Eugenio Ocaña: després de Granada, individual cap a Centelles
|
Parlem amb l’artista guanyador del 73è Premi Centelles: ultima individual a Granada, amb plantejaments diferents respecta l’obra que ens ha arribat, que és del 2014. Descobrim un pintor interessant, que obra camí amb decisió.
|
 |
|
Eugenio Ocaña / Aleix Art
En la web de l’artista abunden altres pintures dedicades
a noies, que també tenen parts tractades amb gruixus d’oli.
|
Centelles. Paral·lelament a l’activitat reportera, cada mes, uns amics ens reunim per comentar obres d’art. La idea bàsica és “explicar amb paraules” una sola obra i “despullar-la” amb arguments que la comentin, la descriguin i l’arribin a digerir millor del qué ofereix una visió estàtica de passeig. Amb el premi Centelles l’ocasió va de perles, perquè tenim la cita perfecte per, al marge de l’empatia amb l’obra, intentar comprendre les raons del jurat per dictar el veredicte. Normalment les conclusions d’aquestes trobades no les resumim al blog. Però hi ha cops que les idees son compartides en els articles i que les sessions ajuden a pulir-les.
Amb “La jove sobre fons verd”, d’Eugenio Ocaña hi ha bastanta unanimitat sobre la seva qualitat positiva. I no és qüestió de que –com molts ens diuen- ”sigui una obra figurativa, que s’entén bé”. És que està ben feta i la noia respira. Tot i que costa trobar persones que diguin que se la posarien a casa seva, ja que la noia i la pintura incomoden la tranquil·litat domèstica. Millor en el Marçó.
Corregides les primeres impressions hem mirat de contactar amb l’artista granadí per saber més sobre el seu treball i algunes particularitats. A través del mail hem intercanviat uns quants missatges, carregats d’interrogants i respostes i també hem sabut que prepara una exposició individual d’obres noves i diferents, al Palacio de los Condes de Gabia, de la Diputació de Granada, que inaugura el proper 24 de setembre. Gentilment, ens ha promès imatges per poder-lo seguir.
Pensaments pictòrics
Responen a un comentari del missatge de presentació, el primer que Ocaña ens diu que considera “que tota pintura és abstracció i a partir d’aquesta primera idea, la diferència entre figuració-abstracció no cap sentit”.
Sí que en un punt determinat, tot artista tria representar alguna cosa “reconeixible” o no. Però tot i així, tant el resultat, com el procés són tot la suma de taques i pinzellades, amb el mateix valor material que superposar pintura en sentit abstracte. La imatge pintada figurativa, és una il·lusió més o menys aconseguida i sempre és una interpretació. També el dibuix, el gravat. L’escultura planteja altres problemes. Altres preguntes:
Aleix Art.- Per pintar les models, parteixes de fotografia, un dibuix, la model in-situ o és inventiva?
Eugenio Ocaña.- Per aquesta série de retrats de mitjà-gran format, que vaig començaar fa uns anys, sempre he partit de suport fotogràfic que després reinterpreto i deformo al meu gust (ell diu, “a mi antojo”, que és una expressió més collonuda). Per aquests dies treballar del natural ha tornat a adquirir una gran importància per mi. Precisament el próper 24 de setembre inauguro l’exposició “Au plain air y una siesta”, en el Palacio de los Condes de Gabia de la Diputación de Granada, on faig l’exercici de tornar a pintar del natural, en aquest cas, paisatges.
 |
|
Fuensanta Ocaña, no ens consta que
sigui familiar de l’artista granadí.
L’advocada mediadora,
filla de Sant Hipolit de Voltragà, salta
però a l’ambit expositiu, amb una mostra
de dibuix “automàtic”, que des de fa
un temps fa com per distreure’s i
expressar-se.
Ho fa sobre paper però també
han trobat xulo el seu estil per donar vida
a les tapes de les guitarres. Fuensanta
inaugura la seva individual de línies
de dibuix sense final, el dimecres, 16
al Manubrí, a Vic.
|
A.A.- Les taques i relleus d’oli que escampes, són una aplicació gratuïta o obeeixen a una lògica pictòrica?
E.O.- Els relleus de pasta d’oli tenen una funció sensorial i no m’agrada utilitzar res merament com a decoració en l’art. Diem que és element decoratiu normalment a alguna cosa supérfula i is veig algu innecessari en el meu treball, el desig és el de treure-ho. La raó –dels empastes- té el seu lloc a la pintura, però no deixo que li tregui lloc a la visceral·litat i al sensorial.
A.A.- Les dades a internet del teu currículum, acaben ara el 2013. Des d’aleshores has participat en algun altre activitat a Catalunya?
E.O.- “La joven” és del 2014. La pàgina i el currículum s’han d’actualitzar. La meva última exposició individual va ser “Ellas”,a Granada, l’any passat. Després he participat en exposicions col·lectives i l’últim any m’han donat varis premis a vàries províncies: Càceres, Alicante, La Coruña, Ciudad Real. A Catalunya no he fet mai cap exposició individual, però sí col·lectives.
A.A.- Com et vas enterar del Premi Centelles? Sabies de la idiosincràsia de la col·lecció a la qual sumes la teva obra?
E.O.- Vaig enterar-me del Premi Centelles, per la pàgina www.deconcursos.com. Abans no sabia res d’ell i no se res del seu fons pictòric. Però m’agrada que aquest certamen generi activitat, reflexió i debat al seu voltant.
badaluc 