Blues sobre el blau
per Núria Rossell
 |
|
Aleix Art
Vista parcial exposició de Rossell a La Garriga amb les
escultures i pintures al fons
|
La Garriga/ Centelles. Diumenge 7 de juny, fa una setmana, al matí, vaig baixar amb tren a La Garriga. Sabia que hi hauria molta gent perquè era el dia de Corpus. En els carrers cèntrics de la vila termal, a l’hora que hi vaig passar, petits i grans estaven molt enfeinats posant flors per fer les catifes naturals i de colors de primavera. Crec que em va agradar més poder veure el frenesí i el treball de la gent i com s’organitzaven uns i altres, que poder gaudir, de tornada de l’obra acabada. El que em va cridar l’atenció –ai la mania en criticar-, és que hi havia varis treballs amb els lemes en anglès. Ja sabem que l’anglès és un idioma dominant en el planeta, però per dir segons què, el català serveix igual.
Les flors, les catifes, la festa, el diumenge aquell, era magnífic, però l’objectiu real de la visita era anar a veure l’exposició de la Núria Rossell, a l’espai expositiu de la Fundació Fornells-Pla. En l’antic taller de la Conxa Sisquella, dona de Fornells-Pla actualmente hi fan exposicions . L’obra del matrimoni d’artistes es custodia a la casa.
Incís
En la visita, esperava també poder saludar al Jaime Moroldo, que també és un bon artista i un bon instigador d’iniciatives i projectes artístics i expositius. Si tot va bé exposarà a les Finestres d’El Trabuc el mes d’agost. Portarà una sèrie de quadrets que va presentar a una individual més ambiciosa que li van dedicar a Montcada i Reixac, fa uns mesos. Havia vist l’exposició, inclús tenia fotos per poder-la comentar, però vaig perdre la batalla del temps.
El cavaller dels rellotges de sorra, també ha posat pegues perquè pugui sortir un altre article sobre la Rosa Permanyer , per una mostra a la galeria Artemisia de les Franqueses. Tenia intenció d’anar a conèixer el lloc i obra nova de la gravadora de Caldes, però quan semblava que podria organitzar l’agenda, per mala pata, les peces seran ja a una fira que fan Sitges, el proper cap de setmana.
A La Garriga encara hi haurà l’exposició de la Núria Rossell fins 28 de juny. Si els que van a Sitges o si un va a Arenys de Mar, mirem el mar, potser quedarem impregnats del blau i de la vida marinera mediterrània. L’exposició de Rossell també parteix del contacte amb el mar, la sorra fina, i els objectes pol·lïts i retornats per l’aigua i la sal. L’exposició es diu blues. I per això, potser sospiteu que el blau mironià hauria de ser el to dominant…. però es va més enllà. Quan Rossell diu “blues” és també per la relació amb aquella música de sentiments que pertany a la tradició afroamericana. L’exposició és tota com un cant íntim al mar, fet amb objectes trobats, objectes convertits en art i obres d’art nascudes com a tal. El blau no domina pas. Són més colors fets d’impressions de l’ànima i que cerquen l’essencial. Núria Rossell, que el diumenge de Corpus també va ser a la sala d’exposicions per fer una visita, ens va poder explicar en petit comitè, que sol plantejar les exposicions com a projectes estancs, que es generen i completen de mica en mica, per a si mateixos, de manera autònoma. I quan acaba, fa un punt i a part, i recomença de nou en una altra direcció.
Naufragis de paper
 |
|
A.A.
La mostra inclou varis tipus d’obres:
escultures, pintures, collages o
llibres d’artista.
|
No conec l’obra anterior de Rossell, però ella mateixa ens indica que això no li importa molt. I de fet les peces exposades, més que un estil característic, tenen com una “manera particular” de resoldre’s i presentar-se. L’exposició en sí, tot el conjunt, ja és una xarxa artística: al centre hi trobem com una representació de la vida del mar. Feta amb escultures penjades, fetes de paper, filferro i altres materials, amb les que Rossell recrea formes de peixos o cargols de mar, barques. Ja en aquesta `sèrie d’escultures sí que hi veiem un recurs habitual, com és que les parts tapades de les geometries zoomòrfiques, estan fetes amb tires de papers escrits, estripats i enganxats. Papers que a vegades pertanyen a llibres o a documents antics, que Rossell col·lecciona per reutilitzar com a obra. Ens assegura que “no tenen cap valor documental”.És més pel fet de la cal·ligrafia o la tipografia que tenen disposada. O el tipus de paper. Aquí, en això hi surt la vena filològica de l’artista, que s’ha format en aquesta carrera, parenta de la branca històrica de la paleografia.
Pedres gravades
Les escultures mòbils dels peixos, amb la manera com estan construïdes sí que deixen veure algunes maneres de fer de l’artista: ja hem parlat de l’escriptura, el paper. D’alguns materials. I de retallar, enganxar. Rossell sembla sobretot una constructora de formes. Una de les parts que ja Moroldo ens va dir d’entrada, que a la gent els hi agradava molt, són uns còdols que Rossell havia recollit i col·leccionat de la platja, i que amb l’ajuda de diferents processos, els hi ha anat fent relleus i incisions, de manera que es converteixen amb pedres humanitzades. Són pedres gravades –podrien servir de segells-, amb formes geomètriques –com petits mandales-. Els peixos es construeixen amb la idea del buit i el ple, les pedres, de la part natural i la part erosionada intencionadament. Rossell cerca també la manera de reflectir en la seva obra, la idea de negatiu/positiu com resumeix la forma geomètrica simbòlica del in i el ian.
 |
|
A.A.
Una de les catifes florals que preparaven a La Garriga,
el dia de Corpus (7 de juny)
|
Personalment la part que més m’agrada és la de les sis pintures. Particularment un paper treballat amb acrílic molt aigualit. Rossell ens confessa que té formació d’aquarel·lista. Però no sospitàvem que l’acrílic es pogués diluir tant, casi com si fes veladures. En aquesta peça el to dominant és un turquesa. De blaus mediterranis n’hi ha pocs en l’exposició. L’altra peça pictòrica interessant és una pintura amb un component més matèric. Utilitza sorra que tenyeix i sense voler fer un paisatge, sí que ressegueix com la separació clara però bellugadissa, entre la platja, el mar i el mar de fons. La peça té un sentit vertical i Rossell troba la manera de que l’equilibri s’aguanti intuïtivament. La col·lega fotògrafa Noelia Marin, ens recordava pel cas de Gabriel Casas, la norma de les tres parts en la composició fotogràfica. En les pintures de Rossell hi cercava equiparar-hi aquesta lògica compositiva. I si bé en la pintura, el treball és més lent, la història està en que formes, composició i colors, no caiguin o no facin caure la tensió estètica. Rossell ho clava. A veure què varia en la propera exposició. Sembla que al taller hi ha quedat peces sobre paper, amb acrílics aigualits, però suposo que això per ella ja deu ser com un treball del passat. Passarem pàgina i esperarem coses noves. La Fundació Fornells-Pla és al carrer Calàbria, 208 de La Garriga.
badaluc 