JUNY CAP A L’ESTIU

 Final de curs, només

Dibuix propi de la Festa de la Solidaritat al parc del Pla del Mestre, el dissabte 23 de maig passat.

Centelles. Em consta perquè m’arriba que en diversos nivells educatius i de planificació anual, encaren el que és el final de curs. Ara és temps d’exàmens i treballs més ben fets que mai, per passar un bon estiu i tornar el setembre, amb tot superat. En certa manera es podria dir que les eleccions municipals, que es van celebrar a Centelles, però també a  molts altres llocs del país i de l’estat, han estat com un final de curs. Quinze dies abans govern i oposició van apretar l’accelarador amb activitats de contacte i presentació a la gent i també una agenda cultural oportunament més completa.
Dintre la setmana de la solidaritat, tant i va haver moment de solidaritat directa, per aconseguir peles per comprar un dipòsit d’aigua pel Nepal, com per celebrar l’interessantíssim sopar intercultural, preparat per representants de les diferents identitats culturals que conviuen a Centelles. El dissabte, 23 de maig, al Pla del  Mestre, hi havia vàries taules ocupades per mostres típiques de menjar o artesania o informació general, que aportaven veïns de Centelles, d’ara, però que venen o del Marroc, d’Argentina, Cuba, Ucraïna, Xile, Senegal, Japó, Brasil.  En unes taules al  mig parc s’hi va fer el tastet mundial i a l zona  del  monument, hi havia algunes actuacions. Fins on vaig veure, hi van actuar un grup de joves, procedents de Barcelona, que liderats per un xicot brasiler, practiquen un tipus de música  d’arrel popular, originada entre els indígines. Els instruments són de percussió, com uns platarets, però sobretot destaca una espècia de canya llarga amb un cordill, que la doblega com una canya de pescar, que serveix també per percutir. Els joves a més de tocar instruments i cantar, ballen d’una manera similar al rap. El líder del grup, Felipe, és Brasiler de pura sepa, però els seus companys n’hi havia que eren d’Itàlia i d’altres del país nostra, que van a fer bolos interpretant aquest i altres tipus de músiques tradicionals. 
Es podria dir que l’examen final als nostres candidats, no ha suposat ben bé un final de curs, sinó més aviat un canvi de cicle: l’equip liderat per Miquel Arisa ha revalidat la majoria absoluta, amb 7 regidors, però perdent-ne alguns. El segueix, a l’oposició, l’equip plural liderat per Alfons  Giol, 5 regidors, que ha escombrat fort i ha desplaçat a la candidata, de convergent, Isabel Matas, ara a la cua i única representant del grup a l’oposició. Els treballs de final de curs i l’estratègia d’uns i altres sembla que han funcionat i, si es volés caricaturitzar la situació, es podria potser dir, que en general, la gent està satisfeta de la feina feta, però n’hi ha que volen canvis. Personalment espero que s’entri a governar més fent política de diàleg i consens, tot de manera més coral. En el cas de la llista que ha quedat a la cua, personalment crec que els hi aniria bé redefinir prioritats i maneres. L’equip de la llista era jove i ric de talents, però en aquest cas, no se si ha comptat també el curs tot en conjunt i preocupacions rares com omplir autocars per anar al Club Super 3.

Veurem com es formalitza el nou ajuntament i com es reparteixen les carteres: especialment m’interessa saber qui s’ocuparà de cultura o l’àrea de patrimoni. Una o l’altra, alguna cosa deuran tenir a fer sobre el futur del Palau dels Comtes i qui saps si canviaran coses de la política de programacions i activitats… Dissabte proper, 6 de juny, a les 7 de la tarda, hi ha prevista a la Sala de Plens de l’Ajuntament, la presentació en públic del fons documental pertanyen al Mas Cerdà, que ha estat donat a l’Arxiu Municipal. Qui sap si veurem ja cares noves a la taula d’autoritats i ens haurem d’esperar fins el dia 13. 
Per cert: una mica més avall de la zona del polígon del Congost, anant cap a Barcelona, una mica abans del Pinòs, a la ribera del Congost, ens consta que els que tenen cura de l’aigua i els cabdals dels rius, fan una neteja d’arbres per procurar que el llit estigui net cara al setembre o els mesos de les riades. Però no s’estan passant? Fa quinze dies hi teníem una zona verda amb arbres bonics i tranquils. Ara hi tenim una zona desforestada i seca. Crec que els arbres no hi han pogut dir res a que els hi prenguessin el pél d’aquesta manera. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: