GALERIA ARTEMISIA

Les Franqueses remira l’obra de Ramon Bufí

Les Franqueses V./ Centelles. Al costat de l’església de Corró d’Avall hi ha una galeria d’art. La galeria Artemisia (c/ Sant Ponç. 65). Va ja algú ironitzar que quan van inaugurar, ningú li donava ni sis mesos de vida. Ara ja en porten al voltant de quaranta-vuit. El cas és que divendres, a quarts de nou, encaraven una nova exposició individual. El protagonista: Ramon Bufí, pintor granollerí, de 79 anys. La mostra és un repàs a les seves principals tècniques, temes i etapes.
Artemisia/ Aleix Art
Una de les aquarel·les exposades a Artemisia, 
obra de Bufí, dedicades a l’entorn de Llerona. 

Artemisia, com les de Consell de Cent de  Barcelona, és un negoci privat de promoció i divulgació artística, el porta i cuida la Cristina Requena. Vam saber de les seves activitats, sobretot arrel de l’anterior exposició,  amb gravats de la Rosa Permanyer. Es pot aprofitar la visita a l’exposició per conèixer el fons de la galeria, que s’exposa i inclou dintre l’ espai visitable, però en un nivell subterrani.  La galeria de la Cristina Requena prioritza als artistes del seu entorn. Permanyer viu a Caldes. Ramon Bufí viu per la zona de les Franqueses. La seva obra, pel què van explicar, és la d’un veterà,  que s’ha guanyat una repercussió local important –com l’Abancó a Moià, Joan Capella a Montcada o Abelló a Mollet -. També Bufí actualment està present a cases il·lustres i amatents de l’entorn. L’alcalde diu que en té al despatx de l’ajuntament i a casa seva. Per això la retrospectiva pot ser un homenatge a aquest veterà i per això la galeria Artemisia va sumar la col·laboració del consistori municipal i també el suport d’altres talents locals. Tot per un i al mateix temps, tots per reclamar l’atenció sobre les qualitats dels habitants de Les Franqueses. En la inauguració, per exemple, es servia un cava lila amb gust de xocolata, produït per un celler local.

Entrem en matèria

L’exposició de Ramon Bufí, més que reunir molta obra és un compendi de peces seleccionades. Es pot veure fins el 31 de juliol. A la sala principal, a nivell carrer, hi ha les peces de pintura més representatives. Al subterrani també hi ha algunes perles seves, però el primer contacte amb la seva obra són uns grups de pintures a la sala principal a nivell del carrer: aquarel·les, pastels i olis. I també dibuixos amb carbonet i també tres gravats calcogràfics. Finalment  hi ha un dibuix amb tintes xineses reduïdes amb aigua, que representa el curs actual de Bufí. Després de la visita “introductòria” i de tastat el cava lila, vam poder parlar amb el mateix artista i ens va confirmar que tota l’obra exposada, o està feta “in-situ” i a “plein air”. O disposa, entre mig, d’un dibuix –o una fotografia-, des d’on han derivat els gravats. Però la idea, és que tota l’obra és de “producció immediata” , de la idea al suport, primer atac, l’error s’assumeix, el resultat és un exercici completat.
Olis, pastels i aquarel·les fan sobretot referència a paisatges. Hi ha moltes referències als turonets de Llerona. Però no penseu molt amb “entorns verds”, perquè precisament una de les singularitats de Bufí és que destaca els cromatismes adjectius de l’entorn  donats , ja sigui per la geografia, l’estació o l’hora del dia: argilosos, grocs, blaus marins i verds camuflats. Bufí pinta amb taques i a partir d’una lectura impressionista dels temes.
Els dibuixos amb carbonet ens situen en un altre terreny: també són moments viscuts i coneguts. Però solen pertànyer a un entorn molt més social i urbà. De fet, podem  confirmar que Bufí ja fa temps que fa “d’urban sketcher”, si bé ho fa amb papers grossos. Però també és dels que va a una tertúlia amb els amics, treu el cartipàs amb els papers i dibuixa el què veu. Ens explicava ahir, que quan era jove, se n’anava al Casino de Granollers, es posava darrera la barra del bar i dibuixava àmpliament als jugadors de cartes o pòquer. A l’exposició d’Artemisia hi ha dibuixos d’aquests temes i també fets per Bufí a Tossa i en diverses ocasions.
D’alguns d’aquests dibuixos i d’altres fets in-situ n ‘han sortit els gravats. Els que s’exposen directament a les parets d’Artemisia són calcografies.  Planxes grosses de coure treballades amb aiguafort o aiguatinta. Hi ha una estampa amb la imatge de l’ajuntament actual de les  Franqueses –les antigues escoles-. També una estampa amb un catàleg d’esglesietes romàniques. I després hi ha un grup d’estampes dedicades als temes “urbans” de Bufí:  les tertúlies o llocs de vida social, com una estampa dedicada a la Fonda Europa, amb començalls i l’ambient de gent que ha fet del lloc una institució gastronòmica i cultural.
Si en dibuix i pintures, Bufí es mostra “impressionista”, en gravat l’estil és com si tingués més en compte l’exemple de Hogarth o dels  vedutistes venecians, ja que basant-se més en la línia i el dibuix, ens explica i dignifica coses del nostre país i temes quotidians, com les tertúlies, que formen part de la identitat local. Bufí és descriptiu en els gravats,  però quan pot en les aiguatintes hi ha com un sentit “aquàtic” i sobresurt el seu gust per les taques pictòriques, a través d’uns fons “embrutats degudament”. Destaca també que tira els gravats amb tintes de colors verdosos oliva i que a la part inferior de l’estampa sempre hi ha un segell identificatiu de la col·lecció a la que pertany el tiratge.
A la part inferior de la galeria hi ha altres obres de Bufí, però criden l’atenció una carpeta amb unes sèries de linòleums amb  figures i altres temes –com la decoració per una tapa d’una guitarra- que són d’un estil d’aires molt clàssics i totalment diferent al conjunt de l’exposició.  Per la seva dinàmica, el linòleum estampa sempre amb un sol color, però Bufí combina diferents planxes i entinta també diferents parts amb tintes diferents –potser utilitza la tècnica de la planxa perduda. La línia sol ser la part buidada i és blanca. Són treballs d’un estil com bastant sintetitzat i també tirats amb un  tipus de tintes d’aspecte “boirós”, com  si fos aquarel·la. És un treball  interessant, certament.

Per altres racons  de la galeria es poden veure algunes tintes xineses de les que fa actualment en Bufí. Són interessants però potser fora millor parlar-ne un cop l’artista hagi com conclòs un cicle experimental amb aquests papers. Perquè una  cosa és resumir seixanta anys de carrera artística i l’altra entrar a analitzar unes peces que s’allunyen bastant del conjunt. Gràcies a Artemisia ara tenim una altra mà artística a la que vetllar i anar descobrint. La galeria es troba al carrer Sant Ponç, 65, de Corró d’Avall, molt a prop  de l’estació de tren de les Franqueses.

One thought on “GALERIA ARTEMISIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: