aquest entorn tant Mediterrani, tot sembla més viu i fraternal.
 |
|
A.A.
Aspecta de l’exposició a la Capella, organitzada per
Mans Unides, que repassa el paper de la dona en diferents
llocs ddel món i contextos socials.
|
La Setmana Santa que hem deixat endarrere té, en termes “cronificables”, vàries estacions. A algun lloc havíem de fer esment del sopar de la Nit de Rams, del divendres de fa dues setmanes. La relació amb Centelles –una mica forçadda- és l’Alda Rabionet. Efectivament en la nau eclesiàstica barroca de l’Orfeó, hi havia una mica d’escenografia en la disposició d’elements de senyalització i il·luminació. Columnes de caixes amb garrafes de plàstic amb llums. El què més em va cridar l’atenció, però, van ser les parades de fusta i lona, on s’ubicaven les safates amb els “productes de la terra”, que es van servir pel sopar.
Aquelles parades, que encara no sé, si eren llogades o de l’Ajuntament de Vic, serien molt maques per fer la Fira d’art i col·leccionisme del proper 26 d’abril, a Centelles. En principi, cadascú s’haurà de portar la taula i no hi ha previstes carpes ni res. Si és la Ratafia o la tòfona sí que els paradistes, disposen de les carpes. I al Passeig. Però els artistes i col·leccionistes, igual com en el mercat del trasto, a part de posar-nos al carrer Rodolf Batlle –on la gent s’hi acosta de passeig-, la presència té una altra valoració. Però de totes maneres, encara les parades de fusta serien millor. Donen un aire més de “mercat arreglat”.
De fet a Vic tenen altres prioritats: només aparcar el cotxe, al Pont Romà, per travessar-lo em vaig trobar una espècia de “barquetes de canya”, amb rams de flors, que acompanyaven la barana de pedra del pont romànic. Un detall, innecessari, però que dóna un punt de qualitat i més en dates de celebracions com el seu Mercat.
Bona feina
 |
|
A.A.
Finalment, ahir, vaig tornar a fer rodar el tòrcul i ja
han començat a sortir estampes noves, de planxes noves
de linòleum.
|
Tornem al sopar de la Nit de Rams: per dir que, abans d’entrar, m’esperava un pica-pica lleuger. Pensava fins i tot, que al final, hauria de córrer a una hamburgueseria per matar la gana. Però no. Tot el contrari: cada comensal podia agafar com unes safates, mida a4, amb tot de tastets: en unes plates hi havia embotits i pa. En d’altres, formatges. Després hi havia postres: un pastisset i dos productes làctics (mató i pannacota). Beure: cervesa, vi i ratafia. Tot productes de la terra osonenca. La ratafia no era feta amb la recepta de les bruixes, però era Bosch. De Centelles hi havia el formatge blau de La Llavina. En resum: qui va sortir d’allà, més que al frankfurt, podia anar millor a donar una volta o a seure al sofà. En el plat dels embotits hi havia pans de gusts molt bons, també. Després del sopar, Guillem Roma i la seva banda, actuaven. Després encara havia d’actuar una colla de dj de la Fundación Tony Manero. Però no hi vaig aguantar tant. L’ambient era bo, tot i que l’acústica, difícil. Alguns diuen que sense micros es sentiria millor, perquè l’espai arquitectònic ja està pensat per amplificar la música.
Durant la vetllada, vaig trobar al Sami Vergés. El vocalista i compositor de música. Actualment està al grup Boys Damm. Però el coneixem des de les remotes etapes a Bluesmalon, Kibor i les versions d’Andrés Calamaro, a Hostalets. A més de l’entranyable cd de música dedicat a la miserable línia 3 del tren, de l’etapa universitària . Entre els assistents a l’acte també hi havia alguns estrangers. Vaig parlar amb un holandès, que no era la primera vegada que venia a Vic. De gent, a l’acte, n’hi havia molta. La gent sopava dreta. Pot semblar un pro, però si s’hagués hagut d’entaular tota aquella gent, no hauria estat el mateix. Hi havia tauletes altes per apoiar els plat. Vam conèixer una noia que l’endemà marxava a fer el Camí de Santiago, des de Roncesvalles. Alguns trams.
La Setmana Santa ja ha acabat. Però ara venen els dies més macos de la primavera. A Centelles tenim cites culturals cada cap de setmana. Aquest dia 11 hi ha la cursa del Sàhara. El diumenge hi ha conferència sobre les dones. A la sala de plens de l’Ajuntament, a les 6, com a acte paral·lel a l’exposició que Mans Unides ha posat a la Capella. En aquesta col·lecció de plafons es repassa la realitat social de la dona en diferents latituds. Passa que la conferència de l’especialista , coincideix amb altres activitats: el mateix diumenge, al matí i a la tarda, hi ha concert dels duets, que per tercer any, es tornen a fer. A dos quarts d’1, a la Plaça Vella, actua en Josep Valldeneu i en Joan Motera, jazz. A les 7 de la tarda, al Casal Francesc Macià –el cicle de Dos en Dos, amplia auditori-, toca la Gemma Abrié i en Miquel Àngel Cordero. Si no teniu ganes de jazz, a l’església parroquial, a les 6, també hi haurà l’estrena absoluta del Rèquiem de Howard Goodhall, a càrrec de varis cors, entre els quals el centellenc Cantus Firmus, dirigit per Gabriel Miralles. Per una banda està bé que hi hagi moltes activitats, però per altra trobo dolent que, sent en un poble com el nostre, es solapi tant, ja que es genera una mica de competència entre actes d’interès cultural, on si es pogués, s’aniria a tots. Però s’haurà de triar.
Dissabte , 11, que a Centelles hi ha la cursa del Sàhara, a Palau-Solità i Plegamants han organitzat un sketchcrawl per acompanyar un mercat medieval que hi fan. Com que el grup organitzador és el mateix que ens va visitar pel Cau de Bruixes, els hi tornaré la visita, amb molt de gust, i amb les llibretes a punt.
badaluc 