Investigar, divulgar i atraure
 |
| Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic – Arxiu Mas
El 1961 a l’actual MNAC ja es va fer una mostra conjunta
de totes les peces que conformen el Davallament d’Erill la
Vall. El Davallament (amb Josep d’Arimatea i Nicodem) i
els dos lladres són al MEV. Santa Maria i Sant Joan
al MNAC, a Barcelona.
|
Centelles. Ja és un clàssic: almenys cada cop que s’acosta el 18 de maig, els museus es fan sentir per recalcar que hi haurà un dia que obriran gratuïtament, durant més hores que mai. El 18 de maig és la data en que l’ICOM es fa sentir més. Si el 18 us trobeu a Nova York o Shangai, segurament ho tindreu més fàcil per accedir a les col·leccions publiques o privades. Potser serà un bon dia per tornar a visitar el Museu del Bardo de Tuniz, escenari fa pocs mesos d’uns pistolers despietats. Potser molts desconeixíem fins aleshores que guarda una col·lecció impressionant de mosaics romans i altres mostres d’arts ben dignes. Però pels que ens quedem al país català, l’oferta en museus serà igualment important i a més es completen amb activitats paral·leles. Penseu un museu que no hagiu visitat mai, cerqueu a “Sant Google” i reserveu l’agenda. No cal que per nassos, sigui aquest dissabte, perquè obren molt sovint. Els museus hi són sempre i durant l’any també fan moltes activitats: avui (dimecres, 13), al MNAC feien un homenatge al galerista i col·leccionista Salvador Riera. Una persona destacada en afavorir i potenciar la creació artística, en temps de la postguerra. Però dissabte 16, diumenge i sobretot dilluns, és com si fos l’aniversari dels museus. El dia 18, dilluns, és el dia oficial en sentit estricte.
A Centelles, museus ben muntats encara no n’hi ha cap. Però en tenim un d’aprop que és dels millors del món. Però costa de visitar: el Museu Episcopal de Vic. Quants heu vist les taules pintades atribuïdes als Gascó (estudiat per Miquel Mirambell), del segle XVII, que acompanyaven la talla gòtica del Crucificat de Centelles? Quant temps fa que no veieu els frontals i laterals d’altar de Lluçà o els esplèndids conjunts de pintura mural romànica del Brull i Sant Martí Sescorts? Heu vist que grans i magnífics són els retaules gòtics? I les gerres de vidra català del segle XVIII? El MEV disposa d’unes col·leccions molt bones i si ja hi heu anat, penseu que tornar-hi és millor que rellegir un bon llibre, perquè a part es tracta d’obres autèntiques. Allà no hi ha versions ni exemplars . Hi ha “les pintures del Brull” o “el sostre del baldequí de Tost”. Una bona manera de visitar museus no és anar-hi a fer un passeig, com si féssim una excursió pel cementiri; sino triar algunes peces i posar-si al davant i mirar de comprendre-les, gaudir-les, completar-ne informació.
 |
|
Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic – Arxiu Mas
Adolf Mas va fer aquesta fotografia del conjunt
“retrobat”, en la missió arqueològica als Pirineus, de 1907
|
El MEV segurament farà activitats especials cara els dies dels museus. Però com a veïns, podeu anar-hi quan vulgueu, perquè l’entrada no és molt cara i la idea és que el contingut hi serà sempre i és impagable. També l’equip del MEV està viu i procura que la informació sobre les obres i la seva divulgació vagi millorant. Al voltant de l’exposició de la pintura sobre els frontals d’altar, de l’any passat, han pogut aportar dades molt interessants sobre la tècnica de les obres. La informació i també alguns dels mitjans científics que es fan servir, s’utilitzen ara com elements d’anàlisis i divulgació a l’abast del públic. Per exemple, no us estrenyeu si veieu acetats amb imatges radiografiades dels frontals: es veu que gràcies això poden extreure molta més informació sobre la distribució de les fustes que formen l’estructura i també el tipus d’arbre que es va fer servir, fa mil anys. En una sala-laboratori mostren com es fa la pintura al tremp, de manera artesanal: pigment, rovell d’ou i aigua.
En la III Trobada sobre patrimoni, que el MEV va acollir dissabte passat al matí, es van ensenyar als assistents aquests mètodes museogràfics per poder apropar la col·lecció al públic. Les trobades estaven pensades sobretot pel públic escolar. S’explicava als professors com s’articularia la visita, si hi anaven amb els nanos. Però em va semblar que hi ha coses que són per més visitants. Una idea del MEV a generalitzar és també anar introduint aplicacions per poder utilitzar el mòbils com a eina enciclopèdica per accedir i auto-informar-se dels fons. També volen aplicar la tecnologia de les impressions en 3d per fer rèpliques a escala d’escultures, per poder ensenyar-ho millor o permetre que persones cegues ho toquin. Evidentment també han vist les aplicacions de la 3d per fer marchandising. En les Trobades també van participar professors universitaris i grups d’alumnes i professorat d’escoles de primària de Vic i voltants, que van presentar estudis d’anàlisi i divulgació. Es va parlar, per exemple, de les muralles de Vic, dels carrers amb noms d’oficis, d’un projecte de geo-localització per l’església de Santa Eugènia de Berga. Al final, el personal del MEV va oferir una visita per les sales dels fons, explicant les novetats metodològiques.
Toquem fusta
Evidentment tota visita al MEV, comença per les sales de romànic i ja d’entrada una de les peces que es troben i que casi es poden tocar, són les talles del conjunt d’Erill la Vall. A Vic disposen de la majoria de peces del conjunt del Davallament. Cinc peces, de les set. Les altres dues són al Museu Nacional d’art de Catalunya. Igual com en el cas de les pintures romàniques, també hi ha un grup d’investigadors de museus, universitats, i grups d’estudiosos que van aportant i compartint dades. Al MEV tenen una part grossa del tresor, però al mateix temps, al MNAC es pot veure una altra talla d’un Sant Joan Evangelista, procedent del mateix taller que el Davallament. El préstec de la peça “joanina”feta pel museu de Vilafranca, permet mirar-la amb deteniment i completar dades sobre processos tècnics i solucions formals. Comparant-ho amb els conjunts de Vic i Barcelona, els investigadors van recomposant el puzle d’aquell taller pirinenc. El curiós del cas és que les peces del Davallament fa encara no cent anys, estaven guardades en un espai fosc i de “trastos” de la parròquia d’Erill la Vall. Martí Gironell, en el seu nou llibre “Strappo” fa una interpretació pintoresca del moment en que Mn. Gudiol troba les primeres talles. Quan les troba, ja s’adona de que estan articulades i que podien servir per representar un drama litúrgic. Evidentment la presència de Mn. Gudiol en l’expedició catalana i científica que va trobar i recuperar aquests i altres tresors (com les pintures de Taüll), explica la facilitat amb que una part del Davallament va passar al museu vigatà. A més, Gudiol en va ser el fundador. El relat de Gironell té de base una historia real que Adolf Mas, que els acompanyava, va retratar amb la seva càmera i és així com l’Arxiu Mas, ara dintre l’Institut Amatller d’Art Hispànic, guarda la imatge de les talles d’Erill la Vall, “prenent el sol” a fora de l’església, quan les van trobar. Ara es guarden series i ben pulides entre dos dels millors museus de Catalunya. Si no dissabte, dilluns 18, i sino, un altre dia, estan oberts sovint (al MNAC a més obren també de franc els dissabtes a la tarda). 
badaluc 