Meritxell Codina omple les Finestres d’equilibri japonès
![]() |
Fotos: Aleix Art |
Centelles. Les Finestres són com aparadors. I en elles, com en qualsevol bon establiment ens interessa mostrar-hi coses “fresques”. Fa més d’un any que hi fem exposicions. I hem preocupat que d’entrada, quí exposés; o ell o el seu “producte”, fos nou, original, acabat de treballar. En el blog Aleix Art també hi ha la secció Salonet, que vol servir per capturar fets i obres d’art, amb més rapidesa de la que precisa un article a la portada. Les Finestres en són la idea materialitzada, però tenen vida pròpia i diferenciada. És així com hem preocupat que els materials fossin inèdits i les persones artistes, a vegades alienes a Centelles o “novelles” a fer exposicions. Per exemple: en Pere Relats, no sé si havia exposat mai abans. Però ara ja en prepara una per a la capella de Jesús. La Begoña Carrillo havia exposat. Però la seva obra no tenia una bona visibilitat a Centelles. Aviat farà una altra exposició a l’Occità de Vic. La Rosa Permanyer, que va ser la segona “finestra”, ja té més anys de guerra i d’exposicions. Però era un artista de prestigi i els seus gravats vermells, no s’havien vist a Centelles . La Montse Font, la Mercé Pujol. Ara toca a la Meritxell Codina.
La Meritxell és com un doble fitxatge, però per a tots: perquè amb la seva parella i el seu fill s’han instal·lat a Centelles, fa poc. I ens ha encomanat una mica –i cada cop més- idees de la seva passió pel Japó. En el text que acompanya aquest butlletí ens fixa l’origen del seu enamorament cultural. I té poc a veure amb les boles de drac o l’Arare. És un contacte molt més humà i real: les post-olimpiades. Des de que hi vam contactar, ara a Centelles, nosaltres, ens n’hem “aprofitat” per saber més sobre la caligrafia japonesa i obrir una mica la finestra a la cultura del Sol Naixent, a través dels seus coneixements. Des de fa un temps,ha anat sumant nous cursos i tallers. Actualment l’escola d’adults d’Hostalets, l’Ateneu, ha ofertat unes classes que ella impartirà. També sap alguna cosa de recursos terapèutics i forma part de l’equip de salut d’un nou espai inaugurat recentment al carrer de Vic, amb la Rosa Díaz.

L’exposició, la Meritxell, la volia ben simple. És així com hem prescindit de marcs i els papers s’aguanten amb pinces i fil de pescar. I el cavallet de mar té una fusta al darrera, però vam evitar posar-hi un vidre, perquè el paper respirés i prengués vida com els altres dos, i evolucionés lliurament amb l’escalfor i la llum del nostre sol Mediterrani. Perquè tot estigui amb equilibri intern i amb el seu voltant. El Trabuc és al carrer Socors, 1 de Centelles.
Text de l’artista:
ESSÈNCIES DEL JAPÓ
Per: Meritxell Codina
L’ Art està lligat Íntimament a l’Ésser humà com a mitjà d’expressió de les emocions més profundes i com a una de les múltiples formes de materialitzar la creativitat que hi ha dins de tots nosaltres. L’Art Zen, fa un pas més enllà fent de la creació artística una forma de meditació i d’introspecció, com a vies d’auto coneixement i d’alliberació personal.
La Cultura i l’Art Japonès és present a la meva vida des del 12 anys, quan vaig començar a fer arts marcials i sempre més m’ha acompanyat al llarg de totes les etapes vitals. Als anys 90 vaig estudiar l’ idioma i vaig fer un munt d’amics de la comunitat japonesa de la Barcelona post-Olímpica que bullia de tot tipus d’esdeveniments artístics i culturals de tot el món. Són aquests amics els que em va obrir la porta d’un món de bellesa sublim. Avui en dia segueixo aprenent d’ells i amb aquesta petita mostra vull compartir amb vosaltres la meva fascinació pel País del Sol Ixent.
SHODŌ O CAL·LIGRAFIA JAPONESA

Com a mostra d’aquesta disciplina presento l’obra “L’EQUILIBRI”. És una cal·ligrafia en estil Kaisho del kanji o ideograma “naka” que literalment significa “en mig”. D’una forma més abstracte, és un ideograma utilitzat en el budisme Zen per il·lustrar el concepte vital de situar-se en el “el camí del mig”. Evoca un Ésser humà en equilibri dinàmic, lliure de passions i aversions que tot abraça i res li pertany.
SUMI-E, L’AIGUADA JAPONESA
És un estil de pintura monocromàtica a tinta negra que busca capturar i comunicar l’Essència de la Natura. És bellesa destil·lada i expressada al límit més essencial. Sense models, són obres d’execució molt ràpida, utilitzant un sol pinzell per tots els tipus de traços i evocant sensacions amb una subtil gama de grisos com a resultat de la simple dilució de la tinta negra en aigua.
A l’exposició podeu veure l’aiguada titulada “FLUÏR, FLORIR” que representa un cirerer florit, símbol del final del hivern. “Sakura” (cirerer) és un dels 4 motius denominats “Els Honorables Cavallers” emprats a les classes de Sumi-e per l’estudi de les pinzellades i aiguades de tinta bàsiques.
CERÀMICA
La ceràmica és una de les arts més antigues del Japó i sempre ha estat altament valorada en la societat nipona. Influenciada per la viva cultura japonesa, les peces ceràmiques estan impregnades dels principis estètics del Zen, on es conjuga Art, Bellesa i funcionalitat de forma magistral.
Amb un estil únic en el món, els ceramistes fan ús de coccions i de tècniques de modelat pròpies, especialment les de modelat manual (sense torn) com les diverses peces que es presenten en aquesta exposició. Totes elles són creacions fetes al taller d’una mestra ceramista japonesa de Barcelona a on segueixo aprenent i sorprenent-me constantment dels resultats obtinguts a cada fornada.
IL.LUSTRACIÓ CIENTÍFICA
Quan parlem d’il·lustració científica ens referim a un tipus de dibuix molt detallat que te el propòsit de reafirmar visualment els textos d’investigacions de disciplines com: arqueologia, medicina, botànica, zoologia, etc…convertint-se, així, en un mitjà de comunicació universal.
Per la meva formació en biologia i la feina desenvolupada durant anys en el camp de recerca científica, les il·lustracions tenen molta importància per a mi. Em porten a observar els elements de la natura amb detall, a estudiar les formes i les infinites composicions, a meravellar-me amb la riquesa, la plasticitat i la perfecció de tota la Vida que m’envolta. En voler-los plasmar en un paper, puc unir dos constants de la meva existència: la Natura i el dibuix.
Com a exemple d’això exposo l’obra “HIPPOCAMPUS”, il·lustració d’una espècie mediterrània de cavallet de mar feta amb grafit. Molt influenciada pels principis estètics del Zen, tinc tendència a fer aquestes il·lustracions en blanc i negre i sense fons com a forma de copsar la bellesa de les formes sense perdre’m en els colors i en el paisatge.