L’ACTIVITAT CONTINUA:

La Fundació Vila Casas convoca el Premi d’Escultura 2015

Aprofitem aquest anunci per repassar la seva activitat 
i incloure l’opinió dels seus responsables sobre el tema de la Fundació F. Godia.

Totes les fotos: Noèlia Marín/ Aleix Art
Exposició d’escultura de Josep Subirà-Puig, artista de casi 90 anys, que resideix a París.









Barcelona/ Centelles. En l’article anterior comentàvem que havíem demanat l’opinió a alguns col·legues per publicar-la en el post. Els que van accedir a fer-ho públic i  van omplir el petit  formulari, van ser els de la Fundació Vila Casas. Concretament, tenim les consideracions  de la cap de premsa i adjunta de direcció d’art, Natàlia  Chocarro.
Respost el qüestionari, i com per fer patent que la cultura proposada des d’institucions privades, no s’havia pas mort, la mateixa  fundació ha anat enviant fins a tres anuncis d’activitats i certàmens, que ens obliguen a fer-ne alguna cosa, ja que a més, tenim coses pendents a dir sobre algunes exposicions en curs. A més, acaben el cap de setmana de Sant Jordi. Anem per feina:
La primera notícia, feia referència a la convocatòria d’una nova edició del premi d’escultura. La Fundació Vila Casas, com sabreu, convoca un any, el premi d’escultura. I el següent el de pintura. Ara torna a tocar el d’escultura. En el comunicat, posen a l’abast les bases –  http://premis.fundaciovilacasas.com – i també una direcció per fer les inscripcions per participar.
En el mateix comunicat, expliquen que el premi està obert a tots els artistes nascuts o residents a Catalunya. El premi està dotat amb 15.000€ i també inclou una exposició monogràfica al museu de la fundació a Barcelona, Can Framis.  També informen de que en el veredicte del jurat hi prendran part “Francesc Miralles, crític d’art; Javier Garcés, artista i guanyador de l’edició anterior; Antonio Sagnier, col·leccionista; Eduard Duran, galerista; Joan Uriach, patró de la Fundació Vila Casas; Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas, i Glòria Bosch, directora d’art de la Fundació Vila Casas, en qualitat de secretària sense dret a vot”. El “fallo” es coneixarà  el dissabte 13 de juny al Museu Can Mario, a Palafrugell.

Sorpreses de París

Detall de “l’àngel de la guerra”, del


1968, de Subirà-Puig, feta roure.

L’escultura, la pintura, també la fotografia.  Són arts habitualment presents en  les exposicions dels espais de can Vila Casas. Precisament a l’Espai Volart, a la sala 2, tenen actualment una exposició d’escultura, prou interessant. Es tracta d’obra de Josep Subirà-Puig. Un aspecte positiu de la Vila Casas, és que atrapa a molts artistes i pot acostar-nos l’obra d’alguns que ens són desconeguts. Com aquest mateix. Nascut, a Barcelona, el 1925. Sembla que encara és viu, però resideix a París des del 1955. En la seva formació, primer va passar pel conservatori, música, i després per la Llotja. Va conèixer l’escultura de la mà de persones com Fenosa, Collet i Monjo. Té diverses escultures monumentals repartides per França i altres llocs. A Barcelona, a l’Espai Volart, hi torna amb unes obres de mida més aviat petites. De fusta i algun metall –bronze-. Es tracta de formes d’aspecte antropomòrfic. De concepte, com replagades en si mateixes. Si bé hi ha un desig d’expendir-se. Una mica la raó sembla estar en la base constructiva de les peces: ja que estan fetes com amb fustes enganxades  sempre en sentit longitudinal.  Com si fossin línies de  dibuix de trama rectes. A partir d’aquests “nervis de fusta”, intenta cercar la forma de la peça: hi veiem formes humanes, caps i també sers com àngels i guerrers (com Clavé?). Les fustes s’enganxen i s’ajuden en la seva construcció d’altres peces que donen a aquesta escultura un aire com de collage. Són certament imponents tot i ser petitetes. Les obres pertanyen a diversos anys, separats per dècades. I de fet són bastant fidels al tipus d’obra que Subirà-Puig fa a escala monumental, pel què podem veure en el catàleg.   
L’altre exposició també té un aire escultòric. Són com exercicis tècnics,  esforços creatius, originats en la ment de dos dissenyadors: Joan Pedragosa i Jordi Fornas. Feia temps que no veia una exposició de disseny d’aquest tipus en el que es proposen solucions per originar formes eficients d’una idea o un concepte publicitari o comercial, en un objecte d’una utilitat diferent a la d’una pintura o una escultura. La part més original, a mi em sembla que és la part dels retallables de paper.
Exposició de Fornas i Pedragosa.
Finalment, però és la primera que es veu a l’entrar i al subsol, hi ha l’exposició dedicada a Narcís Comadira. Home de lletres, també té una faceta i una formació artística, que la mostra repassa en sentit cronològic. Un passeig per totes les etapes. Des d’uns anys inicials on hi ha com una recerca de temes i camins estilístics, fins cap al present on va concretant  uns leitmotiv fets de colors vius, arbres i paisatges de caire metafísic, molt concrets, que va  repetint, reformant… com les bandes sonores de John Barry, que hi ha un fil conductor comú. En algunes obres hi ha punts de contacte interessants com amb De Chirico o també el pintor tarragoní Josep Maria Rosselló.
Tenim constància de les altres  exposicions als espais de Barcelona i de l’Empordà. I és en relació als espais gironins que es relacionen les altres activitats que han anunciat des de l’oficina de premsa de la fundació Vila Casas.

Altres accions

Vista d’escaire del “cub” de l’Espai Volart, 
amb pintues
de Narcís Comadira, de la mostra 
que revisa tota la seva carrera.
Seguint una costum de fa ja dotze anys, avui mateix començava a la seu de Palau Solterra, a  Torroella, el Cicle d’Història i Humanitats. Avui li tocava el torn a Rafel Torrella, comissari de l’exposició  “L’artista  al seu taller”, que reuneix dues sèries de retrats fotogràfics d’artistes, fetes per Francesc Serra i Ramon Manent, en dos moments diferents del segle XX. Francesc Fontbona moderarà la conversa.  Més enllà d’avui, uns altres dies tocaran temes com l’art grec de Tanagres,  el fons  arqueològic del Museu de Montserrat o els enigmes de la reina egípcia Nefertiti. Tenim l’enllaç de l’agenda d’aquest cicle.
Aquest cicle humanístic, tindrà lloc a Torroella. Però a la  seu de Can Mario a Palafrugell també han preparat una altra agenda cultural:  precisament avui, Teresa Forcades ha de parlar amb Marta Vergonyós. Ambdues posaran l’accent femení, de forma verbal i dialogada, en el sí del projecte expositiu “Blueism”. Aquesta mostra, proposta de Vergonyós, es pot veure actualment a Can Mario.  El cicle de converses en clau femení, continuarà amb altres veus destacades de la cultura catalana: Denys Blacker, Fina Miralles, Mar Serinyà i Mercè Riba; les cantants Sílvia Pérez Cruz i Marinah (Ojos de Brujo) . Forcades conversava avui. Demà, a les 12 h., Marta Vergonyós conversarà amb Marinah.  Diumenge, 12, a les 12 :Fina Miralles, artista visual i pionera de l’art d’acció a Catalunya.
Evidentment, tota aquesta activitat no és la flor d’un dia. I és en aquest context,  i coneixent una mica l’activitat de la Fundació Vila Casas, que podem passar a llegir i a situar les seves respostes al nostre qüestionari, dedicat a valorar el vel que ha tapat l’activitat de la Fundació Godia. Com dèiem al principi, qui escriu les respostes és la Natàlia Chocarro, cap de premsa i adjunta de direcció d’art.

1.- Com valores el tancament de la F. Godia?
El tancament de qualsevol institució, sigui d’àmbit públic o privat, és quelcom que ens ha de fer reflexionar. El paper rellevant  que han ocupat aquesta i d’altres fundacions a Barcelona i Catalunya en els darrers vint anys, han estat clau alhora de transmetre coneixement i establir vincles amb la societat contemporània.

2.-  Què creus o creieu que s’hauria de fer?
La situació actual en termes de cultura és força decebedora. Una de les principals mancances i que encara  no s’ha posat damunt la taula, és l’escassa col·laboració entre els diferents agents que intervenen al sistema escolar i els representants de les polítiques culturals.


El que sembla segur és que en el camí que ens porta cap al demà, museus, institucions, galeries, també crítics d’art i en general, els agents culturals, hem d’estar desperts i anar revisant la feina i les bases per adaptar-nos als temps i necessitats no previstes. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: