PASSAT PRESENT

Espais i objectes pel demà 

Centelles. El patrimoni es revaloritza. Avui a l’ajuntament es començava a distribuir el programa de la Festa Major. Portada de l’Eulàlia Llopart. Enguany està dedicat a inventariar i explicar la història dels antics molins que hi havia hagut a Centelles. Encara n’hi ha restes i en funciona algun a nivell testimonial. La investigació de Francesc Roma repassa la seva datació, característiques, tipus i les situa dintre la ruta dels molins que tots podem resseguir a peu, perquè és aquí mateix. A finals de mes el Marçó vell incorporarà una altra pintura al patrimoni pictòric. Veurem si és un trasto o un bon fitxatge. De moment és un secret d’estat. Però hi ha més coses per guardar dignament. Dissabte a la tarda, a les 7, una mica abans de la pluja, la parròquia presentava un nou projecte ben tramat: en el que ara sé n’anomenen el cor de Sant Llop hi han encabit un petit espai museístic. Fins ara era un traster. Amb els objectes malendreçats, bruts i desconeguts. Però un grup de voluntaris es va fer càrrec de posar ordre a l’espai. I a partir del primer pas, es va veure la idoneïtat de millorar la guarda i presentació d’aquells objectes, que un cop netejats de la pols del temps, recuperaven el seu valor històric. El grup de voluntaris, primer format per col·laboradors dels grups parroquials va anar creixent fins a incorporar l’ajuda d’un arquitecte i altres col·laboradors professionals per acabar de plantejar i materialitzar una adequació mínima de l’espai, per guardar i exposar els objectes. Després van sumar la complicitat de l’equip de patrimoni del Bisbat, que va aportar la seva visió més científica i museològica per a orquestrar el nou espai. Els mesos han anat passant i la data per inaugurar no s’ha triat fins que el regal a la comunitat ha estat ben polit i acabat. Les presses són males amigues. El museu és per un futur pacient i tolerant. 

Temps propicis 

A.A.
Els espais que entren en desús a Centelles, també
inspiren futurs diferents per no perdre patrimoni amb arqui-
tecures interessants i encara ben útils
Paral·lelament a l’adequació física s’ha preparat un catàleg amb les dades de cada peça. Una eina útil tant per conèixer el contingut, més enllà del visionat especulatiu i també necessària per a la salvaguarda dels objectes de la mirada maliciosa. El museu inclou calzes, sacramentaris, la talla processal de la Mare de Déu dels Dolors, creus, un baldaquí de fusta amb talles d’àngels. La majoria són peces d’orfebreria i imatgeria enretirades del primer pla després de la reforma litúrgica del 65. Hi ha qui no veurà un gran valor artístic. Potser el pes és més històric. Però no deixen de ser objectes de disseny o creació per embellir la celebració i el temple. A vegades fets amb materials nobles i sobretot amb la saviesa dels grans artesans del passat. Amb ofici. Hi ha processos que potser avui ja s’han perdut, com les encarnacions del rostre de les talles. En qualsevol cas, en aquest blog tenim problemes per dir que una producció humana no inclou un valor artístic, ja que per definir-ho mantenim vàlid el concepte grec de “teckné”. El cas és que més enllà del valor artístic, a vegades el valor històric ja és suficient. Perquè molts d’aquests objectes han estat utilitzats i vistos i compten amb la seva traça en el passat, en forma de memòries biogràfiques i usos particulars. El record. Però crec també que el fet que s’obri un museu a Centelles, amb contingut eminentment religiós, suposa també un pas de normalitat i afirmació de la comunitat cristiana, que amb el nou espai, dintre un temple amb salut física, treu la pols als seu passat material, per preparar el seu futur. Cada peça, més enllà del seu valor artístic o històric, tenia una funció dintre la lògica litúrgica de la seva època, que en alguns casos s’haurà d’explicar de nou, perquè avui ja no s’utilitzen així. Però som on som perquè amb més o menys fe, l’Església s’ha anat adaptant. La seva administració depèn dels Homes. Les peces expliquen part de la cadena. La resta de la historia està en els llibres, al Museu Episcopal i sobretot en una comunitat viva. Recordar, revisar, mirar endavant. Construir. A finals de mes, hi ha la Festa Major. Després comença l’aventura de reformar un altre espai, parroquial, cultural i social: el teatre del Centre Parroquial. Potser el Nadal del 2016 els Pastorets tornaran a explicar la història d’Amor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: