TEATRE: CAP A LA PROFESSIONALITZACIÓ?

El Triquet puja el nivell

Aleix Art
Sèrie d’estampes fragmentades de la carpeta 
en preparació dedicada als assajos 
de “La Vie en Rouge”, que parteixen de
dibuixos en paper i sobre la mateixa planxa.
Centelles. Avui és la Diada. Ahir tornaven les representacions al Casal. Avui festa. Però dissabte  i diumenge ja  hi ha les dues darreres funcions de “La vie en rouge”. El grup El Triquet ha brodat un treball magnífic. La vox populi ha revertit en ple de públic i que les entrades volin, cada cop.  L’obra és un drama musical amb tocs de romanticisme i comedia. Toca el tema de les arts i l’amor lliure subjugades per l’ambició del diner.
El muntatge s’emmarca al Moulin Rouge de París, però no cerqueu massa historicisme: el musical és un col·lage postmodern radical de música pop cosida ben bé per fer-ho quadrar tot. La música agrada per nassos, perquè són temes coneguts, irrefutables i ben trobats. Però cal que la música i el drama tinguin un tempo dinàmic i agressiu particular. 
El Triquet ha trobat una manera molt xula d’encadenar les escenes com si fos la pintura d’un pot d’spray sortint fins al final. És cosa de l’equip.
La direcció escénica va a càrrec de l’Arnau Casanovas i l’Ester Roca.  Ha ajudat també l’Assumpta Falgueras. També hi ha direcció coreográfica  (Sara Serra, Laura Ballesta, Santi Romeu), de cant (Laura Cruells, David Repullés), musical (Alfred Tapescott) i artística (Jordi Relats). L’equip és jove, amateur, però experimentat.  Hi ha staff creatiu que salta a l’escenari:  Satine, amb Sara Serra, Christan, amb David Repullés. Josep Sobrevies fent de Duc Mordoth i Joan Puig de Zilder.  Entre els actors també trobem Marc Puvill, Jordi Relats, Laura Ballesta, Gina Fernández, Irene Lorenzo o Ariadna Colomer. També hi ha música en directa, amb teclats, batería, corda.

El somni d’un somni

La proposta de la “via roja” millora l’experiència del que va suposar “Entre lianes”, fa tres anys. L’equip funciona com un motor aglutinador de talents i habilitats: actors, músics i cantants amb els seus pinitos a l’esquena, troben aquí un nou encaix,  un repte i a més arrosseguen a l’escenari a gent jove, sense tanta pràctica, però amb ganes, amb qui comparteixen experiència i formen.  Fan escola. I mentre inverteixen temps, ocupats en assajar el text sobre la llibertat en la vida i els negocis esclavitzadors, no somnien amb un futur estable i professionalitzat?
La història del molí bohemi ara esgota les seves hores. Per l’equip del Triquet, un cop diumenge s’abaixi definitivament el teló, en principi es passarà pàgina a l’obra. Tota la feinada que comporta entomar un espectacle com aquest no es planteja ni allergar-ho, ni fer bolos pel país. Ja  sabem que espectacles com l’òpera també tenen un temps de vida limitat. Però en el cas dels nostres joves, potser caldria intentar projectar les funcions amb més amplitud de mires. Fer una temporada, per mirar d’arribar a més públic encara. Que a Barcelona s’enterin que aquí també es fa bon teatre! I a Tàrrega!
Vaig anar a preguntar-els-hi perquè no ho plantejaven així. Vaig poder parlar amb la Sara i també amb l’Ester Roca, l’Arnau i en David Repullés. En general, ens diuen que costa molt reunir i mantenir el compromís de tants joves durant l’any: també tenen altres prioritats. “Això del teatre s’ho prenen com un hobby”. Però realment, assejar-ho ja els ha ocupat un any. L’Arnau Casanovas, tampoc dóna al muntatge un valor més enllà de l’àmbit local. Però bé sembla que tots s’hi fan com si fossin al mateix Moulin Rouge. Centelles és una poble, però ja no  som tant “de poble”. Però de moment el plantejament d’El Triquet és fer teatre aquí. I això fa que els muntatges d’entrada ja pressupostin una escenografia complexa, que no preveu ni resulta eficient de moure.  
Com a obra teatral per la Festa Major crec que seria adequat que l’entrada fos molt més assequible –com la resta d’espectacles de la Festa-, minimitzant costos i tenint present que ja compten amb sponsors. Aquesta obra de teatre per la Festa, hauria de ser un regal pel poble. 
Però també crec que El Triquet té recursos humans i materials per plantejar-se un futur més estable, i pel qué vindria de gust invertir si es pogués. El Centre Parroquial iniciarà aviat les obres de reforma per assegurar el seu futur. El Triquet com a grup que hi farà estada, perfectament es pot plantejar assumir una programació seriosa i pensar en com funcionaria si fos una companyia professional, com han fet Dagoll Dagom o Els Comediants.  Ja és hora que algú pugui viure de l’art! Centelles té plataforma i recursos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: