Eude revisita les fotos de l’Esclusa més jove
 |
|
Esclusa / Eude
El viatge a Venècia va significar per a Manel Esclusa un
abans i un desprès en la seva formació fotogràfica
|
Barcelona/ Centelles. Dissabte a primera hora de la tarda tornàvem ja cap a Centelles. El termòmetre no va variar en cap moment: sempre 37 graus. En un moment determinat ens vam imaginar que potser ens podria avançar una moto tipus Harley, sota aquell sol de justícia i amb el motorista vestit amb les seves pells fosques. En concret pensàvem que la podria pilotar en Manel Esclusa, perquè a la galeria Eude, on acaben d’inaugurar una mostra dedicada a ell, ens havien parlat d’aquest mitjà de transport característic en el fotògraf vigatà. Era un detall que desconeixíem, una possibilitat donada la direcció i donada la calor, un suplici infernal, però també un terreny de proves per provocar accidents a les fotografies…
A Eude, al carrer Consell de Cent, hi exposen vàries sèries de treballs fotogràfics d’Esclusa, que ens parlen dels seus inicis en la fotografia i del seu itinerari cap al present. L’exposició d’Eude, participa en aquest certamen galerístic que potencia “l’Art Nou”, que és el fet per artistes joves. Els treballs centrals que es recullen, són de quan Esclusa tenia cap a vint-i-cinc any. El fet és que els treballs més primerencs exposats i els més nous, expliquen bastant bé la manera com va anar entrant en el seus temes propis: la nit, el moviment, la sorpresa. I també com aquests passos, que a vegades poden semblar els d’un home solitari, solen estar en contacte o reben l’impuls vitamínic de la relació del fotògraf vigatà amb altres persones de cultura.
El centre de la mostra a Eude és la sèrie dedicada a Venècia. Com s’ho va fer per treure tota la gentada o que les aigües semblessin com un mirall? És cosa de la Venècia de fa quaranta anys? Aquesta sèrie veneciana sembla que és primordial en la carrera del seu autor, perquè a partir d’aleshores va seguir amb els nocturns. En una sala adjunta, hi trobem penjat un pas previ. Sortint d’uns estats d’ànims convalescents, Esclusa es va dedicar a retratar llocs com jardins o racons de caire oníric. D’aquí en va sortir un llibre d’artista, dedicat a poemes de Brossa. És a prop d’aquests treballs de natura “humanitzada” i “desconcertant”, on trobem les primeres atencions de l’objectiu a l’obra de Gaudí. Fins aquí els temes o leitmotiv d’Esclusa es presenten de forma bàsica.
Troballes d’observador
Més endavant, a l’entrada de la sala, trobem imatges de ports o llocs urbans, nocturns, disparades amb l’obturador obert, que capta lentament la llum i les imatges en recullen també el moviment, que corresponen ja estadis més aprofundits del treball empíric d’Esclusa. El nostre autor dispara bastant a partir de troballes i positivitza sobre el paper, accidents i atzars. Per això no ens estranyaria una maleta amb material fotogràfic, carregada, a ple sol a la moto, amb el desig de l’autor de provar un resultat. Esclusa, treballa sobretot en blanc i negre. Amb negres ben foscos. A la galeria també hi ha la carpeta amb la que Esclusa va entrar amb contacte amb Eude, fa 35 anys, per homenatjar a Man Ray, juntament amb altres fotògrafs, com Joan Fontcuberta. Es porten dos anys.
badaluc 