MARATÓ DE SANG

Sang d’herois i de princeses


Fotos:  Noèlia Marin

La fotògrafa col·laboradora del blog, Noèlia Marín va seguir la Marató de la Sang de Centelles amb la seva càmera
i tenim aquestes magnífiques imatges de l’activitat, a fora i a dintre de les Escoles.
Centelles. Ens apropem sense parar, a la cita de Sant Jordi. Suposo que en aquestes altures ja estareu farts de tanta previsió amb els èxits de vendes. Com si no poguéssim ser prou lliures a l’hora de triar un llibre i haguéssim de fer el què ens manen. Sí, a les llibreries hi trobareu el què vulgueu!
Aquest cronista ja ha fet alguna compra estratègica: diumenge, vaig mirar pel poble mateix si trobava el nou llibre de Martí Gironell, “Strappo”, dedicat a la història dels arrencaments de les pintures romàniques catalanes. El tema és una història molt maca, però que s’ha d’explicar bé, perquè implica els fonaments de les col·leccions del MNAC. I com que ara tothom reclama obres… Coneixia  bé el tema per escrits documentats com els de Montserrat Pagès, que no fa massa havia tornat a explicar aquells fets dintre el llibre “Sobre pintura romànica catalana, noves aportacions” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009). Doncs bé:  el mateix tema ha estat reprès i novel·lat pel jove escriptor i “home del trànsit” de  Tv3 . Que explica tant la historia de la campanya científica que va anar als  Pirineus a inventariar patrimoni, com l’acció d’espoli de col·leccionistes i també fa un flashback al segle XII,  per narrar la historia de les pintures romàniques que ara són patrimoni mundial.  D’entrada em semblava preocupant que algú sense títol d’historiador de l’art, volgués novel·lar una història, un fet real, que no calia gaires més explicacions. 
Però el cert és que, ja sigui en un o altre format, és com una aventura d’Indiana Jones a la catalana. Així que al final vaig desfer tots els dubtes i vaig obrir la cartera per treure un paper blau amb ponts i, gràcies a un 10% de descompte, al cap d’una estona ja estava fullejant les pàgines. Concretament a Tavèrnoles, esperant el  concert de Cantus Firmus. I el cert, és que està molt bé i fa riure. I que la historia coneguda, real, s’explica tal i com la recordava i que la part novel·lada és ben bé allà on hi pot posar cullerada, perquè no és central. Però és molt graciós, per exemple, quan explica el moment que mn. Gudiol troba el “Jesús” de fusta d’Erill la Vall.  Per tant, xapó. A més el llibre, editat aquest mateix mes d’abril, va cobert amb una tapa de paper, amb un gofrat que emula el tacte de la pintura al fresc, a sobre on hi surten les pintures espoliades pels americans, de Mur. Els arbres d’on han sortit aquests exemplars poden estar contents…
L’Esbart del Pi, en acció de nou
Quan arribi Sant Jordi, a Centelles posarem el colofó a una altra setmana d’activitat i solidaritat. El dissabte es va fer a les Escoles, una nova campanya maratoniana de capta de sang. Des de les 9 del matí fins a les 8 del vespre, tothom podia accedir a les aules, per estirar el braç i deixar treure uns litres de líquid vermell. Per amenitzar la trobada, entitats i col·lectius de tot el poble, van fer activitats al pati per animar: els de Nou Estil, els geganters, els Cabrons, etc. L’artista convidat a fer una obra dedicada va ser l’Ernest Faixedes. Entre les actuacions, cal destacar la participació sorpresa -anunciada al programa, però insolita- de l’Esbart del Pi. Colla de gent que feia molts anys que no vèiem dansar fora del ball propi del dia 30 de desembre. A les Escoles, dissabte, van ballar unes danses de tradició francesa i unes que formen part de la sarsuela catalana, Cançó d’Amor i de Guerra.
El músic Marcel Codina
Una altra actuació destacada, va ser la d’un noi que es diu Marcel Codina. Que va pujar a l’escenari per tocar el saxo i uns teclats, amb una música que havia compost ell mateix. Una melodia de ritmes pop, però de desenvolupament llarg i de caire atmosfèric. Mentre, el comptador de donants de sang, va anar pujant i al final de la jornada, estaven cap a 390. La dada sembla que supera la xifra de l’any passat. Però no se si caldria valorar alguna cosa si ens adonem que, amb tota la gresca, no s’arriba ni al 5% de la població de Centelles.

Coloms
Quí escriu aquestes línies també pot aportar una petita col·laboració en el si de la Marató. Es tracta d’un colom amb armilla anti-bales, que la Lourdes Tuneu va encarregar de fer aquell dia, per posar a la plaça Major, aquest sant Jordi. Un plafó de fusta, de 190×190 cm, anteriorment pintats de gris metàl·lic  per en Musach, que s’exposarà juntament amb l’altre colom que han fet els de l’Escola d’Art. El que vaig fer dissabte, en reprodueix un altre que es troba al mur de Palestina. En el plafó centellenc, la forma i la idea és la mateixa. Però les marques d’objectiu de les escopetes les vaig multiplicar per evidenciar que els que sembla que vulguin “matar la pau”, van a totes. En l’original, apuntava sobre l’armilla. I a mi em va semblar que el risc haviaa de ser major, ja que són molts els fronts oberts. Però és cert, que el fet de posar, de forma il·lustrativa, la “mirilla” sobre un racó com l’ala, fa com pena.  També hi surt representada com una porteta petita, sobre part de l’ala dreta. A la foto original també hi és, i realment és una porteta que s’hi s’obre, deixa veure l’altra banda del mur. Un detall accessori, però que recorda que el colom, realment està al costat d’una “finestra tancada” que separa físicament i violentament dos pobles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: