Artigau, una pota a L’Empordà, i l’altra a Londres
 |
|
Noèlia Marín/ Aleix Art
Fotografia amb vistes a la pintura d’Artigau, comentada
pels candidats a l’alcaldia de Centelles.
|
Centelles. Quan vam plantejar el debat- entrevista als candidats alcaldables, vam contactar amb el gran pintor Francesc Artigau perquè fos l’artista que ens deixés l’obra. Primera idea, primera opció. El quadre que vam portar a la caseta del costat del “matadero”, està dedicada a l’arribada dels immigrants del sud, a l’Estació de França de Barcelona. La pintura captura amb mirada d’artista un fet que passava el 1962 i que encara avui forma part del nostra present. Aquells són els avis i les àvies d’avui. I ara també tenim altres migracions locals i mundials. Els humans som migradors o viatgers. En el 1962 ho feien per necessitat. I avui encara cal fer-ho.
Tornem a l’Artigau: cas que la pintura no hagués pogut ser, teníem un pla B: també era una obra de l’Artigau: només calia fotocopiar la portada de la revista Grama del 1978, en que quatre barres o columnes aixequen un “plat” amb un poble… A la revista és Santa Coloma de Gramanet. Però com que de Colomes també n’hi han a Centelles, el dibuix, reproduït originalment amb un ciclostil, també podría ser la vila de la falda del Puigsagordi…Era una portada molt interessant per parlar de la gent com agent constructor i era l’obra “low cost”, possible de comentar.
Però no va caldre el pla b. Vam trobar totes les claus i va anar bé. El fet és que amb la visita al taller de l’artista vam poder prendre nota de les coses que prepara: perquè en Francesc Artigau no és pas dels artistes que als 75 anys hagi abandonat les eines, sinó que segueix actiu. Fa poc va presentar una de les seves grans pintures, dedicades a una sessió de model al seu taller. La va presentar a Vinçon, local que per cert, tancarà. Però l’Artigau continua. És més: s’ha com reorganitzat i segueix casi un horari feiner indiscutible. S’equipara als botiguers i altres oficis que es troben al carrer de St. Pere mes Baix. La referència a artesans i gent de gremis em sembla molt apropiada en el seu cas i també és un punt per a mi, familiar i de coincidència amb ell. Però què està preparant?
Reunió d’artistes
 |
|
Aleix Art
Cofret amb el doble joc de cartes de pòker preparat per
l’Artigau, per a la Creu Roja d’Angleterra
|
El secret de les coses grans i més vistoses que prepara, el reservarem per a la crònica que farem en ocasió de l’exposició que el mateix Artigau compartirà amb en Xavier Serra de Rivera, a l’espai Km 7 de Camallera. A la sala d’exposicions i galeria de José Luís Pascual, a tocar de L’Escala. Només podem avançar que prepara una sèrie nova i complexa. Fidel al seu estil i també traslladant a gran format, alguns temes que ha recollit darrerament en treballs d’aquarel·la, que feien referència a natures mortes. Hi ha molt verd. Verds lluminosos de pastel a pistatxo. L’exposició s’inaugura a l’agost.
En la conversa també vam parlar d’altres projectes de ben frescos: darrerament, Artigau, ha estat a Londres i sembla que l’estada l’hi ha reportat alguns contactes que poden obrir-li les portes a noves exposicions a allà. Artigau era a la ciutat del Temessis per concloure, amb un acte oficial, la seva col·laboració en la tasca d’il·lustració de baralles de cartes de pòker, encarregat per la Creu Roja d’allà. El joc de cartes es distribueix en un cofret-farmaciola blanca. L’artista es va ocupar de tots els dibuixos que va poder: va fer tant la cara del revers, amb dibuixos aquarel·lats de figures d’infermeres o personal de la Creu Roja, prohoms, etc. I també els símbols que identifiquen cada carta de pòker. Evidentment els jocs que es distribueixen són reproduccions digitals, però estan molt ben acabats i presentats.
Amb tot això, m’adono de que hi ha artistes que tenen ganes de treballar. De viure del seu ofici, encara. I que no poden deixar de pintar o fer, perquè també és la seva vocació. L’Artigau ara pot fer el què li vingui de gust perquè té una bona carrera sembrada i recollida a les espatlles, com a pintor i professor. Però com qualsevol gat vell o jove, encara pot donar molt de sí. I el fet és que no és el primer cop que sentim a parlar de Londres o París com a llocs molt millor que aquí, per a que els artistes del país, trobin un sender més optimista per donar a conèixer i col·locar la seva obra. On és el mercat d’art local?
badaluc 